Situació
A una cinquantena de metres del recinte del castell, en el vessant occidental de l’elevació on s’implanta el conjunt de Mur, es troben les restes que possiblement corresponen a una muralla. I en el cim rocallós entre el castell i la col·legiata hi ha vestigis d’un probable poblat alt-medieval. Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior. (APF-MLIR)
Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG232637.
Restes arqueològiques
Com ja s’ha esmentat, a la banda ponentina de l’elevació hi ha els vestigis de diversos murs construïts amb aparell de blocs irregulars disposats en sec, que havien estat tinguts per una muralla ciclòpia d’època megalítica. Els sondeigs arqueològics efectuats l’any 1977 per J.R. González i J.I. Rodríguez constataren que no era una obra prehistòrica. A partir de les troballes de ceràmica la dataren entre el segle X i l’XI i la consideraren part del recinte emmurallat d’un nucli de població preexistent a la implantació de la fortalesa i la canònica. Tanmateix, sense una data precisa per a la terrissa trobada, de tipus comú de cuita oxidada i reduïda, ni una relació estratigràfica directa entre aquesta i la construcció, la datació sols pot ser orientativa. D’altra banda, la manca d’una exploració més extensiva de les restes impedeix conèixer la seva connexió amb altres estructures i fixar-ne amb certesa el caràcter defensiu.
M. Riu ha assenyalat la presència, en el pla estès entre el fossat est del castell i la col·legiata, de sòls d’habitació tallats a la roca que interpreta com a vestigis d’un poblament originat abans del segle XI, situat al cim del serrat i envoltat per la suposada muralla. Atesa la poca entitat de les estructures fins ara conegudes i la seva indefinició cronològica, el context històric d’aquest assentament resulta força imprecís, de manera que tant podria ser anterior a la implantació del complex del castell i la col·legiata com el producte de la feudalització de l’espai i de l’agrupament de la població entorn d’aquest centre senyorial, però en cap cas permeten testimoniar un suposat moviment repoblador, com s’havia insinuat. (ERB)
Bibliografia
- González-Rodríguez, 1977, XXXVIII, pàgs. 15-25 i fotos 1-8
- González, 1978, núms. 27-28, pàg. 96
- González-Rodríguez, 1979, pàgs. 1 229-1 234 i fotos pàgs. 1 241-1 242
- Riu, 1985c, núm. 5, pàg. 148.