Resultats de la cerca

Ingressà a la comunitat cristiana ecumènica de Taizé l’any 1974 i es nacionalitzà francès el 1984 Quatre anys més tard succeí el germà Roger Schutz com a prior de la comunitat Ha donat suport especialment als cristians dels països de l’Europa central i oriental i ha coordinat durant diversos anys l’organització de trobades internacionals multitudinàries de joves a la localitat francesa de Taizé i a diverses ciutats europees

Deixeble de Bartomeu Maura, que succeí com a acadèmic de San Fernando 1927 Gaudí d’un notable prestigi i concorregué sovint a les exposicions nacionals de Madrid, on ja fou premiat el 1904 El 1922 obtingué una primera medalla per a un panneau amb set proves de gravat al burí Fou gravador de la Casa de la Moneda i autor de diversos bitllets de banc i segells de correu

Entrà al convent el 1734, i fou abat quatre triennis, que començaren els anys 1745, 1751, 1760 i 1772 Es distingí per les obres d’ampliació del convent, i per haver impulsat els estudis i la cultura del monestir i guiat els primers passos religiosos i culturals de Jaume Caresmar i Alemany , que el succeí en dos dels seus abadiats El monestir li dedicà una elogiosa làpida sepulcral, retrobada el 1964

S'imposà a la noblesa romana i, per lligams familiars i amb el suport d’un fort partit, manà durant uns trenta anys a Roma i al seu ducat Derrotà els sarraïns al Garigliano el 916 Es casà amb Teodora Nomenà papes al seu gust i se'n serví des de Sergi III a Joan X 914 La seva filla Maròzia el succeí en la direcció de la política romana

Succeí al seu pare, Kōmei Tennō Ajudat per homes capaços, fou un sobirà previsor i prudent Durant el seu regnat fou promulgada 1889 la constitució i tingueren lloc les guerres contra la Xina 1894-95 i contra Rússia 1904-05, que iniciaren l’expansió del Japó i el seu desenvolupament com a potència mundial Excellí també com a poeta El seu regnat dona nom a l’ època Meiji

Fou filipista com el seu pare, Rafael de Cortada i de Cabanyes, el qual succeí en els títols Felip V el nomenà capità del regiment del Rosselló el 1717 fou nomenat algutzir major de Catalunya Havia estat membre de l’Acadèmia Desconfiada, a la qual presentà una composició poètica 1703 Germà de Jaume de Cortada , fou avi de Rafael d’Amat i de Cortada , cinquè baró de Maldà i Maldanell

Es formà musicalment a l’Escolania del monestir de Montserrat, del qual esdevingué monjo el 1656 Succeí al P Joan Cererols com a mestre de capella, i tingué per deixeble el P Miquel López BS Saldoni esmenta la seva fama de gran músic i distingidíssim mestre També ocupà càrrecs de responsabilitat en la comunitat monàs tica, entre els quals el de vicari segon de Monistrol i sagristà major de Montserrat

Amb l’ajut del rei Alfons I, cosí seu, li fou reconeguda la meitat d’Arborea compromís d’Oristany, 1192, els drets sobre la qual heretà de la seva tia Agalbursa, morta el 1190 Hug I es titulà rei d’Arborea i fins i tot rei de Sardenya La seva absència de Catalunya li féu perdre el vescomtat de Bas El succeí el seu fill Pere II d’Arborea

Succeí el seu pare Car a l’Imperi d’Occident, mentre que el seu germà Numerià administrà el d’Orient A la mort d’aquest 284 adoptà el títol de Germanicus Maximus i, després de derrotar, prop de Verona Itàlia, l’usurpador Marc-Aureli Julià, marxà contra Dioclecià, successor de Numerià a Orient, que no el reconeixia En la batalla vora el riu Marus Mèsia Superior fou assassinat pels seus soldats

Fill de Gebhard, comte de Supplinburg Fou nomenat duc de Saxònia 1106-37 per l’emperador Enric V, amb el qual s’enemistà posteriorment i el qual derrotà a Welfesholt 1115 En morir l’emperador, el succeí però hagué de combatre l’oposició de Conrad de Suàbia, el qual sotmeté el 1135 El 1133 havia anat a Itàlia en ajut del papa Innocenci II, pel qual fou coronat