Resultats de la cerca
Es mostren 7190 resultats
Bibliografia de la moneda i els bitllets
Obres generals Babelon, J Les monnaies racontent l’histoire , París, 1983 Beltrán, A Introducción a la numismática universal , Madrid, 1987 Botet i Sisó, J Les monedes catalanes , 3 vol, Barcelona, 1908-1911 Crusafont i Sabater, M Numismática de la Corona catalano-aragonesa medieval 785-1516, Madrid, 1982 Crusafont i Sabater, M Barcelona i la moneda catalana , Barcelona, 1989 Crusafont i Sabater, M La moneda catalana local s XIII-XVIII , Barcelona, 1990 Crusafont i Sabater, M Acuñaciones de la Corona catalano-aragonesa y de los reinos de Aragón y Navarra , Madrid, 1992 Crusafont i Sabater, M…
consignació
Dret civil
Dipòsit judicial que fa el deutor de la cosa objecte de l’obligació per tal d’obtenir una declaració judicial que cancel·li el deute.
Hom la du a terme quan el creditor no vol o no pot rebre-ho, o també quan és desconegut
sindriera
Sindriera
Biso (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cucurbitàcies, de tiges prostrades, llargues i asprament peloses, de fulles lobulades, de flors grogues i de fruits (les síndries) en pepònide, comestibles.
És oriünda de l’Àfrica tropical, i el seu conreu és molt antic Vol terrenys fèrtils, ben drenats i assolellats
posa
Actitud, manera d’ésser, de pensar, etc, que afecta el qui vol donar-se aires d’ésser això o allò.
punt
Escultura
Cadascuna de les marques que hom fa sobre les parts que més sobresurten en una escultura que hom vol copiar.
supersònic | supersònica
Transports
Dit del règim de vol d’una aeronau quan el nombre de Mach és comprès entre 1,2 i 5.
màquina gofradora
Tecnologia
Calandra de dos cilindres, un dels quals va gravat amb el dibuix que hom vol obtenir, emprada en el gofratge.
estringuet
Transports
Cadena que, en els carros, penja dels braços i que hom lliga a la roda quan vol que no rodi.
bruixa
Nom donat a certs ocells considerats de mal averany, com el petrell, o als de vol nocturn, com l’òliba.
dret d’atansar
Dret català
Dret que té el propietari d’atansar la paret que vol construir a la que el veí ja té feta.
Prové dels costums barcelonins recollits en les Ordinacions d’En Santacília , del segle XIV, on és definit dient que qualsevol pot acostar la paret pròpia a una altra d’aliena al llarg o de través, però sense recolzar la primera en la segona no és admès el dret d’atansar quan el veí té lluerna a la seva paret durant trenta anys sense contradicció