Resultats de la cerca

Ja Hipòcrates segle V aC dividia els individus en cerebrals, musculars, digestivolimfàtics i respiratoriobiliosos La classificació més coneguda és la de l’alemany Ernst Kretschmer, que descriu els tipus leptosomàtic o astènic, pícnic i atlètic , englobant els que no cauen dins l’anterior classificació amb el nom de displàsics Pel que fa a la personalitat, el leptosomàtic i el pícnic es correspondrien amb els psicotips esquizotímic i ciclotímic, respectivament Quant als altres, la correspondència no és tan clara Altres biotipologies són la de Claude Sigaud, la de Giacinto Viola…

Guanyada l’elecció, hom donà el mateix nom a una sèrie de lleis federals amb les quals hom aconseguia que el sistema econòmic nord-americà, fins aleshores regit exclusivament per les lleis de l’oferta i la demanda, fos fortament intervingut pel govern federal El programa del New Deal, molt ampli, comprèn des de solucions d’urgència —com l' Emergency Banking Relier Act , amb la qual en pocs dies era apuntalat el sistema bancari— fins a empreses tan a llarg terme com el Tennessee Valley Authority Act TVA, un extraordinari projecte agrícola i industrial que encara no és enllestit…

Es produí en intentar l’algutzir reial Gilabert Salvà, acompanyat del veguer de Girona i Besalú i d’altres autoritats, d’executar els béns dels remences que es negaven a pagar censos i tasques a llurs senyors En arribar a la vall de Mieres foren escomesos i foragitats pels pagesos armats i dirigits per Pere Joan Sala El lloctinent de Catalunya, Enric d’Aragó i de Pimentel, hi acudí a restablir la pau, però tan bon punt hagué tornat a Barcelona, els remences s’insurgiren de nou i estengueren el conflicte, que esdevingué l’anomenada segona guerra dels Remences

L’ofici d’ajustador constitueix un nivell intermedi entre l’artesà constructor de màquines que no aplicava criteris d’intercanviabilitat i la indústria fortament mecanitzada o automatitzada, de producció en sèrie en què el principi d’intercanvibialitat és determinant Els factors que justifiquen l’existència d’aquest ofici són, principalment, la necessitat de corregir les imperfeccions de peces mecanitzades, la construcció d’utillatges i matrius, la construcció de prototipus d’aparells o la de peces úniques o en sèries tan petites que no fan rendible una producció a màquina, els…

Es troba en un replà que fa el vessant de la muntanya que davalla des del coll de Vans fins al riu, al límit del terme de Fórnols Allà on la gent del país afirma que hi havia un castell només hi ha un munt d’enderrocs plens de bardissa Tant per la situació com per les restes existents això és ben possible hi ha indicis de parets, i són clarament visibles uns carreus treballats Tanmateix, no és documentat, i no es coneix ni tan sols el nom històric, ja que l’actual és derivat del d’un propietari del lloc

El lloc de Salt és esmentat l’any 882 en un document pel qual és venuda una peça de terra “in villa que dicitur Salto” D’aquest mateix any data la referència més antiga de l’església “Sancti Cucuphatis in Salto” , en la concessió que el bisbe Teuter féu de diversos delmes a la seu de Girona Consta en diversos documents dels segles XII i XIII com a parròquia En l’època moderna l’església, sovint, és anomenada Sant Jaume per exemple en un document del 1544 L’edifici romànic antic fou tan transformat i ampliat que pràcticament no en resta res

Era la capella del castell de Terrassa, tal com consta en un document de l’any 1303, que parla de la “capella sancti Fructuosi constructa in villa Palatí Terracie” El primer esment documental de què tenim constància és de gairebé un segle abans, concretament de l’any 1206 i la seva condició parroquial es troba testimoniada el 1243 Al començament del segle XIV estava tan malmesa que amenaçava ruïna tal com llegim en un document de l’any 1333 “ipsa capella per nimia vetustate minatur ruine” De tota manera subsistí fins a la darreria del segle XVI

Al costat de la masia de Cal Noia, prop de la riera de Marmellar, hi ha una capella d’una nau, modernitzada I arrebossada exteriorment Conserva a l’interior unes arcades fetes de manera molt matussera Ha estat tan modificada que ha perdut fins i tot la seva orientació inicial No s’ha trobat fins ara cap document que l’esmenti abans del segle XIII, però que les seves arrels són antigues ho poden demostrar l’existència, prop seu, a la masia de Comallonga, d’unes sepultures excavades a la roca molt desfigurades, d’origen medieval, que volen recordar les formes antropomorfes

És possible que fos algun dels xantres al servei de la capella d’Alfons V el Magnànim, rei d’Aragó L’única obra seva que es coneix és un credo que transmet el manuscrit dit de Barcelona-Girona Biblioteca de Catalunya, M 971, i Girona, Arxiu Capitular, frag 33/I, al qual falta el final És a tres veus, en temps imperfecte i prolació major compàs de 6/8 i utilitza constantment la síncopa, la qual cosa situa la data de la seva composició cap al 1400 Escrit en estil discant, el text tan sols s’aplica a la veu superior

Fill del també compositor William Mundy Es graduà en música l’any 1586 a la Universitat d’Oxford, on obtingué el doctorat l’any 1624 Desenvolupà la major part de la seva carrera professional com a organista de la capella de Sant Jordi, a Windsor, on succeí Richard Farrant També fou organista del collegi d’Eton Tan sols arribà a publicar un llibre amb composicions religioses i profanes, Songs and Psalms , a tres, quatre i cinc veus Londres, 1594 En forma manuscrita se n’han conservat també alguns anthems , motets llatins, peces per a tecla i algunes composicions per a conjunt…