Esquerra Catalanista

Agrupació política, liderada per Antoni Rovira i Virgili, que entre 1914 i 1915 aspirà sense èxit a servir com a punt central d’una fusió entre republicanisme i nacionalisme.

L’anomenat “Pacte de Sant Gervasi” del febrer de 1914 (establert per a les eleccions legislatives anunciades per al març) entre el Partit Radical i la Unió Federal Nacionalista Republicana [UFNR] féu esclatar aquesta darrera formació. Una de les seves escissions fou Esquerra Catalanista, presentada oficialment el 18 de juny, amb La Nació com a portaveu. El seu eslògan “Endintre!” era una versió pròpia del “Catalunya endins!”, que subratllava la voluntat d’executar allò que Rovira teoritzà com “la nacionalització de Catalunya” (títol d’un llibre seu publicat el mateix 1914), al marge dels contagis hispànics. Si bé l’agrupació incloïa elements de la UFNR (com Rovira, David Ferrer, Antoni Sunyol, Amadeu Peitx, Enric Manyés, Claudi Ametlla, Xavier Gambús i Joaquim Tarragó i Cases), destacà essencialment per la publicística de Rovira. Esquerra Catalanista semblà cercar una entesa cultural amb elements afins de l’àmbit catalanista (com mostrà el seu paper en la constitució d’una Junta d’Afirmació Catalanista amb figures del medi regionalista al gener de 1915), sense, tanmateix, trobar un estil concret de fer política. L’esclat de la Primera Guerra Mundial, que provocà un entusiasme francòfil en Rovira, comportà una indubtable desorientació, ja que objectivament invitava a l’aproximació al republicanisme espanyol, amb el qual es pretenia evitar tota vinculació. El mateix gener de 1915, el partit ingressà en la històrica Unió Catalanista, si bé comptà amb el pla, fracassat, de reforma socialista de l’entitat del seu president, el doctor Domènec Martí i Julià. La iniciativa comportà l’edició paral·lela d’un altre setmanari, La Nació, entre 1914 i 1915. La fundació, el 5 de maig de 1915, del Bloc Republicà Autonomista frustrà de manera definitiva qualsevol expectativa de futur d’Esquerra Catalanista, i els militants gravitaren tant vers el Partido Republicano Radical, com vers la Lliga Regionalista o el nou republicanisme autonomista. La desaparició de La Nació a finals de 1915 actuà com a notificació pública de la fi de l’agrupació.