Resultats de la cerca
Es mostren 3017 resultats
Algoth Untola
Literatura finlandesa
Escriptor finlandès, més conegut pel pseudònim de Lassila Maiju.
Director d’un diari socialista, anà a Petrograd el 1917, on participà en la Revolució Russa Publicà contes i peces teatrals, que donaren una imatge realista de la pagesia del seu temps La seva obra més coneguda és Tulitikkuja lainaamassa ‘Demanant mistos prestats’, 1910 Escriví articles de propaganda política, i morí afusellat a la fi de la guerra d’independència finlandesa 1918
Charles Talbot
Història
Polític anglès.
Comte i duc de Shrewsbury Participà en la revolució del 1688, que expulsà els Stuart i entronitzà Guillem III de Nassau-Orange Secretari d’estat en diverses ocasions i governador d’Irlanda, fou un dels caps dels whigs , encara que més tard rompé amb ells i es passà als tories 1710 Contribuí a la pacífica instauració de la dinastia dels Hannover
Frederic VII de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1848-63).
Fill de Cristià VIII La revolució del 1848 l’induí a abolir el règim absolutista i a atorgar una constitució liberal 1849, comuna a Dinamarca i als ducats de Slesvig i Holstein, però els separatistes dels ducats es revoltaren això provocà un conflicte amb Prússia i la Confederació Germànica, però pel tractat de Londres 1852 restà garantida la integritat dels territoris danesos
Louis-Eugène Cavaignac
Militar
Política
General i polític francès.
Participà en la conquesta d’Algèria 1832-48 Després de la revolució del febrer de 1848 fou nomenat ministre de la guerra i reprimí durament la insurrecció del juny del mateix any Nomenat cap de l’executiu, instaurà una veritable dictadura per a restablir l’ordre A les eleccions per a la presidència de la República fou derrotat per Lluís Bonaparte
José Inzenga y Castellanos
Música
Compositor castellà.
Estudià a París, on, protegit per Auber, inicià una carrera de pianista que la revolució del 1848 truncà Tornà a Madrid, on fou un dels creadors de la sarsuela moderna, amb obres com El campamento 1851 i Si yo fuera rey 1862, influïdes per l’òpera italiana És autor d’un recull de cants i danses populars ibèrics en tres volums 1874-1910
Josep Hospitaler i Caballer
Educació
Mestre d’escola.
Fundà el Collegi Maonès, que dirigí Arran de la revolució del 1868, fou membre de la comissió municipal d’ensenyament de Maó És autor de Vocabulario castellano-menorquín y viceversa 1869, Diccionario menorquín-castellano , que deixà inacabat, i Guía de forasteros en Menorca 1864 Del 1858 al 1866 fou director del Diario de Menorca , i del Diario de Mahón fins al 1869
Ferenc Deák
Història
Política
Polític hongarès.
Del 1833 al 1844 fou un dels caps de l’oposició parlamentària Afiliat al moviment de Kossuth 1845, s’oposà a les mesures radicals de la Revolució del 1848, bé que el 1861 exigí, des de l’assemblea nacional legislativa, la restitució de la constitució del 1848 Collaborà en la preparació del compromís del 1867, que seria la base de la monarquia austrohongaresa
Adam Phillipe Custine
Història
Comte de Custine.
General francès, es distingí durant la guerra dels Set Anys i durant la guerra d’independència nord-americana Diputat als Estats Generals per Lorena 1789, s’uní a la Revolució Manà l’exèrcit del Rin i ocupà Espira, Magúncia i Frankfurt, però fou vençut a Hochheim 1793 Acusat de traïció a causa de la pèrdua de Magúncia, fou condemnat a mort
François-Victor Alphonse Aulard
Historiografia
Historiador francès.
Des de l’any 1888 dirigí la revista “Révolution Française” i fou l’iniciador de la historiografia sobre la Revolució Francesa Discrepà d’Hippolyte Taine, i les seves teories foren completades per les posteriors indagacions d’Albert Mathiez Escriví La Société des Jacobins 1889-97, Études et leçons sur la Révolution Française 1893-1924 i Histoire politique de la Révolution Française 1901
les Comunitats de Castella
Història
Alçament que esclatà a Castella en 1520-21, després de la partença de Carles I cap a Alemanya.
Fou conseqüència d’unes causes de fons la crisi que experimentava el regne de Castella des de la mort d’Isabel la Catòlica el 1504 i d’unes causes immediates la decepció provocada pels primers mesos del regnat personal de Carles I Des del 1504, l’equilibri aconseguit a Castella pels Reis Catòlics es veié amenaçat des de diverses posicions En l’aspecte econòmic, cal tenir presents les diverses males collites i les epidèmies seguides de grans mortaldats que s’havien produït des de començament de segle, i les fortes fluctuacions dels preus en 1510-21 Els petits industrials i els mercaders de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina