Resultats de la cerca

Canvià el seu nom de Pere pel de Guillem en heretar el vescomtat per testament del seu germanastre Guillem II El vescomte de Rocabertí li disputà la successió i portà l’afer al parlament entretant el rei de França intentava, sense èxit, de segrestar-li el vescomtat De salut fràgil, visqué sempre sota l’administració del seu pare fins que morí aquest 1447 Signà amb Alfons el Magnànim la renúncia definitiva a les pretensions sobre Arborea 1427 Es casà amb Anna d’Apchon Féu donació del vescomtat de Narbona, primer a Lluís de Beaufort i després a la seva germana Margarida de Tinièras El vengué al…

Començà la seva carrera literària amb el conte Lao Zhang de zhexue ‘La filosofia del vell Zhang’, 1924 Visqué molts anys a Anglaterra i als EUA La seva obra més famosa és Loto Xiangzi molt coneguda a Occident, per la traducció anglesa The Rickshaw Boy ‘El noi del Rickshaw ', best-seller a Amèrica i traduïda a moltes llengües Però la novella més important és Quatre generacions sota el mateix sostre L’èxit de la seva peça Lung Xugou ‘El fossar Barba de Drac’ li atorgà el títol d’Artista del Poble Perseguit pels Guàrdies Roigs durant la Revolució Cultural, se suïcidà Fou rehabilitat el 1977 i…

Reeixí a entrar en la camarilla de Ferran VII gràcies a la seva amistat amb l’ambaixador rus Titiščev Intervingué en la compra dels vaixells russos que havien d’integrar les expedicions de conquesta i pacificació d’Amèrica 1817, però que, inservibles, es podriren a la badia de Cadis Empresonat a Segòvia, arran de la revolució del 1820, anà a l’exili Després de la restauració de l’absolutisme 1823 fou nomenat secretari del consell d’estat, amb uns poders gairebé de ministre hom l’anomenava popularment “Antoni II” Allunyat de la cort per Zea Bermúdez, fou nomenat ambaixador a Torí 1825 Un cop n…

Llicenciat en periodisme per la Universidad Complutense de Madrid, es donà a conèixer el 1998 com a finalista del premi Herralde per A bordo del naufragio Visqué tres anys al Japó i, en tornar a Espanya, a més de collaborar amb mitjans periodístics com El Mundo , Público o Qué Leer , publicà novelles de caràcter realista i rerefons social Trenes hacia Tokio 2006, El talento de los demás 2007, Tatami 2008, El estatus 2009 i Ejército enemigo 2011 Escollit el 2010 per la revista Granta com un dels millors vint-i-dos narradors joves de les lletres hispanoamericanes, és un dels escriptors que més…

Després de treballar com a periodista per The Irish Press , al principi de la dècada del 1980 es traslladà als Estats Units, fou guia en un programa de rehabilitació de delinqüents juvenils a Texas i visqué un any i mig al Japó abans de tornar a Nova York per iniciar la seva carrera literària amb títols com Songdogs 1996, This Side of Brightness  1998, Dancer Irish Novel of the Year 2004 o Zoli 2007 Amb Let the Great World Spin obtingué el National Book Award del 2009 i l’International IMPAC Dublin Literary Award del 2011 Posteriorment ha publicat  TransAtlantic 2013 I  Apeirogon 2020 És…

El 956 es casà amb Romà II, del qual fou segona muller i al qual donà quatre fills Basili el futur Basili II de Bizanci , Constantí després Constantí VIII , Teòfan i Anna Regent a la mort del marit 963, el mateix any esposà i associà al tron el general Nicèfor Focas que prengué el nom de Nicèfor II Focas , el qual, poc després, féu assassinar 969, d’acord amb el seu amant armeni, el domèstic Joan Tsimiscés amb el qual es casà Aquest, però, emparant-se del tron Joan I , la relegà a un monestir, on restà fins que el seu fill Basili, ja emperador 976, la reclamà a Constantinoble, on visqué…

Traslladat a Atenes, estudià el pensament de Plató S'interessà per tots els aspectes de la ciència i s’inicià en els misteris religiosos grecoorientals Posteriorment visqué a Roma, i, finalment, s’establí a Cartago D’entre les seves obres han estat conservades l' Apologia , on es defensà d’unes acusacions de màgia Flòrides , recull dels fragments més brillants dels seus discursos i, sobretot, la novella històrica Metamorphoseon libri XI o Asinus aureus Les Metamorfosis o l’Ase d’or dintre la qual anava inclosa la narració Amor i Psique D’entre les seves obres científiques i filosòfiques…

De pares israelians i avis iemenites, de ben petita visqué als EUA, on començà la seva carrera musical Tornà a Israel per consolidar la seva formació i l’any 1991 publicà el primer disc, Achinoam Nini and Gil Dor , en què cantava en anglès temes propis i alguna versió de Madonna i The Beatles El 1994 edità el primer disc amb el nom de Noa , que assolí repercussió al món occidental, amb un estil de pop melòdic arrelat a la Mediterrània i elements del folk hebreu Ha collaborat amb artistes ben diversos, com ara Santana, Stevie Wonder, Miguel Bosé o Carlos Núñez El 2003 presentà el disc Noa Gold…

Estudià al conservatori d’Isabel II de Barcelona amb Josep Rodoreda i Marià Obiols El 1875 es traslladà a Roma, i el 1876 a París, on estudià al conservatori piano i contrapunt El 1879 tornà a Barcelona, on estrenà el 1882, al Liceu, la seva òpera Lo desengany amb llibret de Conrad Roure Després viatjà per la península Ibèrica i per Amèrica dirigint òpera i sarsuela Visqué últimament molts anys a Palma Mallorca, on dirigí l’orfeó La Protectora Escriví nombroses sarsueles, entre les quals La Santa Pagesa i Na Bet-Maria, un poema simfònic titulat Brisas del mar, una cançó de bressol veu i piano…

Tingué una íntima amistat amb G Lukács i treballà com a llibretista per a B Bartók Visqué emigrat a Viena, Berlín i Moscou 1939-45 Fou professor als instituts cinematogràfics de Moscou, Praga i Budapest Les tres obres fonamentals que dedicà a l’estètica del film Der sichtbare Mensch oder die Kultur des Films , 1924 Der Geist des Films , 1930 Der Film , 1949 representen contribucions significatives a la teoria universal de l’art cinematogràfic i tingueren una influència molt considerable Treballà ocasionalment també com a guionista Abenteuer eines Zehnmarkscheins , 1926 Narkose , 1929 En…