Resultats de la cerca
Es mostren 16995 resultats
la Valira
l’Alt Urgell Amplia recolzada de la Valira vista des de Castellciutat, amb la Seu d’Urgell al fons
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent, per la dreta, del Segre, que constitueix el col·lector de totes les aigües d’Andorra (excepte el sector nord-oriental de la Solana d’Andorra); tots els afluents que rep el riu mentre discorre en territori andorrà tenen llur curs dins el país, excepte el riu d’Aós.
El formen dos corrents principals, la Valira d’Encamp dita també de Canillo, de Soldeu o d’Orient i la Valira d’Ordino o de la Maçana , o del Nord , dita més pròpiament ribera d’Ordino , els quals s’uneixen entre Engordany, les Escaldes i Andorra la Vella a partir d’aquest aiguabarreig, la Valira rep també el nom de la Gran Valira La Valira d’Encamp constitueix, però, de fet, el curs alt del riu, que cal considerar així que neix al circ de Pessons, dins el terme d’Encamp, al SW del port d’Envalira davalla ràpidament grau Roig en direcció N vers Soldeu, on rep per la dreta el riu d’Incles…
la Múnia
Vista parcial del poble de la Múnia, a Castellví de la Marca (Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (193 m alt.) i cap de municipi de Castellví de la Marca (Alt Penedès), situat al S del terme, vora la riera de la Múnia, afluent, per la dreta, del riu de Foix.
anxova
Anxoves de l’Escala (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Alimentació
Seitó adobat amb sal.
Des d’un punt de vista industrial, a l’hora de preparar les anxoves cal tenir en compte l’acció de la sal fenòmens de difusió i òsmosi, possible contingut d’impureses calcicomagnèsiques, temperatura de la salmorra, etc, els processos enzimàtics que menen a la degradació de les molècules proteiques i a la consegüent aparició de l’aroma i del gust, responsables del tast característic, i el possible progrés d’alteracions microbiològiques, fruit d’una deficient concentració de la sal L’estat inicial del seitó frescor, riquesa en greixos, etc és també important Les anxoves són consumides en forma…
aeroport de la Seu d’Urgell
Vista aèria de l’aeroport de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Aeronàutica
Aeroport situat dins els termes de Montferrer i Castellbò i Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), a 5 km de la Seu d’Urgell.
Fou començat a construir per la família Betriu l’any 1976 i, bé que de titularitat privada, fou declarat d’interès general La construcció acabà el 1980 però no entrà en servei fins el 1982, coincidint amb les fortes inundacions que deixaren negada la vall del Segre, i fou clau per a evitar que aquest territori quedés totalment aïllat La concessió dels vols fou atorgada a la companyia Aviaco, que explotà la línia regular Barcelona-la Seu-Barcelona amb l’aval del govern català i del govern andorrà per les possibles pèrdues econòmiques A causa del dèficit d’explotació que accentuà l’entrada en…
Aniol Pérez Bosch
Gimnàstica
Gimnasta especialitzat en trampolí.
Destacà proclamant-se campió de Catalunya júnior en doble minitrampolí 1999 a les files de l’Agrupació Gimnàstica Alt Empordà Poc després ingressà a l’Associació Sant Martí Esport Fou campió d’Espanya de doble minitrampolí 2006 i aconseguí diversos podis tant en trampolí com en doble minitrampolí També guanyà diverses vegades el Campionat d’Espanya amb el seu club i amb la selecció catalana Amb la selecció estatal, aconseguí la medalla de bronze per equips en doble minitrampolí al Campionat del Món 2005 i la plata al d’Europa 2006 També participà en el Campionat del Món 2007…
Moja
Església de Sant Jaume de Moja, al municipi d’Olèrdola (Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble i nucli principal del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), prop del límit amb els de Vilafranca i de Santa Margarida i els Monjos.
Vora l’església parroquial Sant Cugat hi ha una antiga torre de Moja , de planta circular L’alou de Moja fou donat el 1010 al monestir de Sant Cugat del Vallès, que des d’aleshores tingué la jurisdicció de la quadra de Moja Des del 1702 els Copons foren titulars del marquesat de Moja
Javier Marrón Jiménez
Altres esports de combat
Taekwondista.
Cinturó negre tercer dan de taekwondo, representà el club Jan-Su de Figueres i assolí la medalla de bronze en els Campionats del Món sènior en la categoria de menys de 63 kg 2009 També guanyà la medalla de bronze en els Campionats d’Europa per equips 2010 Es proclamà tres cops campió d’Espanya sènior 2008, 2009, 2012, dos cops subcampió 2005, 2007 i un cop tercer 2011 Anteriorment havia guanyat el mateix campionat en categoria júnior 2000 i fou subcampió sub-21 2003 També s’imposà tres vegades a la Copa del Rei 2007, 2010, 2011 i una vegada en fou finalista 2003 Aconseguí cinc vegades la…
Carles Camps i Armet
Enginyer industrial.
Fou catedràtic de mecànica a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona Publicà un Diccionario Industrial Artes y oficios de Europa y América 1888, de ciències aplicades, en sis volums
l’Encalladora
El cap de Creus (Alt Empordà) amb les cales Jugadora, Fredosa, Culip i s’Encalladora
© Fototeca.cat
Illa
Illot situat davant el cap de Creus, dins el terme de Cadaqués (Alt Empordà).
serra d’Espadà
La Vall d’Almonessir, a la comarca de l’Alt Palància, al vessant meridional del sector central de la serra d’Espadà
© Fototeca.cat
Serra
Una de les terminacions orientals dels sistema Ibèric que, dins les regions de Sogorb i Castelló de la Plana, fan de divisòria d’aigües entre les valls mitjanes del Millars i el Palància.
És essencialment un anticlinal triàsic amb l’eix constituït per gresos rogencs del buntsandstein i els flancs per calcàries desmantellades del muschelkalk , amb bossades de carnioles cap a migdia, descansant damunt les margues del keuper En direcció NW-SE s’enlairen els cims més importants pic de la Ràpita 1103 m alt, on culmina la serra, vèrtex geodèsic d’Espadà 1039 m, de primer ordre, i el pic d’Espadà o el Salt de la Pastora 1099 m, on confinaven fins el 1956 les diòcesis de Tortosa E, Sogorb SW i un enclavat de la de València NW Cap a mar, després del pic de la Batalla 873 m, la Nevera…