Resultats de la cerca

A vegades hom colloca sobre els esperons ganivets esmolats per tal de donar més espectacularitat a la baralla Generalment, el públic fa apostes a favor de l’un o de l’altre Les bregues de galls tenen una tradició que es remunta als grecs La seva pràctica havia estat molt estesa a la Gran Bretanya, França, Espanya, especialment a Andalusia, i als països americans de parla castellana Fins fa poc anys era molt practicada a Cuba, a Mèxic i en altres llocs de l’Amèrica Llatina, i avui encara ho és a les Filipines

S’inicià a Torredembarra l’any 1959, només arribar a Catalunya Com a amateur fou campió de Catalunya d’aficionats 1961, 1964 i de muntanya 1961, i campió provincial 1963-65 Competí professionalment amb els equips Ferrys 1966-68 i Pepsicola 1969 Fou campió d’Espanya per regions 1968 i guanyà una etapa de la Vuelta a Andalusia 1966, de la Vuelta a Espanya 1967, de la Euskal Bizikleta 1967 i de la cursa de San Salvador del Valle 1968 Disputà quatre Vueltas a Espanya 1966-69 i un Tour de França 1967

És l’assentament indígena més ben conegut de l’Andalusia occidental És situat damunt d’un altiplà de 6,5 ha, en una zona poc fèrtil però rica en metalls Una primera ocupació amb cabanes aïllades a mitjan s VIII aC ja mostra indicis d’activitat metallúrgica Al final del s VIII aC es bastí la muralla, reforçada entorn del 500 aC A partir del s VII es desenvolupà un assentament urbà, amb edificacions quadrangulars separades per autèntics carrers Fou abandonat al principi del s IV, probablement a causa de l’exhauriment dels jaciments argentífers

Residí molts anys a les illes Canàries sobre les quals publicà, conjuntament amb Sabin Berthelot, una Histoire Naturelle des îles Canaries en nou volums 1836-50 L’any 1826 féu un viatge per les costes mediterrànies d’Andalusia, Múrcia i els Països Catalans, fruit del qual foren els fullets Iter hispaniense 1836 i Otia hispanica 1853 Especialment en el primer d’aquests treballs descriu per primera vegada nombroses espècies catalanes i ibèriques i en dóna les localitzacions Herboritzà també pels voltants de Barcelona acompanyat de Marià de la Pau Graells

Cadet el 1810, formà part de la Guàrdia Reial 1824 capità el 1834 Mort Ferran VII, es féu carlí i prengué part en el setge de Bilbao i en la batalla de Lutxana Coronel, s’acollí al conveni de Bergara 1839 i passà a l’exèrcit isabelí El 1849 combaté l’aixecament carlí al Principat Mariscal de camp 1851 i tinent general 1867, fou capità general d’Andalusia, conseller d’estat, director general d’administració militar, diputat i senador Amb la restauració borbònica fou capità general de València 1875-76

Després de l’ocupació de Portugal, un exèrcit francès, conduït per Murat, es dirigí a Madrid Davant d’això, la cort es traslladà a Aranjuez i Godoy aconseguí de convèncer Carles IV de la necessitat que la família reial anés a Andalusia camí d’Amèrica Aquesta decisió fou aprofitada pels nobles partidaris de l’infant Ferran per a intentar de treure Godoy del poder i aconseguir la substitució del rei pel seu fill Godoy fou empresonat i destituït, i Carles IV abdicà 19 de març en el seu fill, Ferran VII

Cinquè marquès de Castelldosrius i baró de Santa Pau Fill i hereu de Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Cartellà Assistí al setge de Gibraltar com a ajudant del duc de Crillon i a la campanya del Rosselló El 1812 es trobava presoner a França Assolí el càrrec de tinent general el 1829, fou governador de Cadis, capità general d’Andalusia 1816-22 i conseller del suprem de guerra, president de l’Academia de Bellas Artes de Cadis, director general de l’artilleria 1836 i senador per Barcelona 1837

Era propietat de l’INI i tenia installacions al País Basc, Galícia, Andalusia i una fàbrica de motors marins a Manises Entre les seves filials destacaven Astander, Juliana i Celaya Segona empresa espanyola del sector, els anys vuitanta tingué fortes pèrdues per la baixa de comandes internacionals i el 1986 hom n’inicià la privatització El 2000 es fusionà amb l’ Empresa Nacional de Construcciones Navales Militares Bazán i l’any següent creà l’empresa de construcció naval civil i militar Izar, amb vuit drassanes i tres fàbriques a tot l’Estat espanyol

Milità en el partit democràtic, i participà en les bullangues barcelonines com a seguidor d’Abdó Terrades 1840-42 El 1842 fou nomenat comandant d’un batalló de la milícia nacional el mateix any s’hagué d’exiliar a França amb Narcís Monturiol En tornar-ne fou deportat a Andalusia i després a Eivissa per les seves campanyes periodístiques, de to republicà L’any 1849 li fou possible de retornar a Barcelona, on poc temps després fou assassinat per la brigada de policia anomenada la Ronda d’En Tarrés

Nascut en una família humil, dedicà tota la seva vida al flamenc, gènere en què destacà com a cantaor i també com a investigador i divulgador Sense ell, molts tipus de cant flamenc s’haurien perdut Quan començà a cantar es feia anomenar "Niño de Rafael", però posteriorment es canvià el nom pel de "Niño de Mairena" i finalment es quedà amb Antonio Mairena Proclamà que els seus principals mestres havien estat Manuel Torre i Joaquín de la Paula Entre els diversos premis lloant la seva tasca de divulgador i cantaor destaca la prestigiosa Llave de Oro del Cante, que li fou concedida l’any 1962 A…