Resultats de la cerca

El cos és divisible en un prosoma anterior que duu uns 200 tentacles grans i plens de cilis, un mesosoma situat darrere el prosoma, i un llarg tronc o metasoma , proveït de nombroses papilles Cada part té un sac celomàtic El sistema circulatori és tancat amb dos vasos a cada tentacle que recullen l’oxigen dissolt a l’aigua No tenen boca ni anus ni tub digestiu, llevat de quan són larves Això ha fet suposar que l’aliment és absorbit en forma de substància orgànica dissolta externament Són protegits per un tub quitinós, secretat pel mateix animal, i viuen enterrats parcialment en…

Viu a la tundra de Grenlàndia i de l’Amèrica àrtica, i s’ha extingit recentment a Alaska Originàriament europeu, ha estat reintroduït en estat salvatge a Noruega, Spitzberg, Suècia i Islàndia, on sembla aclimatar-se bé Els bous mesquers, que exhalen una forta olor de mesc, viuen en grups, protegits per un mascle vell i conduïts per femelles Presenten curiosos costums de defensa comunitària, com és el fet de posar-se els mascles en cercle davant un enemic comú llops, homes, envoltant les femelles i les cries A l’època de zel formen harems que depenen dels mascles vells, mentre que…

Són bons nedadors, de cos generalment comprimit, anàleg al dels escòmbrids, recobert d’escates cicloides la línia lateral, normal o ribetejada d’escudets ossis, presenta una corba mitjana pronunciada l’aleta caudal és escotada la dorsal, doble, amb la primera espinosa, davant la qual sol haver-hi radis espinosos lliures, així com davant l’aleta anal Viuen a gairebé totes les mars llur carn és saborosa Caràngids més importants de les costes dels Països Catalans Nom científic Nom vulgar Lichia amia palomida Lichia glauca sorell de penya, palomida xica Lichia vadigo lletja Naucrates…

Es caracteritzen pel fet de tenir el cap adornat d’un plomall erèctil de colors vistosos, així com és vistós tot el seu plomatge, amb predomini del blanc i el negre El bec és gros i fort, comprimit lateralment S'alimenten de llavors, bulbs i brots Nien en forats que fan amb el bec en troncs d’arbres Propis d’Austràlia i les illes d’Oceania, viuen sovint reunits per parelles o formant petits grups Són bons voladors, i s’enfilen pels troncs amb l’ajuda del bec S'acostumen fàcilment a viure en captivitat i poden aprendre a fer exercicis i repetir paraules

Són de colors foscs al dors i blanquinosos al ventre, amb petites franges transversals brunes El cap és petit el bec, fort i encorbat i les potes fermes amb urpes potents Tenen les ales curtes i arrodonides, i la cua llarga volen veloçment, amb un ràpid batre d’ales, o bé planen Habiten als boscs fins a uns 2 000 m d’altitud A l’estiu viuen al nord d’Europa i d’Àsia, i a la tardor baixen cap al sud i al nord d’Àfrica Cacen altres ocells faisans, perdius, aviram i petits mamífers conills, llebres Molt apreciat en falconeria, és anomenat també falcó perdiguer

Són de colors brillants i molt vistosos Tenen uns òrgans especials, anomenats labirintiformes, situats a la cavitat branquial i constituïts per una sèrie de làmines òssies envoltades per capillars sanguinis, que els permeten de respirar bastant de temps fora de l’aigua Algunes espècies, com l'anabàs, fins i tot poden desplaçar-se per terra D’altres construeixen el niu amb un mucus que excreten per la boca i executen parades nupcials complexes Viuen a les aigües dolces dels països càlids Àfrica tropical i equatorial, Àsia tropical S'adapten molt bé a la vida en aquaris, i a causa…

Ceres , el planeta nan més gran del cinturó d’asteroides, podria haver estat un antic món oceànic La missió Dawn de la NASA ha revelat que sembla que va albergar un oceà subsuperficial, amb condicions que podrien haver estat favorables per a la vida microbiana Un estudi recent apunta que Ceres podria haver estat habitat per quimiòtrofs , organismes que viuen en entorns extrems com les xemeneies hidrotermals Descobreix com aquest cos planetari ens ajuda a entendre millor l’origen de la vida tot llegint a Divulcat  l’article “ Ceres un antic món oceànic ”, de l’astrofísic Josep…

És el tipus de família predominant en les societats avançades

Tradicionalment nòmades, vivien als boscs, a les àrees muntanyoses, i prop dels grans rius Construïen senzills aixopluces i vivien dels productes de la selva i de la cacera Actualment són quasi tots agricultors El 1960 eren uns 5 000 individus