Resultats de la cerca
Es mostren 2555 resultats
pèrgola
Construcció i obres públiques
Enreixat, generalment de fusta, disposat a manera de sostre i sostingut per pilastres o columnes, per les quals solen enfilar-se ceps, plantes arrapadisses, etc.
heterocord
Música
Tipus d’instrument cordòfon en què les cordes són d’un material diferent del de la taula harmònica.
El terme és usat en oposició a idiocord Classificades per primera vegada per Eric von Hornbostel i Curt Sachs 1914, les cítares heterocordes es representen amb la xifra 31222 En el cas de les cítares de tub sencer o de mig tub, instruments ètnics presents en cultures africanes i asiàtiques, les cordes solen estar fetes de materials aliens al tub de suport, com metall, fibres vegetals, budell, seda o niló, tot al contrari que en els instruments idiocords Les cordes es fixen a la taula de fusta corbada amb clavilles o lligams, disposades en sentit longitudinal i separades d’…
osteomielitis
Patologia humana
Infecció de l’os i de la medul·la òssia produïda per microorganismes diversos.
Les osteomielitis agudes causades generalment per estafilococs poden originar-se per inoculació directa fractures obertes o intervencions quirúrgiques de l’os, per infecció de les parts toves veïnes voltadits, abscessos dentals o per via hematògena, a partir d’altres focus infecciosos de l’organisme Clínicament es manifesten amb dolor continu i intens localitzat a la metàfisi d’un os llarg, febre alta, sudoració abundosa, anorèxia, vòmits, taquicàrdia, etc Les osteomielitis cròniques , molt més rares, solen aparèixer en edats més tardanes i cursen d’una manera més insidiosa,…
capbreu
Història del dret
Escriptura pública on consta el reconeixement que fa l’emfiteuta dels drets del seu senyor directe sobre els immobles que el primer té en domini útil, com a resultat d’un procés judicial anomenat causa de capbrevació.
El capbreu conté, després de l’exposició de la causa, la relació dels béns afectats, de llur situació, llur superfície i llurs afrontacions, i dels drets dominicals prestacions en moneda o en espècie, pagament de lluïsmes, reconeixement de deutes, règim d’amortització, etc Sovint els capbreus es feien generals dels diversos emfiteutes d’un mateix senyor directe Se solen conservar entre les sèries de protocols notarials per tal com l’escrivà acostumava a ésser un notari públic els capbreus decretats a favor del reial patrimoni eren enregistrats per la batllia general Constitueixen…
tocadiscs

tocadiscs
(CC0)
Electroacústica
Aparell per a la reproducció del so enregistrat en els discs fonogràfics.
És constituït per un giradiscs, un braç fonocaptor i la càpsula fonocaptora Els tocadiscs solen ésser prevists per a poder funcionar a diverses velocitats a fi de fer possible la reproducció dels diferents tipus de discs existents El tocadiscs forneix un senyal adequat per a atacar l’amplificador En alguns models, però, hom hi incorpora, a més del tocadiscs pròpiament dit, l’amplificador i els altaveus en aquest cas és anomenat també electròfon El tocadiscs és un component bàsic d’un equip d' alta fidelitat, utilitzat com a font de senyal Des dels anys vuitanta han estat…
balena amb bec

Balena amb bec de Blainville (Mesoplodon densirostris)
NOAA (cc-by-3.0)
Zoologia
Nom aplicat a tots els representants de la família dels zífids.
Tenen en general poques dents i un gep frontal que conté abundància de greixos, dels quals hom obté l’anomenada esperma de balena El cap és petit i acaba en un bec agut Fan de 4 a 9 m, i solen ésser de colors foscs al dors les aletes són petites S'alimenten de cefalòpodes i de peixos, i habiten preferentment les mars del sud Nova Zelanda, però no són gaire abundants Els gèneres principals són Ziphius, Berardius , amb 4 dents a l’extrem anterior de la mandíbula, Mesoplodon, Tasmacetus , amb un dentat complet i funcional, i Hyperoodon , amb una capacitat de submersió de dues hores
armadura de dinamo
Electrònica i informàtica
Massa o nucli de ferro o d’acer dolç sobre la qual són muntats els enrotllaments de l’induït.
És l’element que transmet l’energia mecànica de l’arbre a l’enrotllament, o a la inversa, i al mateix temps forma part del circuit magnètic originat pel inductors Les armadures solen ésser de perfil dentat, bé que en alguns casos són llises, com en la màquina de Gramme Com que ha de girar en un camp magnètic molt intens es produeixen en el seu si corrents de Foucault i pèrdues per histèresi Per aquest motiu cal que el material sigui d’una gran permeabilitat, però d’elevada resistència elèctrica És construïda amb xapes aproximadament de 0,5 mm de gruix separades, l’una de l’altra…
anticongelant
Química
Substància que hom afegeix a un líquid —generalment aigua— per rebaixar-li el punt de congelació.
L’ús més estès és per a prevenir la congelació de l’aigua dels sistemes de refredament dels motors de combustió interna exposats a la intempèrie Com a anticongelants poden ésser utilitzats metanol, etanol, glicerol, propilenglicol, clorur de calci, etc, però, actualment, a la pràctica només és emprat l'etilenglicol Els principals requeriments d’un anticongelant són capacitat per a rebaixar el punt de congelació de l’aigua per sota les temperatures mínimes hivernals, estabilitat química, miscibilitat amb aigua, calor específica elevada, capacitat anticorrosiva, baix coeficient de dilatació,…
morfactina
Biologia
Botànica
Nom genèric d’un grup de substàncies reguladores del creixement i la morfogènesi dels vegetals, constituïdes per derivats 9-fluorè de l’àcid carboxílic.
Són actives a concentracions molt diverses, tenen efectivitat en un ampli espectre d’espècies vegetals i són de ràpida degradació Tenen efectes inhidors del creixement dels rebrots i de la divisió cellular dels meristemes apicals modifiquen el pla de divisió i el patró de creixement anullen el geotropisme i el fototropisme, la germinació de les llavors, i retarden la senescència foliar Les morfactines alenteixen també el creixement dels òrgans, els quals solen aparèixer amb part soldades, i alhora estimulen l’aparició de brots laterals A les arrels, contràriament, estimulen el…
mòdul
Electrònica i informàtica
Part d’un programa que té una certa unitat funcional, coherència interna i independència de la resta (programació modular).
Funcionalment, aquest concepte sol coincidir amb el de rutina D’altra banda, els assembladors i compiladors treballen sobre unitats de programa també anomenades mòduls que se solen fer coincidir amb els definits aquí segons que aquesta unitat sigui considerada a l’entrada o a la sortida hom parla de mòdul font o de mòdul objecte En general, des d’aquest punt de vista, un programa pot consistir en un o més mòduls font o objecte, respectivament Igualment, un muntador o carregador sol treballar sobre mòduls objecte també dits segments de control com a entrada i dóna un mòdul…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina