Resultats de la cerca
Es mostren 11917 resultats
Lluís Suñé i Medan
Metge.
Fill de Lluís Suñé i Molist, es llicencià el 1903 i s’especialitzà en otorrinolaringologia amb el seu pare, amb Ricard Botey i amb estudis a París i Berlín Fou membre numerari i secretari general de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, collaborà a Annals de Medicina i altres revistes mèdiques catalanes i publicà Els cossos estranys de les vies digestives i respiratòries a la collecció “Monografies Mèdiques” Apassionat de la música de Wagner, en difongué el coneixement a Catalunya amb la fundació, per iniciativa seva, de l' Associació Wagneriana
Friedrich Georg Wilhelm von Struve
Astronomia
Geologia
Astrònom i geodesista rus, d’origen alemany.
Organitzà i dirigí nombroses operacions de triangulació al territori rus Encarregà a Fraunhofer la construcció d’un telescopi equatorial de 24 cm d’obertura, que fou collocat a Dorpat actualment Tartu el 1824 i que és cèlebre per la perfecció de la seva lent Struve fou director de l’observatori de Pulkovo des del 1839 Observà el pas del cometa Encke l’any 1828, i mesurà la parallaxi de l’estel Vega Amb l’instrument de Dorpat, i juntament amb el seu fill, estudià un total de 3 600 parells d’estels dobles
Andrònic III Paleòleg
Història
Emperador de Bizanci (1328-41).
Fill de Miquel IX, mort el 1320 Causà involuntàriament la mort del seu germà Miquel i fou, per aquest fet, desposseït del dret a la successió entorn seu, però, es formà un partit, dirigit pel futur emperador Joan VI Cantacuzè, que originà la guerra civil 1321 Aconseguí ser associat a l’imperi 1325 i obligà el seu avi Andrònic II a abdicar 1328 Lliurà el govern a Joan Cantauzè Durant el seu regnat prosseguí l’avanç dels turcs i dels serbis, però restablí l’autoritat bizantina sobre Quios i Lesbos
Giorgio Amendola
Història
Política
Dret
Polític i advocat italià.
Fill del també polític Giovanni Amendola D’antuvi milità en els rengles antifeixistes 1924 i més tard ingressà al partit comunista italià 1929 Durant la Segona Guerra Mundial 1939-45 tingué una destacada participació en les accions guerrilleres de la Resistència i impulsà la creació de comitès d’alliberació 1943-45 Fou elegit diputat 1946, membre de la direcció V Congrés, 1946 i de la secretaria del PCI A la mort de Palmiro Togliatti 1964, es convertí, ensems amb el nou secretari Luigi Longo, en un dels ideòlegs representants d’una postura moderada
Jeroni Agustí i Albanell
Història
Militar
Militar i funcionari.
Fill primogènit del vicecanceller Antoni Agustí , estigué al servei de Carles V Es casà amb Ana Urríes, filla de l’ambaixador aragonès Hugo de Urríes Fou batlle general de Catalunya 1533-51 vers l’any 1540 freqüentava la tertúlia literària barcelonina de Joan Boscà Tant aquest com el castellà Diego Hurtado de Mendoza, també contertulià, l’elogiaren en llur correspondència literària El 1552 acompanyà el príncep Felip a Flandes i a Alemanya L’arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí , germà seu, n’escriví una biografia, avui perduda És germà del també eclesiàstic Pere Agustí
Adolf Frederic II de Suècia
Història
Rei de Suècia (1751-71), primer sobirà de la dinastia Holstein-Gottorp, que pujà al tron gràcies a la intervenció russa.
El seu regnat es caracteritzà per la tensió entre ell i el parlament, pel domini del qual lluitaven els hattar ‘capells’ i els mössor ‘gorres’, sostinguts per França i per Rússia, respectivament Les intrigues diplomàtiques el portaren a intervenir, sense sort, a la Guerra dels Set Anys 1756-63 contra Prússia El 1756 intentà un cop d’estat que fracassà i contribuí a augmentar la inestabilitat del país, dominat totalment per Rússia i Prússia des del 1764 El seu successor, el seu fill Gustau III, posà fi a aquesta situació
Adelaida de Borgonya

Adelaida de Borgonya en una escultura de la catedral de Milà
Història
Cristianisme
Reina i fundadora.
Filla de Rodolf II de Borgonya, es casà 947 amb Lotari II, rei d’Itàlia A la mort d’aquest 949, agrupà entorn seu un partit que cridà Otó I a intervenir a Itàlia contra Berenguer II Es casà amb Otó I 951 i fou coronada emperadriu el 962 Altre cop vídua, assegurà la successió al seu fill Otó II i al seu net Otó III i continuà intervenint en els afers d’estat durant llurs regnats Fundà nombrosos monestirs La seva festa se celebra el 16 de desembre
Acaci de Cesarea
Cristianisme
Bisbe i teòleg, deixeble d’Eusebi de Cesarea i successor seu (340-366).
Defensà l’arrianisme extrem, cosa que li valgué la deposició al concili de Sàrdica 343 Proposà la fórmula homoiúsios és a dir, ‘el fill és només semblant al Pare’ acceptada als sínodes de Selèucia 359 i Constantinoble 360 Obligat per l’emperador Jovià a signar 363 el credo de Nicea, retornà, però, a l’arrianisme pur i fou deposat novament el 365 Escriví comentaris a l’Eclesiastès i a d’altres llibres bíblics, dels quals només es conserven fragments Un grup de teòlegs seguidors seus, durant algun temps 357-361, s’anomenaren acacians
Balbí Giner i Garcia
Pintura
Pintor.
Fill de l’artista faller Balbí Giner i Caballer, el 1931 obtingué el primer premi de l’escola de belles arts de València i el premi de Roma de les províncies de València, Alacant i Castelló El 1934 meresqué el premi de Roma per a Espanya Exiliat a França primer i després a Bèlgica, s’establí finalment a Perpinyà Rosselló Féu exposicions a València, Madrid, Barcelona, Roma, Florència, Praga, Brusselles, Baltimore, San Francisco, Nova York Carnegie Institute, París, Montpeller, Prada en ocasió del festival Casals i, sobretot, Perpinyà
Alberto Evaristo Ginastera
Música
Compositor argentí.
Fill d’un català El 1948 fundà i dirigí el Conservatorio de Música de la província de Buenos Aires Combinà les tècniques modernes de composició amb el nacionalisme musical argentí, seguint la línia establerta per Stravinskij, Bartók i Falla Autor de ballets, com Estancia 1952, simfonies, peces per a piano, un concert per a arpa i orquestra 1957, la Cantata para América mágica 1960 per a soprano i orquestra de percussió, un concert per a violí i orquestra 1963 i les òperes Don Rodrigo 1964, Bomarzo 1967 i Beatrix Cenci 1971