Resultats de la cerca

Fonamentalment es guanyà la vida com a illustrador i en tasques de correcció i traducció Fou collaborador de la revista Amic La seva prosa, rica en imatges, es caracteritza per un preciosisme esteticista i poètic És autor de diversos llibres de narracions i prosa poètica, entre els quals destaquen Llibre d’imatges 1930, Rosa, Clara, Joan i Pere 1933, La meva vida en el llac 1935 i la novella curta El vent 1937 També traduí al català El senglar de bronze 1934 de Hans C Andersen

Inclou no tan sols els artistes olotins, sinó tots aquells que han pres el paisatge d’Olot com a font d’inspiració per a llurs realitzacions, executades, però, amb plena llibertat de tendència, d’estil i de tècnica Pren importància perquè es tracta de l’aparició d’una escola catalana de paisatge similar a l’escola paisatgística de Barbizon El seu creador fou Joaquim Vayreda i Vila , format sota el mestratge de Ramon Martí i Alsina Després d’unes obres de clara tendència naturalista passà a un nou concepte de plasmació les múltiples versions del paisatge d’Olot, en què el…

Situada dins l’antic terme del castell de Clarà, al lloc de Moià, entorn seu sorgí la vila de Moià Des del moment de la seva consagració tingué la categoria de parròquia, que conserva en l’actualitat, i durant uns anys depengué de la canònica de Santa Maria de l’Estany El lloc de Moià és documentat des del 912, el castell de Clarà des del 916 i l’església és dedicada a Santa Maria i fou consagrada el 939, però ja existia en temps del comte Guifré, ja que aquest li feu una donació d’unes terres que al moment de la consagració es confirmaren Aquesta església era de fundació comtal, iniciada pel…

Mapa dels cadastres del territori emporità i de la situació dels hàbitats dels segles IV-VII J M Palet La fundació de la ciutat d’Empúries al final del segle II aC representà la construcció d’un cadastre a les terres alluvials més properes a la ciutat, entre els rius Ter i Fluvià L’articulació de les estructures urbanes amb els limites de la centuriació plasma que ciutat i territori foren planificats com un conjunt en aquest moment fundacional Els eixos majors, ben conservats en el cas dels decumani , documenten un mòdul de 20 actus i una orientació general de 15/16° W NG Les fonts literàries…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal Contractada al Teatre dels Camps Elisis de París, hi cantà sovint, com també al Châtelet i a l’Òpera Còmica de la mateixa ciutat En aquest darrer teatre estrenà nombroses operetes -gènere en el qual destacà especialment- d’autors contemporanis francesos, com Madame Sans-Gêne , Ciboulette o Fragonard Actuà diverses vegades a Londres, però la seva carrera tingué poca projecció internacional Amb una clara inclinació cap a la docència, impartí classes de cant al Conservatori de Versalles 1958-63 i, després, al Conservatori de París…

Debutà molt jove -abans del 1820- i esdevingué un intèrpret molt valorat d’òperes de WA Mozart i G Rossini Després d’una temporada a Amsterdam 1823-25 i diverses gires per Europa 1831-51, s’establí a Viena Amb una clara preferència pel gènere còmic, escriví llibrets de contingut satíric, musicats generalment per Adolf Müller, molt influïts per la música popular austríaca i per l’opereta parisenca Lumpacivagabundus , 1883 Der Talisman , 1842 Der Zerrissene , ’L’anorreat', 1844 etc Feu també paròdies d’obres de compositors contemporanis, com R Wagner o G Meyerbeer

Probablement residí a Roma, i sovint ha estat confós amb el gramàtic i lexicògraf alexandrí del mateix nom que visqué a la segona meitat del segle I aC Tot el que es coneix de la seva obra es troba en uns fragments citats per Porfiri i per Ptolemeu D’aquests textos es pot deduir que en les seves teories es feia una clara distinció entre el to major i el to menor en el tetracord diatònic La diferència entre ambdós és coneguda com la coma sintònica o coma de Dídim

Fou alumne de Moscheles a Londres 1844-49 La música de saló, de clara inspiració francesa, i els seus contactes amb F Chopin i altres compositors marcaren la seva obra Dedicà una atenció especial a la música de la seva terra en l’obra per a piano Cantares viejos y nuevos de Galicia 1877, on fon el folklore gallec amb l’esperit romàntic La seva òpera Inese e Bianca mai no fou estrenada Segons F Noske, la seva obra destaca per l’harmonia refinada, l’elegància en la línia vocal i la facilitat modulatòria

No hi ha documents que aportin una idea clara dels acompanyaments instrumentals que hom feia en l’antiguitat i a l’edat mitjana A partir del s XVI, un instrument d’harmonia llaüt, tiorba, guitarra i, més endavant, el clavecí i l’orgue executava les parts no cantades de les peces vocals reduïdes a una sola veu Als s XVII i XVIII, el procediment més general d’acompanyament era la realització de l’anomenat baix xifrat, l’estructura harmònica del qual ha perdurat després en els acompanyaments amb totes les notes escrites

El 1961 accedí a la presidència del CN Sabadell, on gestionà la transformació social i esportiva que visqué el club arran de la construcció de la piscina coberta 1959 El 1962 creà l’Escola Santa Clara, que des d’aleshores permet als joves esportistes del club compaginar els horaris d’estudi amb els d’entrenament a les mateixes installacions Fou la primera iniciativa d’aquestes característiques en una entitat esportiva privada a tot l’Estat espanyol Deixà el càrrec al gener del 1969 Fou nomenat soci de mèrit del CN Sabadell