Resultats de la cerca
Es mostren 17328 resultats
curandero | curandera
Història
Persona que exerceix de metge sense ésser-ho.
Pot tenir coneixements mèdics de tipus empíric, o bé pretendre la guarició de malalts per mitjans màgics o religiosos saludador Molts es dediquen especialment a guarir els “espatllats” amb massatges i estirades dels braços L’ofici és exercit sovint pels pastors Alguns esdevingueren cèlebres, com, al segle XIX, el curandero de Sants —al qual el comediògraf popular Jaume Piquet dedicà una obra de teatre—, el del Pedró i, més tard, el Moreu de Darnius, que guaria ossos, el Noi de Tona, que arrencava queixals, etc Malgrat els progressos de la medicina actual, l’ofici manté la seva vigència àdhuc…
ploma
Disseny i arts gràfiques
Fotogravat simple d’un original a base de línies, traços, etc, sense mitges tintes, efectuat sense interposició de cap trama.
invasió
Dret
Acció d’entrar en un lloc sense dret, sense tenir el consentiment del seu amo i contra la seva voluntat.
abús sexual
Dret penal
Acte contra la llibertat sexual que es realitza sense violència o intimidació i sense consentiment sobre menors, sobre persones que es troben sense sentit o sobre aquelles que pateixen una incapacitat mental.
La llei orgànica 11/1999 reformà el delicte d’abús sexual considerant que es tracta d’un delicte contra la llibertat i la indemnitat sexual de les persones El 2015 hom elevà l'edat de consentiment dels 13 als 16 anys
bé indivisible
Dret
Bé que no pot ésser dividit sense que es malmeti, és a dir, sense esdevenir inservible i sense que minvi considerablement el seu valor proporcional (una màquina d’escriure, un animal, etc).
servilisme
Actitud consistent a seguir, obeir, etc, una altra persona, una doctrina, etc, sense cap mena d’iniciativa ni de responsabilitat, sense cap distància crítica i àdhuc, sovint, sense cap convicció autènticament pròpia.
castlà
Història
A l’edat mitjana, el qui tenia el govern i la jurisdicció d’un castell i d’una porció de béns annexos o castellania, en possessió immediata, bé que sense cap dret sobre el domini útil, en nom del senyor que els hi havia confiats, a voltes de manera vitalícia, però generalment temporal o accidental.
No podia posar sotscastlà sense el consentiment del seu senyor Des del s XIV els castlans començaren a ésser substituïts pels batlles, alcaids i capitans de castell
quartet
Música
Conjunt format per quatre instruments o quatre veus -normalment solistes, amb acompanyament o sense-, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
L’escriptura a quatre veus ha esdevingut la textura de referència en el sistema de la tonalitat tradicional, la qual cosa explica que els quartets de diversos tipus ocupin una part important del repertori cambrístic i vocal Des de les primeres obres a quatre veus per exemple, els grans organa de Pérotin han existit molts gèneres de música a quatro , però el nom quartet és emprat més aviat quan es tracta de música del segle XVIII endavant El quartet de corda dos violins, viola i violoncel té un prestigi encara gairebé intacte com a gènere suprem de la música de cambra, però hi ha…
Esquerra Catalanista
Partit polític
Agrupació política, liderada per Antoni Rovira i Virgili, que entre 1914 i 1915 aspirà sense èxit a servir com a punt central d’una fusió entre republicanisme i nacionalisme.
L’anomenat “Pacte de Sant Gervasi” del febrer de 1914 establert per a les eleccions legislatives anunciades per al març entre el Partit Radical i la Unió Federal Nacionalista Republicana UFNR féu esclatar aquesta darrera formació Una de les seves escissions fou Esquerra Catalanista, presentada oficialment el 18 de juny, amb La Nació com a portaveu El seu eslògan “Endintre” era una versió pròpia del “Catalunya endins”, que subratllava la voluntat d’executar allò que Rovira teoritzà com “la nacionalització de Catalunya” títol d’un llibre seu publicat el mateix 1914, al marge dels contagis…
escarabat bum bum
Jocs
Joc d’infants, en el qual els jugadors es posen en fila o en semicercle davant un que fa de mare; aquest agafa el qui para i se’l posa agenollat o inclinat amb el cap damunt les seves cames, sense que pugui veure els de darrere.
La mare pica a l’esquena del qui para, tot dient “escarabat, escarabat endevina qui t'ha tocat”, o altres recitats que varien segons els llocs Després crida per un pseudònim convingut un dels jugadors, que s’acosta sense fer remor i dóna un cop a l’esquena o a les anques del qui para aquest, una vegada és al seu lloc el qui li ha pegat, s’alça i ha d’endevinar qui ha estat Si no ho endevina, continua parant si ho endevina, para el qui li ha pegat