Resultats de la cerca

Aquesta fusió sorgí dels contactes mantinguts per aquestes associacions arran de la campanya realitzada contra l’article 15 del codi civil de l’Estat espanyol, que atemptava contra el manteniment del dret català La primera actuació de la Unió Catalanista fou la convocatòria de les reunions de Manresa, que culminaren amb l’aprovació de les Bases de Manresa 1892 posteriorment la Unió Catalanista celebrà altres assemblees, a Reus 1893, sobre els mitjans d’actuació del catalanisme, a Balaguer 1894, sobre el sistema tributari i a Olot 1895, sobre obres públiques El 1897 modificà els seus estatuts…

La tradició esportiva de la capital catalana i el seu destacat moviment associatiu i obrer són arguments de pes per a explicar la convocatòria d’aquest esdeveniment El Comitè Català pro Esport Popular en fou l’organitzador, i el finançament anà a càrrec dels governs del Front Popular de París i Madrid, de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, que també cedí les installacions esportives L’Ateneu Enciclopèdia Popular, el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria, el Club Femení i d’Esports i el Centre Gimnàstic Barcelonès formaren el nucli…

Després de rodar dos curtmetratges de ficció, el 1968 realitzà amb Octavio Getino el tríptic documental  La hora de los hornos , exponent del cinema llatinoamericà d’alliberament de considerable repercussió Militant peronista, amb Getino realitzà el 1971 dos documentals sobre l’exili de Juan Domingo Perón, de caràcter apologètic, com ho fou també la ficció històrica  Los hijos de Fierro 1973-77 Amenaçat per l’extrema dreta, l’any 1976 s’exilià a París, on rodà Le regard des autres 1980, documental sobre la immigració a França Retornat a l’Argentina el 1983, sobre l’exili dels argentins a…

Format a l’Escola de Sant Carles de València Fou un dels promotors de la renovació artística del País Valencià, però aviat anà becat a París, on prengué contacte amb les noves tendències i amb els grans artistes del moment Kandinskij, Arp, Vasarely, Herbin, etc El 1955 publicà, amb el seu company Soldevila, un manifest sobre la utilització de la llum en la plàstica amb motiu del Salon Réalités Nouvelles presentat al Musée d’Art Moderne de París, on exposà els seus relleus lluminosos de diversos plans, autèntic precedent de l’art cinètic Exposà a la galeria Denise Renée de París 1955 Des d’…

Participà com a progressista en la revolució del 1854 i fou elegit diputat per Zamora Lluità el 1856 contra O'Donnell i hagué d’exiliar-se a França Tornà poc temps després i fou elegit novament diputat L’any 1863 adquirí i dirigí el diari La Iberia Conspirà amb Prim i hagué de fugir a Portugal, des d’on passà a Anglaterra i a França Preparà la rebellió dels sergents de la caserna de San Gil, a Madrid 1866, que fracassà condemnat a mort en rebellia, pogué fugir a França L’any 1868 s’uní a Serrano i fou un dels caps del moviment revolucionari Ministre de governació amb Serrano i…

Durant l’ocupació alemanya a la Segona Guerra Mundial formà part de la resistència Posteriorment cursà medicina a les universitats de Tolosa de Llenguadoc, Montpeller i París, i el 1953 obtingué el títol i, posteriorment, el doctorat en ciències Especialitzat en hematologia, cap al 1960 desenvolupà l’hemotipologia, mètode per a la identificació d’individus a partir de les característiques sanguínies, precedent de les proves d’ADN, de gran utilitat forense, policial i també per a l’estudi de la genealogia i el moviment de les poblacions Titular de la càtedra d’hematologia a la…

Diplomat en ciències empresarials als EUA, doctor en història a Barcelona i llicenciat en periodisme, fou membre de l’Institut d’Estudis Occitans Professor a la Universitat de Barcelona, residí als EUA —on tingué molta relació amb grups intellectuals i religiosos de primer rengle—, Occitània i Veneçuela Especialitzat en catarisme i qüestions valdeses, féu aportacions substancials al coneixement d’aquests temes en obres com Pere el Catòlic i Simó de Montfort 1960, assagístic i crític, Alfons el Cast, el primer comte rei 1961 i Els heretges catalans 1963, síntesi historicoreligiosa, i…

Advocat i militant socialista, collaborà en Avanti , entrà en contacte amb Antonio Gramsci i participà en la creació del setmanari Ordine Nuovo 1919, del qual fou redactor en cap Estigué entre els fundadors del Partito Comunista Italiano al congrés de Liorna 1912, i formà part del comitè central des de l’any següent Perseguit pel feixisme, en el moment de l’establiment de la dictadura i la detenció de Gramsci, Terracini, etc 1926, Togliatti, refugiat a França, prengué la direcció del partit, del qual fou secretari general 1927, i estimulà l’activitat a l’interior d’Itàlia Simultàniament,…

Deixeble de KMeakawa, n'aprengué els postulats de Le Corbusier, que conformen la seva obra Participà activament en la darrera etapa dels CIAM i s’incorporà al grup Metabolisme, d’una gran repercussió per l’adscripció de l’arquitectura japonesa al moviment internacional A les primeres obres —com el Pavelló de la Indústria i el Comerç de l’exposició de Kobe 1950— encara mostrava una rigidesa excessiva, que superà a l’ajuntament de Tòquio 1953-57 El Centre de la Pau de Hiroshima 1949-56, l’ajuntament de Kagawa 1954-58 i el Centre de Premsa i Ràdio de Yamanashi 1967 són algunes de…

Jesuïta 1564, el representant més destacat de l’escolàstica del s XVI, professà filosofia i teologia a diversos collegis de l’orde a Castella, a Roma i, finalment, a Coïmbra Conegut també com a doctor eximius , interpretà lliurement Tomàs d’Aquino i establí, així, el que hom ha anomenat suarisme , i la seva influència fou decisiva no sols sobre el seus contemporanis, àdhuc entre els protestants, ans també en figures posteriors, com Leibniz aquesta influència, d’altra banda, es donà tant en l’àmbit de les qüestions filosòfiques com, sobretot, en el camp del dret i la política Expressió típica…