Resultats de la cerca
Es mostren 1054 resultats
Ilva Palmina Ligabue
Música
Soprano italiana.
Es formà al Conservatori Giuseppe Verdi i a la Scuola della Scala, a Milà, teatre on debutà el 1953 en el paper de Marina d' I quatro rusteghi , d’E Wolf-Ferrari El seu primer gran èxit internacional l’obtingué el 1955 quan interpretà l’Alice de Falstaff al Festival de Glyndebourne, on retornà posteriorment amb papers mozartians El 1961 cantà Beatrice di Tenda al Teatro alla Scala de Milà i debutà a l’Òpera de Chicago El 1963 actuà al Covent Garden en el mateix paper d’Alice i posteriorment es presentà a l’Òpera de Viena i el Teatro Colón de Buenos Aires
Luigi Mosca
Música
Compositor italià, germà del també compositor Giuseppe Mosca.
Estudià amb F Fenaroli al Conservatori de Santa Maria di Loreto a Nàpols Treballà durant molts anys com a maestro al cembalo al Teatre San Carlo La seva primera òpera, L’impresario burlato , fou estrenada amb èxit el 1797 El 1808 estrenà l’òpera L’italiana in Algeri sobre el mateix llibret que el 1813 G Rossini utilitzà per a la seva obra homònima Gràcies a la intervenció de G Paisiello, fou nomenat co-auditore della Regia Came ra e Capella Palatina Considerat un dels millors mestres de cant napolitans de la seva època, el 1813 entrà al Conservatori de Nàpols com a primo maestro di canto
Gio Ponti
Arquitectura
Arquitecte italià.
Format dins el grup de neoclassicistes milanesos, evolucionà cap a plantejaments racionalistes El 1928 fundà la revista Domus , una de les més influents de la postguerra, tant en arquitectura com en interiorisme Encarregat de la direcció de la V Triennale de Milà 1933, féu costat al grup dels arquitectes racionalistes La seva extensa producció s’inicià el 1923, i anà abandonant la rigidesa neoclàssica en una evolució que culminà el 1936 amb la Mostra della Stampa Cattolica i els edificis de la Montecatini, a Milà Arquitecte de la burgesia milanesa, el 1958 projectà l’edifici Pirelli, en el…
Baldassare Peruzzi

La violació de Ganímedes (entre 1509-1514), de Baldassare Peruzzi (Villa Farnesina, Roma)
© Corel
Arquitectura
Pintura
Pintor i arquitecte italià.
Es formà i treballà a Siena amb Pinturicchio, i a Roma —on es traslladà el 1503— amb Rafael 1516-17, frescs de la Capella Ponsetti, església de Santa Maria della Pace, l’estil dels quals imità Construí la Villa Farnesina a Roma 1508-11, on també decorà dues sales, dirigí les obres de Sant Pere del Vaticà a partir del 1520, i, el 1535, començà el Palazzo Massimo alle Colonne, la seva obra més coneguda per la traça original de la façana, lluny ja dels models clàssics, i per la introducció d’elements fantasiosos, característiques definitòries d’un dels primers i més…
Francesco Del Cossa
Pintura
Pintor italià, format possiblement a Pàdua.
Actiu de primer a Ferrara, on l’influí Cosme Tura, protegit per la cort dels Este, pintà els frescs del Palau Schifanoia 1470 es traslladà després a Bolonya, on la seva obra accentuà el contacte amb la de Piero della Francesca, i on pintà el políptic Griffoni , dedicat a sant Vicent Ferrer, per a l’església de San Petronio actualment repartit entre la Pinacoteca Brera de Milà, la Pinacoteca Vaticana i la National Gallery de Londres, en el qual tingué l’audàcia de pintar figures en primer pla tallades pel marc Cal esmentar també l' Anunciació Dresden Fou mestre d’Ercole de Roberti, que…
Ludovico Antonio Muratori
Historiografia
Historiador italià.
Sacerdot, féu estudis filològics i fou cridat a dirigir la biblioteca dels Este 1700, sense que deixés la seva activitat pastoral Investigador, amb una metodologia precisa i rigorosa, publicà obres monumentals, com Rerum italicarum scriptores , en 24 volums 1723-38, Annali della storia d’Italia , en 12 volums 1744-49 i Antiquitates italicae medii aevi , en 6 volums 1738-43, Home de cultura enciclopèdica, també escriví altres tractats que es feien ressò de la problemàtica europea contemporània, estudià el camp de la literatura i de l’art i descobrí un manuscrit que contenia el cànon bíblic més…
Ermanno Wolf-Ferrari
Música
Compositor italià, fill d’un pintor alemany, August Wolf.
Es destacà com a compositor, dins un estil que treia la seva inspiració de l’òpera còmica italiana del s XVIII i del món de les comèdies de Goldoni, bé que incorporant algunes de les conquestes tonals del postromanticisme Durant uns quants anys fou professor del Mozarteum de Salzburg 1939-44, però es dedicà sobretot a compondre Les seves òperes més destacades són Le donne curiose 1903, I quattro rusteghi 1906, en dialecte venecià, Il segreto di Susanna 1909, I gioielli della Madonna 1911, L’amore medico 1913, Sly 1927, La vedova scaltra 1931, Il campiello 1936 i La dama boba 1937, basada en…
Roberto Rossellini
Cinematografia
Director cinematogràfic italià.
Principal inspirador del moviment neorealista Autor de Roma città aperta 1945, Paisà 1947 i Germania anno zero 1948 Després es passà cap a un tipus de films més idealistes, anàlisi sobre la soledat i la incomunicació Stromboli, terra di Dio 1950, Europa 51 1951 i Viaggio in Italia 1953 en són representants Separat de la seva dona i actriu dels seus films, Ingrid Bergman, tornà novament cap al moviment neorealista Il generale Della Rovere 1959, Era notte a Roma 1960 i Vanina Vanini 1961 Finalment, Rossellini decidí de treballar en la televisió, on aconseguí obres importants Atti degli Apostoli…
Guido Aristarco
Literatura italiana
Cinematografia
Crític i assagista cinematogràfic italià.
Fundador i director de la revista Cinema Nuovo 1952 i un dels teòrics del moviment neorealista Els seus estudis crítics són inspirats en la metodologia estètica marxista de Gramsci i Lukács Autor dels llibres L’arte del film 1950, Storia delle teoriche del film 1951, obra molt important, Cinema italiano 1960 romanzo e antiromanzo 1961, Il dissolvimento della ragione discorso sul cinema 1966, amb pròleg de Lukács, Dalla critica cinematografica alla dialettica culturale 1975, primera part de l’antologia Cinema Nuovo , una nova versió de Marx, il cinema e la critica del film 1979 i Sciolti del…
Frascati
Ciutat
Ciutat de la província de Roma, al Laci, Itàlia, situada al vessant sud dels Monti Albani, a 327 m alt.
Destruïda en part durant la Segona Guerra Mundial, és un centre vitícola important Té indústria alimentària pasta i és un centre d’investigacions nuclears És diòcesi suburbicària de Roma La catedral, del segle XVII la façana és de G Fontana, té frescs d’A Pozzi L’església de Santa Maria, del segle IX, fou reconstruïda al segle XV Lloc d’estiueig de les famílies nobles romanes a partir del segle XVI, Frascati posseeix tot de villes i jardins que la caracteritzen La més cèlebre és la villa Aldobrandini, començada el 1601 per G della Porta i continuada per C Maderno i G Fontana L’entrada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina