Resultats de la cerca

Membre del Club Esportiu Mediterrani, guanyà la Copa Catalunya 1989 i el Campionat de Catalunya i d’Espanya 1990 La temporada 1990-91 participà en la Copa d’Europa de clubs Entre el 1990 i el 1992 jugà tretze partits amb la selecció estatal absoluta

Mestre Català, es formà al Foment Martinenc i també competí pel Club d’Escacs Congrés i el Club d’Escacs Sitges Al seu palmarès destaquen un Campionat de Catalunya juvenil 1982, un Campionat d’Espanya juvenil 1983 i un Campionat de Catalunya absolut 1986

Fou quatre vegades campió d’Espanya i de Catalunya en 50 km marxa 1931, 1933, 1934, 1936 També fou campió de Catalunya de 30 km 1935 i recordista català de dues hores en pista 20687 m, el 1931 Fou internacional amb Espanya una vegada

Membre del Club Natació Barcelona, fou subcampiona de Catalunya de 1500 m 1969 i medalla de bronze en 3000 m 1972 El 1972 encetà la llista de rècords de Catalunya i Espanya en la prova dels 3000 m amb una marca de 1200,2 min

Alladin Toys Les joguines de Torres-García catàleg d’exposició, València-Barcelona, 1997-1998 Alladin Toys Los juguetes de Torres García, Exposició al Ivam Centre Juli González i a la Fundació Caixa de Catalunya , Generalitat Valenciana i Fundació Caixa de Catalunya, València i Barcelona, 1998 Alcolea Gil, S Artes decorativas en la España cristiana , Plus Ultra, Madrid, 1975 Alcolea Gil, S et al Toquem ferro El ferro forjat a l’arquitectura-Espai exterior-Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta , Cambra Oficial de la Propietat Urbana, Reus,…

L’altura màxima és un volcà inactiu, l’Epomeo 789 m Les terres són fèrtils i ben conreades Té una central geotèrmica i una estació termal És un port pesquer A la costa oriental hi ha un castell construït per Alfons IV de Catalunya-Aragó El 1284 el futur Carles II de Nàpols cedí l’illa a Roger de Lloria, el qual l’ocupà en nom de Pere II de Catalunya-Aragó Perduda, Alfons IV de Catalunya-Aragó la tornà a ocupar el 1423 i, en conquerir 1443 el regne de Nàpols, hi establí una colònia de catalans per tal que es barregessin amb la població autòctona perquè aquesta no es revoltés, i els confirmà…

Sota el lema "Llibertat presos polítics Som República", unes 750000 persones, segons la Guàrdia Urbana, es manifesten al llarg del carrer de la Marina de Barcelona, en un recorregut total d’uns 3,3 km, exigint la llibertat dels presidents d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana i del vicepresident i els set consellers empresonats Prop de 900 autocars porten manifestants des de diversos punts de Catalunya La manifestació s’organitza en dues capçaleres la capçalera d’honor és integrada pels familiars dels empresonats i dels membres del Govern a l’exili i els dirigents de…

Vingudes d’arreu de Catalunya, unes 180000 persones es manifesten a Barcelona per commemorar el referèndum de l’u d’octubre amb una marxa des de la plaça de Catalunya fins al Parlament A banda d’homenatjar la votació i els ferits en la repressió, reivindicar l’autodeterminació, condemnar la violència policial, els presos i exiliats, amplis sectors reclamen al govern català una acció més decidida per implantar la República Un miler dels manifestants es desplacen a la comissaria de la Via Laietana, on increpenen la Policia Nacional enmig d'aldarulls que acaben amb…

Començà estudis de medicina, però finalment es llicencià en Dret Treballà com a professor de literatura a l’Escola de Bibliotecàries de Catalunya Presidí la Unió d’Estudiants Catòlics, la Unió Catalana d’Estudiants i fou militant de la Unió Socialista de Catalunya i d’Esquerra Republicana de Catalunya El 1935 entrà a formar part de la Lògia Themis, de marcat caràcter catalanista Exercí com a magistrat i president de l’Audiència de Girona 1936-37 El 1937 s’exilià a França Montalban i Montpesat de Carcin i el 1942 a Mèxic A Mèxic es va dedicar al negoci de…

Doctor en dret 1976 i des del 1971, professor de dret constitucional i de ciència política a la Universitat Autònoma de Barcelona, i posteriorment professor associat de dret constitucional i de dret parlamentari a la Universitat Pompeu Fabra 1996-2010 Al maig del 1980 fou nomenat lletrat del Parlament català, on treballa fins a la seva jubilació El 1981 ocupà el càrrec d’oficial major del Parlament, en substitució de Robert Vergés , i al gener del 2000 el de lletrat major del Parlament Especialista en l’estudi de les institucions de la Catalunya autònoma i en les protectores dels…