Resultats de la cerca

Estudià a l’Escolania de Montserrat i, de retorn a la seva vila natal, fou organista i mestre de la capella a l’església parroquial Amic personal de Juli Garreta, en fou també deixeble A partir del 1925 dirigí l’Orfeó Nova Gesòria i en 1927-28 fou tenora de la Cobla Guixolense Morí en plena Guerra Civil Espanyola a l’hospital de Girona Compongué diverses obres, entre les quals cal destacar les sardanes i algunes peces religioses

Hereu i propietari del mas Puigcarbó, aquest pagès osonenc és l’autor d’un llibre de memòries escrit entre el 1589 i el 1633, amb algunes petites anotacions fetes pels seus successors El text és especialment interessant per les abundants notícies de tipus climatològic i per les referències a les bandositats locals Dipositat a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic ha estat editat per Rafel Ginebra i Molins Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona 2001

Coneguda també amb la sigla ADLAN, entre els seus membres hi hagué Joan Prats -que n’era l’ànima-, Joan Miró, Josep Lluís Sert, Robert Gerhard, JV Foix, Sebastià Gasch, etc Organitzà exposicions de l’obra de Picasso, Dalí, Miró, Calder, etc i donà a conèixer la música d’Arnold Schönberg, Manuel Blancafort i Robert Gerhard, a qui l’any 1933 dedicà un concert monogràfic Mantingué l’activitat fins a l’inici de la Guerra Civil

El nom deriva de Charles Lynch, propietari rural i patriota virginià, que durant la guerra d’independència dels EUA aplicà penes sumaríssimes sense cap tipus d’autorització ni tenir en compte la legislació penal o processal El sistema es mantingué efectiu als estats nord-americans del sud, emprat en les lluites racistes o per minories ideològiques o religioses, i sovint ha estat aplicat sota aparença de justícia legal Del nom de Lynch deriven els termes linxament i linxar

Fundat el 1932, promogué la pràctica de l’esport entre les classes populars Omplí el buit que deixaven les grans entitats populars i els clubs més elitistes Tingué relació amb altres associacions esportives de caràcter popular com l’Ateneu Enciclopèdic Popular o l’Agrupació Excursionista Tagamanent, i collaborà en l’organització de competicions atlètiques i de diversos esdeveniments Entre el 1933 i el 1935 publicà mensualment el butlletí Atletisme Desaparegué poc després de la Guerra Civil

Fundat el 1912, nasqué amb el nom de Lawn Tennis Club d’Horta, i fou un dels pioners del tennis català Acabada la Guerra Civil, adoptà el nom actual També tingué seccions d’hoquei sobre patins, tennis de taula i basquetbol, aquesta darrera amb dos equips que entre els anys 1930 i 1933 obtingueren resultats notables al Cam-pionat de Catalunya Disposa de dues pistes de tennis, un frontó i una pista poliesportiva També té escola de tennis

Fundat l’any 1981, les primeres iniciatives de la ciutat tingueren lloc durant els anys posteriors a la Guerra Civil amb un equip femení que competí sota les sigles del Club Natació Banyoles Disposa d’equip sènior masculí i femení, així com d’equips en categories inferiors Els equips sènior participen habitualment en divisions territorials catalanes Anualment organitza el Torneig Internacional d’Handbol Ciutat de Banyoles per a categories inferiors Juga al pavelló poliesportiu municipal la Draga

El 1922 arribà a Catalunya procedent de Múrcia, i l’any 1935 es convertí en el primer jugador professional del Club de Golf Sant Cugat Acabada la Guerra Civil, juntament amb un grup de socis encapçalat per Genaro de la Riva Ruiz, participà en la reconstrucció del camp de golf de Sant Cugat, que havia quedat malmès durant el conflicte Creà una escola d’entrenadors al mateix club Rebé la medalla al mèrit en golf 1939

Procedent del Sants, jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1930-32 La seva posició era la de mig volant o davanter, i disputà 22 partits de Lliga Després marxà al Martinenc amb polèmica inclosa, ja que el jugador també havia signat pel Júpiter Després de la Guerra Civil jugà al Vic 1939-40, al Gimnàstic de Tarragona 1940-41 i al Vilanova 1941-42 Defensà en quatre ocasions la samarreta de la selecció catalana 1931-32

Iniciat al Galicia Sport l’any 1930, posteriorment jugà al Deportivo de la Corunya, al Celta de Vigo i al Racing de Santander L’estiu del 1936 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol Després de la Guerra Civil, durant una temporada, jugà de nou al Racing La temporada 1940-41 tornà al RCD Espanyol, on jugà dues temporades, i disputà la final de Copa del 1941 Posteriorment jugà al Reial Oviedo Jugà amb la selecció catalana en dues ocasions