Resultats de la cerca

Vinculat al Club Natació Sant Andreu, ingressà al collegi català el 1980, al comitè estatal el 1983 i fou reconegut per la federació internacional el 1991 S’especialitzà en waterpolo i en el període 1990-2005 arbitrà més de 400 partits en la màxima categoria de la Lliga Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 1995 i argent 2000

Debutà a primera divisió la temporada 1940-41 i s’hi mantingué fins la de 1948-49 Xiulà 61 partits a la màxima categoria i arribà a ser internacional

Pot ésser de dret o d’equitat amigable componedor en el primer cas, ha d’ésser lletrat i ha de jutjar conforme al dret en el segon cas, no cal que sigui un expert jurídic i la decisió que ha de prendre és en funció del seu lleial criteri arbitratge

Soci fundador del Girona CH 1940 i del Girona FC 1946, es dedicà a l’arbitratge Començà dirigint partits del Campionat de Catalunya, el 1949 obtingué la categoria estatal, el 1957 feu el seu debut internacional a la Copa de les Nacions de Montreux, i es retirà el 1962 Uns quants anys després, presidí el Comitè Territorial d’Àrbitres de Girona

S’inicià en la pràctica del tennis el 1929 i un any després es feu soci del Reial Club de Polo El 1933 ingressà a les files del Reial Club de Tennis Barcelona Jugà els campionats de Camprodon, s’Agaró i Sitges 1936, únics campionats internacionals de l’època Acabada la Guerra Civil, jugà a la primera categoria estatal 1944, especialitzant-se en dobles i fent parella habitualment amb Màrius Castellà Entre el 1945 i el 1960 guanyà més de 300 trofeus de Catalunya i d’Espanya, entre els quals cal destacar el Campionat de Catalunya de dobles guanyat juntament amb Jaume Bartrolí 1946 i el Torneig…

Fill del jutge Hug II i de Benedetta L’infant Alfons i la seva muller negociaren el seu matrimoni amb María Àlvarez de Xèrica i després amb una filla d’Artal de Luna, però de fet es casà vers 1327-28 amb Constança de Saluzzo i de Peralta, a la qual, per raó del dot, hipotecà Molins de Rei Assistí a la coronació d’Alfons III, a Saragossa, on fou armat cavaller 1328 Abans de tornar a Sardenya, prestà homenatge al rei pel jutjat d’Arborea en nom del seu pare El seu germà Marià hagué de fer-ho en nom d’ell a Pere III, en morir Hug Pere s’oposà a un nomenament d’àrbitre en les…

Bisbe de Sigüenza 1436-46, arquebisbe de Toledo 1446-82 i membre del consell reial d’Enric IV de Castella Secundà l’acció, a Castella, de Joan II de Catalunya-Aragó Procurà d’impedir la intervenció d’Enric IV, proclamat rei dels catalans aixecats contra Joan II, i representà Castella en les converses preliminars de la sentència arbitral de Baiona 1463 Promogué la deposició del sobirà a Àvila i la proclamació com a rei de l’infant Alfons 1465 a la mort d’aquest 1468 seguí el partit de la infanta Isabel intervingué decisivament en la conclusió del seu matrimoni amb el príncep Ferran de…

Practicant de tir des del 1964, guanyà diversos Campionats de Catalunya i de Barcelona, i formà part de la selecció espanyola en quatre trobades internacionals El 1969 entrà a la junta directiva del Tir Esportiu de Barcelona, aleshores anomenat Tiro Nacional de Barcelona, i en fou vicepresident 1978-82 i president 1987-95 Durant el seu mandat, creà l’Escola de Tir per a la Joventut i coorganitzà les proves d’arma curta dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Des del 1979 és membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Tir Olímpic, fou adjunt a la presidència 1987-95 i des del 1996…

S'educà a l’escola de la catedral de Barcelona i estudià a Bolonya, potser amb Ramon de Penyafort, de qui fou amic Fou paborde de la seu de Barcelona i bisbe d’Osca 1236-52 Acompanyà el rei a la conquesta de València 1238, on aquest li donà diversos béns Del 1239 al 1249 assistí a diversos concilis de la Tarraconense, i el 1244 consagrà l’església de Xàtiva Intervingué en molts plets, fent part com a bisbe d’Osca o com a jutge o àrbitre Per dificultats tingudes amb el legat pontifici, el cardenal de Santa Sabina, li calgué demanar l’absolució al papa Innocenci IV, el qual ell anà…

La temporada 1940-41 debutà a primera divisió, i el 1948 feu el debut internacional en el Campionat del Món de Lisboa Després d’arbitrar més de 1500 partits a Espanya i uns 150 d’internacionals, es retirà en el Mundial del 1962 Al cap d’un any, fou nomenat president del Comitè d’Àrbitres de la Federació Espanyola de Patinatge, càrrec del qual dimití al cap de pocs mesos per ser vocal del Comitè Internacional d’Àrbitres Fou vicepresident de la Federació Espanyola de Patinatge 1973-86 i presidí la Confederació Europea de Roller Skating CERS 1982-87