Resultats de la cerca

Format al BM Granollers, destacà com un dels millors extrems de la Lliga ASOBAL El 1996 fitxà pel FC Barcelona, amb el qual aconseguí la majoria de títols La seva trajectòria en la màxima categoria també inclou els equips del Teucro Pontevedra, BM València i Gummersbach alemany Finalitzà la seva carrera al BM Melilla, Naranco d’Oviedo i BM La Roca Fou internacional absolut 36 vegades El seu palmarès inclou dues Copes d’Europa, dues Lligues ASOBAL, dues Supercopes d’Europa, dues Supercopes d’Espanya i dues Copes del Rei Fou un cop el màxim golejador de la Lliga ASOBAL Quan deixà de jugar,…

Corredor de mig fons, s’inicià a la secció d’atletisme del Real Club Esportiu Espanyol de Barcelona Es proclamà campió de Catalunya en pista coberta en la prova de 1500 m llisos 1970 Al Centre Gimnàstic Barcelonès es consagrà com a tècnic de prestigi Fou fundador soci número 1, director tècnic, entrenador i vicepresident del club L’Hospitalet Atletisme, i professor i tècnic esportiu de l’Escola Catalana d’Entrenadors d’Atletisme i de la Real Federación Española de Atletismo S’encarregà de la direcció tècnica dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Durant la seva trajectòria dirigí desenes d’…

Desenvolupà part de la seva trajectòria atlètica a Catalunya 1963-67, com a membre del Futbol Club Barcelona i del Reial Club Deportiu Espanyol Durant aquests anys guanyà en dues ocasions el Campionat d’Espanya de cros 1964, 1965 i el Campionat d’Espanya dels 10000 m 1966 També guanyà en quatre ocasions el títol català de cros 1963, 1964, 1966, 1967, dues el dels 5000 m 1964,1966 i dues més el dels 10000 m 1965, 1966 Disputà quatre edicions del Cros de les Nacions com a atleta català i guanyà l’edició del 1964 Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 Abandonà Catalunya el 1967 i es…

Lateral dret, inicià la seva trajectòria en la màxima categoria al BM Valladolid 1992-96 Passà pel Caja Cantabria 1996-2001 i el BM Ciudad Real 2001-05, i finalitzà la carrera al BM Aragón 2005-08 En el seu palmarès figuren tres Recopes d’Europa 1998, 2002, 2003, una Lliga 2004, quatre Copes Asobal 1997, 1998, 2004, 2005, una Copa del Rei 2003 i una Supercopa d’Espanya Disputà 133 partits amb la selecció espanyola, amb la qual es proclamà campió del món 2005 i dels Jocs Mediterranis 2005, i guanyà dues medalles de plata 1998, 2006 i una de bronze 2000 en els Campionats d’Europa Des del 2008…

Conegut com Papitu , s’inicià a La Salle Bonanova de Barcelona i jugà al Futbol Club Barcelona 1967-69 En aquesta etapa obtingué una Lliga 1969 i una Copa 1969 i debutà amb la selecció espanyola Després jugà al Balonmano Granollers 1969-72, i guanyà tres Lligues seguides 1970, 1971, 1972 i una Copa 1970 Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 Jugà també amb el Picadero 1972-73, amb el qual fou subcampió de Lliga Retornà al Granollers 1973-74 i guanyà un altre cop la Lliga i la Copa Posà punt final a la seva trajectòria a les files del Calpisa 1974-78, amb el qual assolí quatre Lligues 1975-78…

Començà a jugar al Club Esportiu Noia A disset anys fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual jugà cinc temporades La seva trajectòria posterior transcorregué entre el CE Noia, on jugà una temporada el Club Patí Vilafranca, durant dues temporades, i l’Hoquei Club Piera, durant quatre Penjà els patins després de jugar un any a la Secció Hoquei Unió Maçanetenca de Maçanet Amb el primer equip del FC Barcelona conquerí tres Copes d’Europa 1978, 1979, 1980, una Supercopa d’Europa 1981, quatre Lligues 1978-81 i tres Copes del Rei 1978, 1979, 1981 Amb Sandro Rosell a la presidència del Barça, es…

Després de jugar al Poblenou, el Sant Andreu, el Club Atlètic Turó, el Mollet i l’Europa, s’incorporà al Reial Club Deportiu Espanyol 1951-57 Jugà com a davanter centre a l’equip blanc-i-blau un total de 90 partits de Lliga, i marcà 28 gols Posteriorment passà al Granada 1957-60, a primera divisió, i el Llevant 1960-62, a segona, i es proclamà màxim golejador de la categoria la temporada 1960-61 Finalitzà la seva carrera a l’Hospitalet Inicià una llarga trajectòria com a entrenador al RCD Espanyol, i també passà per la secretaria tècnica i el consell d’administració del club, que el 19 de…

Germà del també futbolista Estanislau Basora , fou conegut com a Basora II Començà jugant d’extrem en el juvenil del seu poble i després en el Manresa La temporada 1952-53 fitxà pel Futbol Club Barcelona Després passà a l’Espanya Industrial, filial del Barça Aconseguí l’ascens a primera divisió la temporada 1955-56 i jugà en la màxima categoria en la següent, quan el club fou batejat com a Comtal Disputà 20 partits i anotà 7 gols 1956-57 A continuació passà a l’Sporting de Gijón, amb el qual jugà a primera divisió 1957-58 A meitat de la temporada següent retornà al Manresa, on acabà la seva…

Entre els dies 3 i 13 d’octubre té lloc el 52è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges Dins del palmarès d’aquesta edició destaquen el film El hoyo , de Galder Gaztelu-Urrutia millor pellícula i Gran Premi del Públic, Kleber Mendonça Filho i Juliano Dornelles millor direcció per Bacurau , Miles Robbins millor actor per l’actuació a Daniel Isn’t Real , Imogen Poots millor actriu per l’actuació a Vivarium i Mirrah Foulkes millor guió per Judy & Punch Dels premis honorífics sobresurten l’actor Sam Neill Gran Premi Honorífic, l’actor i cantant Patrick Wilson premi Màquina del…

Davanter, excepte una temporada en el Futbol Club Barcelona 1961-62, tota la seva trajectòria transcorregué en el Reus Deportiu 1954-74 Guanyà sis Copes d’Europa 1967-72, set Lligues 1966, 1967, 1969-73, quatre Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971, 1973, un Campionat de Catalunya 1967 i un Mundial oficiós de clubs 1969 Amb la selecció espanyola, de la qual fou el capità, jugà 114 partits i guanyà tres Campionats del Món 1966, 1970, 1972 i un d’Europa 1969 Es retirà el 1974 Posteriorment fou seleccionador espanyol 1976-78 i guanyà el Mundial 1976 Formà part de la directiva del Reus Deportiu durant…