Resultats de la cerca
Es mostren 2718 resultats
Guillem de Cervera
Història
Senyor de Juneda i Cérvoles (Guillem III de Cervera).
Al patrimoni heretat del seu pare, ajuntà el castell de Verdú pel seu matrimoni amb Berenguera d’Anglesola Prengué part en la conquesta de Lleida 1149, al costat del comte d’Urgell, Ermengol VI, i de les forces del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV Fou administrador de la part de Lleida que correspongué al comte d’Urgell i s’installà en un gran casal conservat fins a la fi del segle XIV, mentre Guillem Ramon de Montcada, representant del comte de Barcelona, s’installà a la Suda, règim que subsistí fins el 1228, en aconseguir Jaume I la renúncia d’Aurembiaix, aleshores comtessa d’Urgell,…
Aparell respiratori en la vellesa
El mateix es pot aplicar a l’aparell respiratori, l’activitat del qual també es modifica amb el pas del temps Per exemple, la capacitat respiratòria, és a dir, el volum d’aire que entra i surt dels pulmons amb la respiració, disminueix en la vellesa, entre d’altres raons perquè les parets toràciques esdevenen més rígides A més, també és habitual que s’esqueixin o es fibrosin les parets d’alguns alvèols, els petits sacs situats en la terminació de l’arbre bronquial en què es produeix l’intercanvi gasós entre l’aire i la sang, de manera que s’incrementa l’espai mort sense aquesta…
Àguila cuabarrada
L’àguila cuabarrada Hieraaetus fasciatus és una de les àguiles més abundants a casa nostra Es distingeix en vol pel plomatge clar del pit, que s’aprecia a la fotografia de dalt, i les ales fosques per sota, i, sobretot, per la cua llarga i proveïda d’una barra fosca que en justifica el nom vulgar A la fotografia de baix s’observa un poll acabat de néixer Joan Real i Xavier Parellada L’àguila cuabarrada, anomenada també perdiguera, és sedentària als Països Catalans ocupa des de la Catalunya Nord fins al migjorn valencià, i és accidental a les Illes El seu hàbitat són les serralades…
Els torpediniformes: tremoloses o vaques
Els torpediniformes tenen el cos en forma de disc arrodonit, la cua relativament gruixuda, les aletes dorsals i caudal ben desenvolupades i la pell llisa Estan dotats de dos potents òrgans elèctrics , originats a partir d’una modificació dels teixits musculars, que es disposen respectivament a cada costat del cap i produeixen descàrregues elèctriques prou intenses per atordir una presa o bé foragitar un possible predador A més, la boca és ventral, petita i recta, les dents són més agudes en els mascles, les vàlvules nasals s’uneixen formant un lòbul que arriba a la boca i els ulls són més…
nàutil
Conquilla de nàutil
© Fototeca.cat
Malacologia
Mol·lusc cefalòpode de l’ordre dels nautiloïdeus, de la família dels nautílids, l’únic representant vivent de la subclasse dels tetrabranquis.
Té una conquilla externa, cargolada sobre el dors, de la qual són visibles solament les dues últimes espires, que cobreixen les més internes Té simetria bilateral i, com tots els de la subclasse, presenta una gran quantitat de tentacles Té un parell d’ulls grossos, situats a l’extrem d’uns curts peduncles, però són molt més simples que els dels altres cefalòpodes vivents, no tenen cristallí i són oberts a l’exterior per la pupilla El sistema nerviós és semblant al dels cefalòpodes dibranquis, però el cervell no presenta ganglis definits i forma un gruixut anell al voltant de l’…
turbel·laris
Zoologia
Classe d’animals metazous triploblàstics de l’embrancament dels platihelmints, de vida lliure, amb el cos aixafat en forma de cinta, generalment de mida petita i tou, que es desplaça lliscant sobre els cilis vibràtils que recobreixen tot el cos.
La cavitat del cos és plena de cèllules estrellades unides entre elles per llargues i fines expansions citoplasmàtiques, i entre les malles d’aquesta xarxa circulen cèllules ameboides sanguínies Tot el cos de l’animal és recobert per una cutícula La boca s’obre en posició ventral, generalment en el centre el tub digestiu és format per una faringe musculosa d’on surten dos o tres tubs cecs, i no tenen, per tant, anus La digestió és intracellular, i cada cèllula captura el seu aliment mitjançant un pseudopodi i l’aboca al tub digestiu Quan aquest és ple d’excrements, l’animal xucla aigua i l’…
rellotge de sol

Rellotge de sol
© Lluís Prats
Tecnologia
Rellotge que indica l’hora a través de l’ombra produïda pel sol i una vareta anomenada gnòmon o estil sobre un quadrant on hi ha assenyalades les hores i, eventualment, el calendari zodiacal o mensual.
La varietat de formes que poden prendre o de recursos tècnics que utilitzen els rellotges de sol és molt gran Segons la posició del quadrant poden ser verticals o horitzontals Quan un rellotge de sol vertical no és directament orientat al Sud, hom diu que és declinant Si la posició del quadrant és entre la verticalitat i l’horitzontalitat, hom diu que el rellotge és inclinat Casos particulars d’inclinació són els rellotges equatorials i els polars , anomenats així segons que la inclinació del quadrant sigui igual a la latitud o a la colatitud geogràfica del lloc on són situats…
anell
Química
Cadena tancada d’àtoms.
Els anells, anomenats també cicles , poden ésser formats per un nombre illimitat d’àtoms amb un mínim de 3 En química orgánica, els anells de 3 a 7 àtoms són anomenats petits, els de 8 a 14, mitjans, i els de més de 14, grans Els àtoms d’un anell poden ésser tots del mateix element composts homicíclics o de més d’un element composts heterocíclics i poden ésser situats tots en un mateix pla cas dels composts orgànics aromàtics o en plans diferents cas, per exemple, del ciclohexà Quan un anell és particularment estable, resisteix a la major part d’agents químics sense obrir-se i…
interferòmetre

ESquema del funcionament de l’interferòmetre de Milchelson. el patró d’interferèncis, que mostra el telescopi, permet calcular la diferència de camins òptics recorreguts pel raig de llum
© Fototeca.cat
Física
Aparell per a produir interferències.
Entre els diversos tipus d’interferòmetres òptics cal destacar l’anomenat interferòmetre de Michelson , en el qual un raig de llum inicial és dividit, mitjançant un mirall semiargentat, en dos raigs que se superposen després d’haver recorregut camins òptics diferents, en direccions perpendiculars Els diversos tipus d’interferòmetres, a més d’haver estat utilitzats en experiments molt importants experiment de Michelson-Morley , són emprats sobretot per a mesurar diàmetres d’estels llunyans i distàncies aparents entre estels dobles, per a mesurar, amb molta precisió, espessors i longituds metre…
clau

Clau musical: claus de sol, fa i de do
© Fototeca.cat
Música
Signe escrit al començament, i a voltes entremig, de les línies horitzontals que serveixen de guia en la notació musical, el qual determina el nom i l’altura corresponents a les notes que hi són col·locades.
Actualment hom utilitza sobretot les claus de sol en segona línia, de do en tercera i en quarta, i de fa en quarta, que indiquen on són situats el sol 3, el do 3 i el fa 2 Originàriament servien de signe les lletres que, segons la notació alfabètica, designaven els graus que són a un semitò del grau immediat inferior, primerament segle X les equivalents a do c i a fa f, i més tard segle XV l’equivalent a sol g per a la transposició a la quinta superior dels tons eclesiàstics Darrerament foren fixades com a claus les transformacions d’aquestes mateixes lletres Per tal d’evitar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina