Resultats de la cerca

El 16 d’octubre de 1377, la Cort reunida a Barcelona escollí els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Galceran de Besora – Ripoll 1383, almoiner de Ripoll diputat militar Pere Desplà, cavaller diputat reial Ramon Sarrovira, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Ramon Sarrovira, canonge de Barcelona oïdor militar Jaume Desfar, cavaller oïdor reial Ermengau Grimau, burgès de Perpinyà La Cort nomenà també una terna d’oïdors de comptes de corts anteriors, composta per Bernat Olives, ardiaca de Lleida, pel Braç Eclesiàstic Hug de Santapau, pel Braç Militar, i Antoni de…

El 1888 les hospitalàries installaren a les Corts de Sarrià Barcelona l’Asil de Sant Rafael, per a noies escrofuloses i cegues, i a València fundaren el 1919 l’Asil del Carme, situat al costat del sanatori de Malvarosa

Incloïa tota mena d’accions que atemptin contra la seguretat de l’estat o contra els governants o les disposicions legals aprovades per les corts o el govern Del 1963 al 1977 fou sotmesa al Tribunal d’Ordre Públic

Collaborador del comte Ramon Berenguer IV, consagrà Gaufred primer bisbe de Tortosa 1151 Concedí als ciutadans d’Elna de poder fortificar la ciutat 1155 i assistí a les corts d’Osca convocades el 1162 per Peronella Consagrà nombroses esglésies

Milità en el Centre Nacionalista Republicà Elegit diputat provincial 1905, fou vicepresident de la diputació provincial de Barcelona 1907, que presidia Prat de la Riba, amb el qual collaborà activament El 1909 fou diputat republicà a corts per Sabadell

Doctor en filosofia i lletres i en lleis, fou diputat a corts i governador civil de Barcelona 1923 Escriví comèdies com La conversió 1884, Entre bastidors 1885, Conspiració dinàstica 1886 i Món, dimoni i carn 1886, entre d’altres

Jugà al FC Barcelona durant la dècada de 1940 El 19 de març de 1949 fou un dels set jugadors del Barça que jugà amb Espanya el primer partit internacional de la història contra França al camp de les Corts

Milità inicialment en el partit de González Bravo, i, després de la Restauració 1874, en el de Cánovas del Castillo Fou diputat a corts en diverses legislatures, senador per València i governador civil d’aquesta mateixa província en dues ocasions

Austriacista, fou un dels promotors de les corts celebrades a Barcelona el 1705 Presidí la junta de braços reunida a Barcelona del 30 de juny al 6 de juliol de 1713 que decidí la resistència de Catalunya contra Felip d’Anjou

Aplegà els elements dels antics partits monàrquics l’advocat Santiago Torent, l’industrial Joan Campmajó i es presentà a les eleccions per a diputats a les corts del 16 de febrer de 1936, dins el Front Català d'Ordre , sense èxit