Resultats de la cerca
Es mostren 2692 resultats
Diada castellera de Santa Úrsula
A la plaça del Blat de Valls se celebra el concurs de castells de Santa Úrsula, un dels més importants del calendari casteller La Vella dels Xiquets de Valls n’ha estat la protagonista, ja que descarrega el seu primer 4 de 10 amb folre i manilles, al qual han seguit el 3 de 10 amb folre i manilles i el 4 de 9 sense folre La Colla Joves Xiquets de Valls només ha completat el 3 de 9 amb folre i el 2 de 8 amb folre
vicari
Història
A l’alta edat mitjana, funcionari comtal, inferior als vescomtes, que tenia per missió la defensa d’un territori adscrit a un castell.
El càrrec, d’origen visigòtic, fou adaptat pels comtes els primers temps de la restauració política de la Catalunya Vella segles IX i X Era concedit pels comtes a fidels seus amb l’obligació de defensar els castells i els territoris que els eren sotmesos és, així, en part, l’antecessor del castlà, però aviat afermaren llur domini en llurs territoris amb l’adquisició d’importants béns territorials i drets senyorials La institució desaparegué al principi del segle XI, quan es formaren els llinatges senyorials per la transmissió hereditària dels béns
Diada castellera de Sant Fèlix
Se celebra a Vilafranca del Penedès la diada de Sant Fèlix, una de les fites del calendari casteller En l’edició del 2019 es descarreguen el 2 de 8 sense folre i el 5 de 9 amb folre de la Colla Vella Xiquets de Valls, el 2 de 8 de la Jove de Valls, el 3 de 9 amb folre i pilar, el 2 de 9 amb folre i manilles i el pilar de 8 dels Castellers de Vilafranca, i el pilar de 8 amb folre de la Jove de Tarragona
Agar
Segons el Gènesi
, esclava egípcia de Sara, muller d’Abraham.
Sara, que era estèril, la donà per concubina a Abraham per tal que tingués descendència el fill d’Agar fou Ismael Quan, més endavant, la mateixa Sara tingué un fill, Isaac, temé que Ismael no fos l’hereu i persuadí Abraham que expulsés Agar i el seu fill, a qui els àrabs consideren llur avantpassat Pau, en l' Epístola als Gàlates , creà una allegoria referent a les dues aliances, la vella i la nova, i utilitzà Agar com a símbol de la primera, la de la servitud de la llei Antic Testament
Xavier Cordomí i Fernández
Folklore
Investigador i activista en cultura popular d’arrel tradicional.
Director de la Casa dels Entremesos de Barcelona dirigeix els actes tradicionals de les Festes de la Mercè, el Corpus de Barcelona i les Festes de Santa Eulàlia, totes organitzades per l’Ajuntament de Barcelona És autor de diversos llibres, com Altíssims senyors, nobles bèsties imatgeria festiva de la Barcelona Vella 2001, A pas de gegant guia illustrada dels gegants de Barcelona 2001 o Cent anys dels Gegants de Sant Roc de la Plaça Nova 2006, i ha presidit la Comissió de Redacció del ""Protocol Festiu de la ciutat de Barcelona”
Sant Salvador del Quer
Santuari
Santuari del municipi de Súria (Bages).
Sant Salvador del Quer corona un dels cims de la serra que fa de capçalera al N del municipi És una construcció que data del 1888, que substituí la vella església de línies romàniques situada en un lloc menys vistós, proper al temple actual Al santuari, els suriencs veneren una imatge de crucifix, reproducció d’altres de més antigues destruïdes en temps de la primera guerra Carlina i en la revolta del 1936 El 1972, amb l’ajut del Foment Cultural, es recuperà la celebració d’un aplec el tercer diumenge de setembre
Mercè Tatjer i Mir
Geografia
Especialista en geografia i història urbana.
Professora de la Universitat de Barcelona En el camp de l’anàlisi i l’estudi, collabora amb diferents grups en programes de recerca i de difusió del patrimoni industrial i de la ciutat Entre les nombroses publicacions en què ha participat, és autora de L’habitatge a Catalunya coautora, 1993, La configuració dels barris populars de la Ciutat Vella , dins Els barris de Barcelona 1999, La ciutat de les fàbriques Itineraris industrials de Sant Martí, Barcelona 2002, Memòria del passat industrial de les Corts, Barcelona 2005 i Can Ricart Estudi Patrimonial 2005
corretger | corretgera
Història
Menestral que fabricava corretges i cints o cinyells, anomenat també, per això, sovint cinter.
A València, els corretgers aparegueren el 1283 eren establerts al carrer que fou anomenat de la Corretgeria Vella El 1472 s’uniren amb els cinters estrictes, dels quals s’havien separat Les darreres ordinacions són les del 1772 A Barcelona, juntament amb els guanters, formaren part de la confraria de julians mercers vells julià, com a cinquè estament seu, del 1439 al 1801, que es formaren dos gremis associats el de guanters-tireters i el de corretgers, especialitats que treballaven una mateixa matèria, existents ja en l’antiga confraria
torneria
Oficis manuals
Taller de torner.
El treball de torneria té una tradició considerable a la Catalunya Vella Sant Hilari Sacalm, Espinelves, etc, i sobretot als pobles de la vall del Ges Torelló des del s XIII, Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló En aquests tres pobles hi ha 1979 més d’un centenar d’establiments de torneria més de la meitat dels quals a Sant Pere de Torelló, amb un total d’uns 1050 llocs de treball La torneria de banya és en camí de desaparició, però la de fusta manté la seva vitalitat
Sant Miquel de Solterra (Sant Hilari Sacalm)
Art romànic
L’antiga església del castell de Solterra és situada prop les escasses ruïnes del castell, a 1204 m d’altitud, el punt més alt de les Guilleries És esmentat constantment en les deixes testamentàries del 1272 en endavant Per un fenomen natural, encara persistent, era coneguda per Sant Miquel de les Formigues Ara només en queda la planta i part d’un mur lateral de la capella rectangular, no romànica, que hi va subsistir fins als volts del 1915, en què va caure per vella i abandonada En resten algunes fotografies
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina