Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, publicà a La Veu de Catalunya i La Publicidad els resultats d’un mètode descobert per ell de previsió atmosfèrica, que exposà al volum Dinámica atmosférica y barografía de Europa 1913 Publicà també l’opuscle El agua i altres petits treballs sobre temes relacionats amb l’agricultura, que el feren popular

Es destacà per la seva especialització en temes esportius i d’excursionisme Entre els seus llibres, escrits en un estil elegant, figuren Excursions pels Pirineus i pels Alps 1927, Carnet d’un esquiador 1930, El Pirineu a trossos 1958, Excursions pels Pirineus 1958, Una història d’Andorra 1960 i Unitat històrica del Pirineu 1965

Com a pintor adaptà els temes a un estil peculiar Dirigí la Revista d’Olot 1926-28 i les humorístiques Pessigolles 1924 i Rialles 1927, ambdues suspeses per l’autoritat Collaborà a la premsa i publicà el llibre República i Catalunya 1931-36 Després del 1939 exercí la crítica i fundà el Cràter d’Art

Illustrador prestigiós, el 1862 començà a pintar temes de la guerra de Secessió A França 1867-68, adoptà l’estil d’Edgar Degas i la pintura en plein air Installat a la costa de l’estat de Maine, se centrà en el món del mar The Gulf Stream , 1899 Metropolitan Museum of Art, Nova York

Deixeble d’Il Domenichino, pintà quasi exclusivament temes religiosos, especialment madones, de colors brillants i de to pietós, que mostren un rigorisme i una puresa coincidents amb Perugino i el primer Rafael Mare de Déu del Roser Santa Sabina, Roma, L’Assumpció Musée du Louvre, París El Museu de Montserrat en posseeix dues madones

Dominicà 1613, completà la seva formació a Oriola 1618-23 A Mallorca es dedicà a la investigació deixà inèdites obres biogràfiques, de temes històrics, etc, com Historia del convento de Santo Domingo de la ciudad de Mallorca desde el año 1231 hasta el de 1672 , seguida de la història de la resta de convents mallorquins

Estudià filosofia al seminari conciliar de Tarragona i dret a les Universitats de Cervera i de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres, ja gran, el 1867 Fou agent fiscal 1828-40 a l’audiència barcelonina després es dedicà exclusivament a l’ensenyament i a les lletres Fou professor d’història a la Universitat de Barcelona i a l’institut de segon ensenyament, del qual exercí el càrrec de director des del 1860 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1835, bibliotecari i primer conservador del museu, membre de l’Academia de la Historia, de Madrid, i president de la Societat Econòmica…

Durant la primera meitat del segle XIX hi va haver una important indústria del luxe a Barcelona la dels guants En començar el segle havien esdevingut un complement indispensable no sols de la indumentària d’home de la noblesa i de l’alta burgesia, sinó també de la de dona, que necessitava guants curts per al vestit de dia i llargs per als vestits de nit —que solien ser de màniga curta La indústria guantera barcelonina s’especialitzà en el guant femení Eren guants de pell de cabritilla que, gràcies als avenços en l’adoberia, arribaren a ser peces de gran finor i d’un color blanc intens Són…

Cal preparar primerament un dibuix estergit per traspassar-lo i calcar-lo en el revestiment de la paret i tot seguit esgrafiar-lo amb l’estilet L’esgrafiat és molt més sòlid que la pintura, té un to de més vistositat i és més resistent a la intempèrie Hom el treballa a dues tintes, com si fos un aiguafort, però també pot tenir diverses tonalitats, i llavors en resulta un art mixt entre la pintura i l’esgrafiat L’esgrafiat té innombrables aplicacions en art Ja apareix en temps prehistòrics en objectes d’ús corrent gerros, figures, làpides, etc més tard ha servit per a decorar els murs dels…

L’edifici té una superfície de 2 000 m 2 , una capacitat per a 1 000 m lineals de documentació, installacions alimentades per energia solar, un disseny adaptat a les necessitats de preservació dels documents i disposa d’un sistema de gestió de la documentació aplicable a la documentació activa, a la semiactiva i a la històrica La documentació, distribuïda en tres grans conjunts de volum i importància desiguals fons municipal, fons privats i colleccions documentals, es complementa amb una hemeroteca i una biblioteca El fons municipal comprèn els gairebé 9 000 m lineals de documentació generada…