Resultats de la cerca
Es mostren 1404 resultats
Boadilla del Monte
Municipi
Municipi de la comunidad autònoma de Madrid, situat a ponent de la ciutat de Madrid.
Es drenat pel Guadarrama Hi ha agricultura i ramaderia oví amb indústries de productes lactis i de materials de construcció formigó, especialment Dins la vila destaquen un palau del s XVIII, de Ventura Rodríguez i l’església del convent del Carmelo s XVI
Josep Santoja Expósito
Esports de tir
Darder.
Fou jugador i vicepresident del Club Dards Montcada Guanyà el Campionat de Catalunya per parelles 2007, juntament amb Carlos Rodríguez, i el de clubs en dues edicions 2009, 2010 Representà Catalunya en diferents torneigs internacionals, com el WDF World Cup Team 2011
Fernando Chueca Goitia
Arquitectura
Historiografia
Historiador de l’arquitectura i de l’urbanisme i arquitecte.
Entre les seves obres, bàsiques, sobresurten diversos treballs centrats en Ventura Rodríguez i Juan de Villanueva i, encara, Arquitectura del siglo XVI Ars Hispaniae , 1953, Historia de la Arquitectura Española 1965, Breve historia del Urbanismo 1968, Historia de la arquitectura occidental 1990, etc
marquesat de Benimeixís
Història
Títol concedit el 1762 a Maria-Anna de Tàrrega-Sanç de la Llosa i de Roca, senyora de Benimeixís i de Senyera (Ribera Alta), vídua de Juan-Diego Verdes-Montenegro y Castro-Bahamonde.
La grandesa d’Espanya fou atorgada al seu net, Antoni-Enric de Salaverd i Verdes-Montenegro Rodríguez de la Roca i Tàrrega, afegint a la denominació la de Sistallo marquesat de Benimeixís de Sistallo El títol passà als de Pedro, i després als Iturralde
Andreu
Indumentària
Nom comercial amb el qual és conegut el modista Josep Andreu i Faiges.
Inicià la seva carrera realitzant dissenys d’estampats i vestits El 1961 entrà a formar part de l’equip de Pedro Rodríguez, el seu mestre, i el 1966 s’establí pel seu compte La seva creació és avantguardista i sofisticada, si bé conserva estructures clàssiques
Antic poblat de Mur (Guàrdia de Noguera)
Art romànic
Situació A una cinquantena de metres del recinte del castell, en el vessant occidental de l’elevació on s’implanta el conjunt de Mur, es troben les restes que possiblement corresponen a una muralla I en el cim rocallós entre el castell i la collegiata hi ha vestigis d’un probable poblat alt-medieval Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior APF-MLIR Mapa 33-12290 Situació 31TCG232637 Restes arqueològiques Com ja s’ha esmentat, a la banda ponentina de l’elevació hi ha els vestigis de diversos murs construïts amb aparell de blocs irregulars…
Cancionero general
literatura castellana
Literatura catalana
Recull poètic fet per Hernando del Castillo i publicat, en primera edició, a València el 1511.
L’èxit estimulà d’altres impressors a la confecció de cançoners de contingut més reduït i de preu més assequible, amb destinació popular Així, en derivaren, a més del Cancionero de Constantina ~1515, apropiació evident, i del procaç Cancionero de burlas 1519, Dechado de galanes ~1520, Espejo de enamorados ~1535 i Vergel de amores 1551 És el més important en el seu gènere, i la impressió feta per Kofman, en menys de tretze mesos, sembla que no tenia precedents a Europa El compilador, castellà resident a València, tingué la collaboració de Serafí de Centelles, segon comte d’Oliva, i hi recollí…
,
Federación Progresista
Partit polític
Partit socialdemòcrata i radical constituït al desembre de 1984 a Madrid per Ramón Tamames.
A Catalunya s’organitzà en un congrés constituent a l’octubre de 1985 a través de Francisco Navas Patiño, Antonio Rodríguez i Emilio Uriel El partit estatal s’incorporà a Izquierda Unida 1986-1987 i, a Catalunya, a l’abril de 1987 impulsà Els Verds-Federació Progressista
Joan Reig i Genovés
Sociologia
Sociòleg.
Advocat, fou deixeble de Rafael Rodríguez de Cepeda i d’Antoni Vicent, i seguidor, després, de la Democràcia Social de Severino Aznar A València orientà la Unió Social Cristiana, el periòdic El Pueblo Obrero i la Casa dels Obrers, intents de formació d’un sindicalisme catòlic fort
El Tabalet
Setmanari
Setmanari publicat a València, del 2 de maig al 31 de juliol de 1847.
En quaderns de 16 pàgines, en sortiren 13 números, més quatre litografies N'eren els redactors JBernat i Baldoví, JMBonilla i PPérez i Rodríguez Tenia caràcter humorístic i de sàtira política Fou substituït per El Sueco Es reedità després en un volum 1877, 1911 i 1972
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina