Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Vicenç de Prats Les primeres notícies es troben l’any 1276 en el testament de Bernat de Bassil, que feu deixa a la major part d’esglésies del Lluçanès, i una d’elles era la de Sant Marçal Més endavant surt novament documentada els segles XIV i XV per tenir béns prop d’ella la canònica de Lluçà Es troba propera al mas Marçal i la capella actual, feta aprofitant alguns carreus antics, la va erigir, l’any 1746, l’hereu Climent Marçal

El nucli de Saranyana, avui abandonat, és situat als vessants orientals de la serra d’Oliana El castell i el lloc de Saranyana s’esmenten l’any 1025 en una donació que el monjo Galindo va fer al monestir de Tresponts Aquesta donació consistia en un alou que tenia al terme dels castells de la Salsa i de Saranyana Un altre document de l’any 1029 recull que el Guadello de Saragnana és a la part meridional de Yappendicio de Sant Just, de Validan En el fogatjament del 1381 Assarunya consta com a possessió dels Josa

L’any 993 es jurà sobre les relíquies de Sant Joan Baptista “ cuius baselica sita est in comitatum Urgilitensis, infra domum Sancte Marie Sedis Vicho ”, el testament del comte Borrell II Aquesta notícia sobre l’existència d’una capella dedicada a sant Joan, construïda dins l’església de Santa Maria de la Seu i no com a edifici independent, seria ratificada en la relació feta pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, en la seva visita a la diòcesi d’Urgell l’any 1312, que esmenten la capella de Sant Joan, amb categoria de parròquia, situada dins la catedral

El lloc de Salt és esmentat l’any 882 en un document pel qual és venuda una peça de terra “in villa que dicitur Salto” D’aquest mateix any data la referència més antiga de l’església “Sancti Cucuphatis in Salto” , en la concessió que el bisbe Teuter féu de diversos delmes a la seu de Girona Consta en diversos documents dels segles XII i XIII com a parròquia En l’època moderna l’església, sovint, és anomenada Sant Jaume per exemple en un document del 1544 L’edifici romànic antic fou tan transformat i ampliat que pràcticament no en resta res

La jurisdicció del lloc de Beranui era el 1380 de la baronia de Bellera En el qüestionari de Francisco de Zamora del 1790 consta com a lloc del baró de Claret La primera referència sobre l’església de Beranui és del principi del segle XIV L’església parroquial de Sant Joan de Baranyl figura l’any 1314 dins de l’ardiaconat de Tremp L’any 1391 el capellà de Baanuy pàgava de dècima la quantitat d’una lliura Al principi d’aquest segle tenia com a sufragània Sant Sadurní de Gramenet Actualment depèn de la parròquia de Mont-ros

Aquesta església fou la parròquia del terme del castell d’Escumó, documentat des de l’any 1068 En un primer moment fou una dependència de la pabordia de Mur, però més endavant acabà subjecta a l’abadiat d’Àger Així consta l’any 1648 Actualment no resta cap vestigi d’aquesta església i se’n desconeix el titular Cal cercar el seu emplaçament a prop del castell d’Escumó, a l’est del terme municipal, tocant a l’Ametlla del Montsec Escumó, segons el fogatjament del 1381, era del paborde de Mur i tenia tres focs

Aquesta capella s’aixeca en una caseria del municipi anomenada la Llacuneta Tot i que hi ha poques notícies sobre els seus orígens, és molt possible que fos bastida abans del segle XIV El lloc d’ ipsa lacuna ja és documentat l’any 1023 com un dels límits del terme de Castellví de la Marca Probablement la primera referència a la capella es remunta a l’any 1298 en el testament de Saurina de Cort, que llegà dotze diners a Sancto Antonino L’església de la Llacuneta es troba actualment agregada a la parròquia de l’Arboç

Fortificació del terme d’Albinyana que també ha desaparegut i només ha deixat el record documental Esquena Rosa és esmentada per primera vegada el 1011, com un accident topogràfic que es trobava al llindar del terme del castell de Calders L’any 1046 es consigna com una quadra del terme, però el 1173 es parla del castell d’Esquena Rosa, si bé l’any 1186 consta únicament la quadra i el mas d’Esquena Rosa El topònim s’ha perdut i les temptatives que s’han fet per a localitzar-ne l’emplaçament no han assolit cap resultat

Aquesta església, avui desapareguda, era el temple d’un veïnat situat immediatament al S de Sornian, tot dominant la riba esquerra de l’Adasig Fou una església subjecta al monestir de Sant Miquel de Cuixà i així es comprova en la butlla que el papa Sergi IV adreçà l’any 1011 a Cuixà El topònim Tavèrnolas, documentat per primer cop en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú de l’any 965, suggereix l’existència en aquest indret d’hostals per als viatgers, al costat de la via que unia el Conflent amb la Fenolleda pel coll de Roca Gelera

El lloc de Sanui és conegut des de l’any 1089, per bé que de la seva església parroquial gairebé no es tenen referències Consta a l’arxiu de Roda que l’any 1221 l’abat de Santa Maria de Güel donà a un tal Climent i a la seva família l’heretat d’ Orria , amb l’obligació d’ajudar el sacerdot que servia Déu i Sant Esteve de Sanui 1221 L’actual església parroquial de Sanui, antiga capella del castell, és dedicada a la Mare de Déu És possible que es produís un canvi d’advocació