Resultats de la cerca
Es mostren 12922 resultats
torres de Quart
Les torres de Quart
© Fototeca.cat
Història
Portal d’accés a l’antic recinte murallat de la ciutat de València (Horta), a l’antic camí de Quart de Poblet, limitat per dues grans torres de maçoneria, semicilíndriques i coronades per voladissos de matacans.
Fou construït per Pere Bonfill 1441-60 seguint el model de l’arc del Castell Nou de Nàpols de Guillem Sagrera Des del s XVIII fins al XX les torres serviren de presó, primer de dones i després militar Vora seu, extramurs, es formà el raval de Quart
neu marina
Ecologia
Mena de flocs que es formen, a grans fondàries, mitjançant l’aglomeració de restes de plàncton amb material detrític inert, com ara fibres procedents de paper, mucílag i petites fibres col·loidals de pocs nanòmetres de llargada.
En aigües summament quietes, a gran profunditat, l’aglomeració es pot produir simplement per forces físiques entre partícules que passen a prop les unes de les altres o es toquen Les partícules més grosses que en resulten sembla que augmenten la velocitat de sedimentació d’aquests materials Tot i que aquests flocs es disgreguen amb la mínima agitació de l’aigua, han pogut ésser fotografiats i fins i tot s’han vist des d’aparells tripulats
cable radiant
Línia de transmissió del tipus coaxial que actua com a antena distribuïda, tant en l’emissió com en la recepció, usada per a establir enllaços radioelèctrics amb terminals mòbils dins els túnels i els grans edificis.
El conductor extern del cable és ranurat d’una manera òptima perquè radiï cap a l’exterior el senyal a transmetre Opera en el marge dels 50 als 600 MHz
avantfossa
Geologia
Conca sedimentària de grans dimensions que es forma a l’avantpaís d’una serralada, com a resultat de la flexió de la litosfera induïda per la càrrega o pes de les unitats encavalcants de la serralada.
En els estadis inicials d’evolució pot ser marina i omplir-se de sediments turbidítics flysch , mentre que en els estadis finals sol rebre materials més grollers de tipus continental molassa
fusell submarí
Esport
Militar
Fusell usat per a la pesca esportiva subaquàtica, el qual consta d’un canó llarg i un dispositiu per a disparar; llança arpons a grans velocitats, units a l’arma amb un cordill, generalment de niló.
Cabirs
Mitologia
Grup de divinitats de la mitologia grega, segurament de procedència frígia, personificació de les forces de la natura; rebien cultes de caràcter mistèric a Samotràcia (on eren anomenats també grans déus
), Lemnos, Milet, Pèrgam i Tebes.
col
Planta de col
© C.I.C - Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de la família de les crucíferes, d’una alçària de 0,50 a 1 m, de tija (el caluix
o tronxo
) gruixuda, no ramificada, amb fulles grans i amples, carnoses, glabres, glauques i pruïnoses.
Aquestes, generalment s’apinyen i s’imbriquen formant un cabdell o capça , en el centre del qual resten la gemma terminal i les fulles més joves Té les flors grogues o, més rarament, blanques, disposades en raïms molt llargs, i els fruits en síliqua Cal cercar en la varietat silvestre de l’Europa occidental costes d’Anglaterra i de Bretanya, principalment l’origen de les varietats conreades És una planta rústica i soferta, bé que prefereix els climes suaus i humits de les zones marítimes Resisteix les gelades i tem l’eixut Prefereix els sòls profunds, permeables, fèrtils, una mica compactes i…
col de jardí
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les crucíferes, de tija normalment simple, amb un cabdell poc dens de fulles grans, sovint arrissades, de color verd blavós i més o menys tintades de blanc, rosa o púrpura.
Aquesta col s’utilitza en jardineria com una planta ornamental de caràcter anual aprofitant les coloracions de les fulles Fa flors grogoses, com moltes varietats de cultiu de les cols no obstant això, cal evitar que floreixi perquè s’espiga i perd la seva forma peculiar Sovint es cultiva en grup o fent vorades
cerfull bord
Cerfull bord
josutherland iNaturalist (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de tija alta de 50 a 120 cm, dreta, solcada fistulosa, fulles grans, dos o tres cops pinnatisectes, i flors blanques disposades en umbel·les terminals llargament pedunculades.
Viu sobretot als prats dalladors de muntanya, principalment als Pirineus
drac
Tarasca de Barcelona
© MPG
Folklore
Figura de drac de cartó pintat, de grans proporcions, d’aspecte monstruós i que en alguns casos treu foc per la boca, que hom fa eixir en algunes processons religioses en moltes poblacions dels Països Catalans.
Simbolitza el mal, i concretament el diable És una resta de les representacions teatrals o entremesos de la festivitat del Corpus, en les quals acompanya sant Miquel, sant Jordi o santa Margarida A Girona és documentat ja al segle XVII amb el nom de dragoní Uns altres animals fantàstics com la víbria, el marraco, la tarasca, la mulassa o mula guita, o la cuca fera de Tortosa hi són relacionats com a símbol del mal