Resultats de la cerca

En inspirar-se en la Convención de Guaimaro, d’on sortí la primera constitució cubana, Josep Conangla i Fontanilles proposà, el setembre del 1927, a Francesc Macià i Llussà el projecte d’una assemblea semblant El Club Separatista Català Número 1 de l’Havana fou l’organitzador, mitjançant una comissió formada per Claudi Mimó i Caba , Josep Murillo i Mombrú , Josep Conangla i Josep Carner i Ribalta S'hi debateren dues ponències, els temes de les quals foren, respectivament, la reorganització de l’independentisme català i un text…

Sorgí com a evolució de la Cobla Vella de La Bisbal El 1932 fou nomenada cobla oficial de la Generalitat de Catalunya, títol restituït el 1978 pel president Josep Tarradellas Al llarg de la història integrà figures destacades, com els tenors Albert Martí, Ramon Rossell, Josep Coll, Ferran Rigau i Ricard Viladesau, i fou dirigida successivament per Robert Mercader, Josep Canet, Josep Maria Soler, Josep Saló, Genís Canet, Conrad Saló el de més durada, des del 1935 fins el 1977, Josep Cassú, Josep Maria…

Llicenciat en filologia catalana i en filologia francesa, és doctor en lletres per la Université Paris-Sorbonne Paris IV 1996 En 1989-90 fou lector de llengua i literatura catalanes a la Université Lumière Lyon 2 França, i en 1990-93, a la Université Paris-Sorbonne És professor de literatura catalana a la Universitat de Girona, on ocupa la càtedra Josep Pla Especialitzat en literatura catalana del segle XX, publica estudis i anàlisis en revistes literàries, així com articles de crítica a la premsa diària i en revistes generalistes Avui , La Vanguardia , El Temps De les seves…

Dirigida per Josep Maria Capdevila, l’animador fou Carles Cardó, que en redactava els editorials i alguns dels assaigs més ressonants, com La moral de la derrota , sobre la victòria del Front Popular 1936 Fou la millor plataforma del pensament religiós, obert i intellectual, alhora que tractava des d’una òptica cristiana temes importants de la cultura i de la política Comunisme i collectivisme, dretes i esquerres, els límits de l’ortodòxia, la política estrangera, corrents ideològics i culturals, foren alguns dels seus leitmotive Entre d’altres, hi collaboraren Josep…

Comprenia una força del mateix nom amb una capella romànica avui desapareguda, un moli i un parell de cases A principis del segle XIV, segons l’historiador Pons i Guri, passà de ser una petita jurisdicció senyorial separada territorialment de la del castell de Montpalau, a ser una simple casa aloera depenent del bisbat de Girona La titularitat de la quadra passà als Arquer sesgle XIII

El centra l’antiga església parroquial de Sant Martí, petit edifici romànic d’una nau, amb campanar quadrat posterior El lloc sembla que ja és esmentat el 872 L’església fou cedida el 1116 a la seu de Girona El 1204 tenien la senyoria del lloc els Creixell, que la cediren al priorat de Lledó A la fi del s XVII era lloc reial

L’església, existent el 934, fou renovada i consagrada el 1068 És un edifici romànic amb creuer i tres absis i un esvelt campanar, força ben conservat té només un portal nou 1561 i la sagristia i afegitons laterals 1771 Es conserva part de l’antiga decoració de pintura mural romànica, amb escenes del pecat original d’Adam, al Museu Episcopal de Vic A mitjan segle XVIII la rectoria es traslladà a l’església de Santa Maria de Vilanova o de les Escales, situada a mitja hora de la parroquial, reconstruïda el 1670 i ampliada el 1909 Des del segle XV formà part de la batllia de Cabrerès tenia 9…

L’església o esglésies de Sant Esteve, Sant Joan i Sant Miquel existien des del 958, que foren consagrades i es devien trobar molt properes la de Sant Esteve i la de Sant Joan es refongueren en una de sola, amb els dos titulars el 1079 fou donada pels vescomtes de Besalú, Udalard Bernat de Milany i la seva muller Ermessenda, a Sant Víctor de Marsella, perquè hi edifiqués un priorat Fou dotat amb cinc esglésies parroquials veïnes —Santa Eulàlia de Begudà, Santa Maria de Castellar, SantPere…

Es formà a la sortida de l’antic portal de Santa Maria o de França Documentat des del segle XII, el 1420 s’hi cobraven els drets de portes i pas de bestiar Des del segle XIV hi hagué la capella de Sant Jaume, al costat de l’hospital de lleprosos de Sant Llàtzer segle XII Hi ha també el santuari de la Mare de Déu del Pilar, que ja el 1528 era l’església del convent dels agustins i que, sobretot al segle XVII, fou centre d’atracció de la comarca A la segona meitat del segle XIX s’hi installà la fàbrica de paper continu L’Aurora

L’alou de Valldeix és esmentat ja el 1024, i l’església de Sant Sadurní de Valldeix el 1066, i durant la baixa edat mitjana tingué també l’advocació de Santa Cecília El 1517 i el 1848 fou reedificada des de la segona meitat del segle XVIII s’hi féu popular la devoció a santa Rita Fins a mitjan segle XX ha estat format per un conjunt de masies, però durant els darrers decennis ha anat formant-se, a la part més propera a la ciutat, un barri obrer Sovint han estat utilitzades les grafies deturpades de Vall-lleix, Batlleix i Vatlleix