Resultats de la cerca

Deixeble de Francesc Martínez El 1861 exposà el Viàtic a un captaire moribund Fou el primer artista pensionat per la diputació de València, el 1863, quan era a París pintant el famós Tribunal de les Aigües , tela amb la qual es volia presentar a l’Exposició Internacional de Belles Arts del 1864 i que més endavant passà al museu de Bordeus n'hi ha una rèplica a València Es formà a Madrid amb Madrazo i a París amb Duret El 1868 obtingué una càtedra a l’Escola de Belles Arts de Màlaga Republicà, participà, a València, en els moviments revolucionaris del 1868 i del 1873 després del primer…

Obtingué el primer premi del Conservatori de Música de París quan era alumne d’Yves Nat, a setze anys, i gràcies a Marcel Dupré i l’Associació Francesa d’Acció Artística anà a estudiar tres anys al Conservatori de Música de Moscou a la classe de Genrikh Neuhaus, del qual esdevingué assistent Durant aquells anys realitzà una quarantena de concerts per tot el país i nombrosos enregistraments a la ràdio estatal A partir del 1965 participà en els festivals més importants dels Estats Units i d’Europa Fou guardonat per la Fundació de la Vocació de França i es convertí en el solista de conjunts com…

El seu pare, també guitarrista, s’ocupà de la seva formació inicial, continuada posteriorment amb Josep Brocà A partir del 1860 visqué a Barcelona, on treballà com a professor de guitarra i com a concertista, fins que el 1885 s’establí a París Allí fou professor en diverses escoles privades, com l’Institut Rudy, i l’Académie Internationale de Musique, tot fent breus estades a Barcelona Installat de nou a Barcelona el 1898, entrà al Conservatori de Música del Liceu com a professor de guitarra, però al cap de tres anys tornà a París Gran admirador de l’obra de Ferran Sor, com a concertista es…

Fou deixeble de Carl Flesch a Berlín i prosseguí els estudis de violí a París amb Jacques Thibaud També a París, feu estudis de composició amb Nadia Boulanger Debutà a Varsòvia l’any 1933 i fou violí solista de l'Orquestra Simfònica de Varsòvia Vinculat al govern polonès a l’exili, es traslladà a Amèrica per ajudar els nombrosos refugiats polonesos Durant la guerra oferí concerts a les tropes aliades El 1946 inicià la seva activitat docent al Conservatori de Mèxic, i dos anys després obtingué la nacionalitat mexicana Artur Rubinstein, amb qui coincidí el 1954 en un concert a Mèxic, donà un…

Fou deixeble de Carl Flesch a Berlín i prosseguí els estudis de violí a París amb Jacques Thibaud També a París, feu estudis de composició amb Nadia Boulanger Debutà a Varsòvia l’any 1933 i fou violí solista de l'Orquestra Simfònica de Varsòvia Vinculat al govern polonès a l’exili, es traslladà a Amèrica per ajudar els nombrosos refugiats polonesos Durant la guerra oferí concerts a les tropes aliades El 1946 inicià la seva activitat docent al Conservatori de Mèxic, i dos anys després obtingué la nacionalitat mexicana Artur Rubinstein, amb qui coincidí el 1954 en un concert a Mèxic, donà un…

Es graduà en dret per a satisfer el seu pare, però el 1885 emprengué la carrera musical estudiant composició amb Th Dubois i J Massenet al Conservatori de París L’any següent es convertí en un apassionat seguidor del mestratge de C Franck Fou també molt amic del compositor A Magnard Fou director del Conservatori de Nancy 1894-1919 i del d’Estrasbug 1919-29, centre on portà a terme una important tasca de promoció de la música francesa Fou un impulsor del renaixement de la cultura bretona i musicà textos d’escriptors bretons La seva composició més coneguda és l’òpera Le pays 1912, inspirada en…

Vida Fou un dels deixebles més importants d’Enric Granados, a l’acadèmia del qual estudià En aquest centre obtingué el Gran Premi Extraordinari i la Medalla d’Or, i més tard hi exercí de professor de piano També estudià harmonia amb A Nicolau i composició amb A Barberà, a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Charles Koechlin a París Debutà el 1916 a Barcelona i realitzà una carrera brillant S’inicià com a concertista a la Sala Granados i a la Sala Mozart, punts de partida dels seus concerts a Barcelona Més tard actuà periòdicament al Palau de la Música de Barcelona, i també a…

Vida Fou un dels deixebles més importants d’Enric Granados, a l’acadèmia del qual estudià En aquest centre obtingué el Gran Premi Extraordinari i la Medalla d’Or, i més tard hi exercí de professor de piano També estudià harmonia amb A Nicolau i composició amb A Barberà, a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Charles Koechlin a París Debutà el 1916 a Barcelona i realitzà una carrera brillant S’inicià com a concertista a la Sala Granados i a la Sala Mozart, punts de partida dels seus concerts a Barcelona Més tard actuà periòdicament al Palau de la Música de Barcelona, i també a…

S’inicià en la disciplina del violí a onze anys, a Tòquio, i posteriorment estudià a la Universitat Nacional de Taiwan amb Dai Ch’uei-lun El 1954 es traslladà a París, on fou deixeble de Collette de Lioncourt a l’École César Franck, i poc després ingressà a la Sorbona i al Conservatori de París, on estudià amb A Jolivet i O Messiaen El 1959 retornà a Taiwan, i hi introduí les idees de l’avantguarda musical a través d’iniciatives com el Fòrum de Compositors Xinesos o la Societat Xinesa per a la Música Contemporània Interessat en la música folklòrica, el 1967 fundà el Centre per a la Recerca de…

Inicià els estudis musicals a quatre anys amb professors particulars i el 1964 ingressà al Conservatori de Música de París, on fou deixeble d’Aline Van Barentzen i de Monique La Bruchollerie L’any 1969 guanyà el primer premi de piano en aquesta institució i el 1972, el primer premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Aquests guardons, entre d’altres, li facilitaren l’inici de la seva carrera internacional Així, l’any 1976 estrenà, juntament amb Noëlla Pontois, que era primera ballarina de l’Òpera de París, un Duo de piano-dansa L’any 1977 tocà sota la direcció d’Antal Doráti i també de…