Resultats de la cerca

En acabar la Guerra Civil Espanyola fundà l’Agrupació Excursionista la Garriga, de la qual fou el tresorer L’any 1976 fundà el Centre Excursionista Garriguenc i en fou el primer president 1976-84 Fou un dels primers a portar la Flama del Canigó des de Setcases a la pica d’Estats i a Sant Martí Participà en la collocació de la Moreneta al cim del Cavall Bernat Collaborà durant més de quaranta anys en els Aplecs del Matagalls Fou secretari de l’Associació d’Amics de Tagamanent, amb la qual collaborà des del 1986 L’any 1993 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de…

Membre del Reial Club Nàutic de Barcelona, assolí un Campionat d’Espanya de creuer classe I 1972 Competí en regates internacionals i donà una volta al món Fou fundador de l’Assemblea de Capitans de Iot i membre de la seva junta 1964-70, president del Comitè de Creuers de la Federació Catalana de Vela 1967-71 i president del Comitè Nacional de Creuers de la Federació Espanyola 1971-79 Fou també fundador i president de l’Associació Nacional de Creuers 1974-80 Rebé distincions, com la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989 i la medalla de bronze al mèrit…

Apotecari de Felanitx, participà en l’organització del Partit d’Acció Republicana 1932 i formà part del consell regional d’Esquerra Republicana Balear 1934 Amb l’adveniment de la Segona República, fou alcalde de Felanitx Mallorquinista i pancatalanista, collaborà el 1917 a La Veu de Mallorca , fou soci fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923, escriví a La Nostra Terra i intervingué en la discussió del projecte d’Estatut Autonòmic del juliol del 1931 També collaborà a República És autor de La catalanitat de les Mallorques 1916, Joanot Colom i Cifré 1929 i d’una Història…

Collaborà des del 1900 fins al 1915 aproximadament en les revistes Lacerba , Leonardo i La Voce , fundada per Giuseppe Prezzolini, combativa revista cultural que representava la presa de consciència per part de la joventut de l’endarreriment de la cultura italiana i de la necessitat de renovar-la Durant aquest mateix període escriví els seus llibres més significatius de filosofia, poesia, literatura i crítica literària dels quals, sens dubte, el millor és l’autobiografia titulada Un uomo finito 1912 Convertit al catolicisme, compongué obres asceticomorals Storia di Cristo , 1921 Sant'…

Entre els seus fundadors hi havia Pere i Joan Ramis i Ramis, Joan Soler i Sans, Joan Roig i Joan Roca Era situada a la mateixa casa de Joan Ramis i Ramis, que en fou secretari i bibliotecari, i el seu lema era Studio et Amore En total arribà a tenir 17 membres A les reunions, setmanals, es llegiren treballs d’història i geografia, sempre en català, que era la llengua oficial de l’entitat Dos anys després de la seva fundació decaigué la seva activitat i fou definitivament suprimida el 1785 Els seus estatuts foren publicats el 1921 a la Revista de Menorca

Consagrat exclusivament a l’activitat literària i obert a tot l’àmbit de la cultura política i economia, ciències i arts, religió i filosofia, destacà com a filòsof de la història Assolí la celebritat amb la seva primera obra sobre la decadència d’Occident Der Untergang des Abendlandes , 2 volums, 1916-20 posteriorment propugnà una “filosofia alemanya” i anuncià àdhuc un futur politicocultural regit pels alemanys Neubau des Deutschen Reiches ‘Reconstrucció de l’imperi alemany’, 1924, Der Staat ‘L’estat’, 1933 A Jahre der Entscheidung ‘Anys de decisió’, 1933 cercà, tanmateix, de…

Comte de Cleonard Fou capità general d’Andalusia, on sufocà un alçament dels generals Córdova i Narváez 1838, i ministre de la guerra 1840 La seva actitud reaccionària mogué la camarilla d’Isabel II encapçalada pel confessor del rei consort i sor Patrocinio a fer desbancar Narváez com a cap de govern 19-20 d’octubre de 1849 Però Narváez s’imposà i li féu deixar el gabinet, que pel seu caràcter efímer fou anomenat el gabinete relámpago Escriví una documentada Memoria histórica de las escuelas militares de España 1847 i una Historia orgánica de las armas de infantería y caballería 1851-59, en…

Estudià a Oxford i viatjà per Europa 1572-75 Fou molt influït per l’erudit i protestant Hubert Languet Sojornà a la cort d’Elisabet I, per a qui escriví The Lady of May 1578 És un dels més grans poetes renaixentistes anglesos i amb la seva collecció Astrophel and Stella 1580-84 és el primer a narrar en sonets una història d’amor en forma petrarquesca Desenganyat de la cort, es retirà a Wilton, a casa de la seva germana, que és qui dóna el nom a la novella The Countess of Pembroke's Arcadia 1590, de caràcter pastoral a l’estil de JSannazaro

Professor de Nou Testament a Bonn, en fou acomiadat el 1933 per motius polítics i el 1939 li fou negada la nacionalitat alemanya pels nazis Professor a Basilea 1935-53, fou un dels capdavanters de la Formgeschichte , després d’una primera època en què es mantingué prop de la teologia dialèctica Editor dels Theologische Blätter des del 1922 i redactor en cap de la Theologische Zeitschrift , accentuà la responsabilitat social i política dels cristians Obres Der Rahmen der Geschichte Jesu ‘El marc de la història de Jesús’, 1919, Die Verkündigung der Kirche in der Welt ‘La proclama…

Vida i obra Doctor en teologia El 1641 publicà Política del comte de Olivares Contrapolítica de Catalunya i Barcelona, contraverí al verí que perdia lo Principat Català , obra dedicada al capítol de canonges d’Urgell, on relata els fets ocorreguts a Catalunya el 1640 i a l’inici del 1641 Hi denunciava no sols les arbitrarietats del comte duc d’Olivares contra els catalans, sinó també els desastres que havia suposat per als castellans Bibliografia Serra i Puig, E ed 1995 Escrits polítics del segle XVII Tom II Secrets Públics, de Gaspar Sala, i altres textos Vic, Institut Universitari d’…