Resultats de la cerca

Extrem esquerre de gran capacitat defensiva, s’inicià en les categories inferiors de l’Handbol Palautordera i feu els primers passos com a professional al BM Granollers, club en què jugà fins el 1995, any que participà en la consecució de la Copa EHF En categories inferiors fou campió d’Europa juvenil amb la selecció espanyola 1994 i campió d’Espanya júnior amb el Granollers Passà després al Naranco d’Oviedo 1995-96, el Teucro 1996-97, l’Altea 1997-99, el BM Valladolid 1999-2005, el Ciudad Real 2005-11 –on formà part d’un dels millors equips europeus del moment–, l’Atlético de Madrid 2011-13…

El jugador de bàsquet Joan Creus, de 42 anys, anuncia la seva retirada com a jugador professional Jugador del Ripollet, l’Hospitalet, el FC Barcelona, el Granollers i, les darreres temporades, del Bàsquet Manresa, Creus es retira després de 24 temporades en actiu, amb un palmarès de dues lligues i tres copes del Rei, a més de tenir els rècords estadístics de la lliga ACB en minuts jugats, punts anotats, assistències, triples i pilotes recuperades

Fins el 1984 treballà amb JMBotey i LlCuspinera, amb el qual manté la collaboració Junts feren l’edifici 1985 del Museu de Granollers i el condicionament del pavelló Ave Maria de la Maternitat de Barcelona premi FAD Ha collaborat amb el Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona i ha intervingut en la redacció de projectes i catàlegs i en l’arranjament d’exposicions i museus Museu Nacional d’Art de Catalunya

Pioner del bàdminton a Catalunya, l’any 1987 fundà l’Associació Granollers Esportiva Com a dirigent fomentà la pràctica d’aquest esport al Vallès Com a jugador, fou subcampió de Catalunya de dobles 1989 i campió en categoria individual veterans 1999 A més, fou president del Club Bàdminton Vilanova del Vallès i dirigent de la Federació Catalana de Bàdminton També collaborà en l’organització de les competicions de bàdminton dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Davanter format al CP Manlleu, CP Granollers i CP Vic, amb el qual debutà a la màxima categoria amb només setze anys Fitxà pel CP Voltregà 1993-2008 com a júnior i guanyà la Copa de la CERS 2002 La temporada 2008-09 passà al CH Lloret Formà part de la selecció catalana que s’imposà al Mundial B de Macau 2004 L'any 2016 fou nomenat director esportiu del CP Manlleu

Jugà en la màxima categoria amb el Club de Bàsquet Granollers 1965-68 i el Futbol Club Barcelona 1968-76 Guanyà cinc Lligues 1966-69, 1973 i tres Copes 1969, 1972, 1973 estatals Era extrem i fou el màxim golejador del campionat de Lliga diverses temporades Amb la selecció espanyola, debutà el 1964, jugà 84 partits i disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 Rebé la medalla d’or al mèrit esportiu 1972

Procedent de l’Arrate, milità a les files del Club Balonmano Granollers 1974-76, club amb el qual obtingué el primer títol continental de l’entitat, la Recopa d’Europa 1976 Milità a l’Atlético de Madrid 1977-79 i després fitxà pel Futbol Club Barcelona 1979-84 En l’etapa blaugrana obtingué dues Lligues 1980, 1982 Fou 85 vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980

Fill d’Ignasi Girona i Agrafel S'especialitzà en agronomia a París Fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1902-06, 1915-23 Milità a la Lliga Regionalista i fou diputat a corts 1905, representà Granollers a la Solidaritat Catalana i fou senador per Lleida 1909 Fou delegat reial de pòsits 1918, i projectà un banc agrari català i una xarxa de ferrocarrils secundaris de Catalunya Escriví treballs agrícoles

Estudià a València i fou jutge a Granollers i a Llucena Andalusia S'establí a Madrid com a advocat 1860 fou diputat per Morella 1862 i funcionari del ministeri de justícia, càrrec que perdé per la seva vinculació amb els carlins 1868 Escriví Progresos y vicisitudes del idioma castellano en nuestros cuerpos legales 1863, Diccionario razonado de legislación y jurisprudencia 1874 i obres en les quals defensava la colonització espanyola al nord d’Àfrica

La primera edició es disputà entre el 29 de març i l’1 d’abril de 1947 amb finals d’etapa a Barcelona, Terrassa, Granollers, Sabadell i Manresa Miquel Poblet en fou el guanyador i repetí el triomf un any després Fou succeït per Emilio Rodríguez, Joan Espin i el francès André Boher També s’imposaren dos cops Francesc Tortella 1957, 1958 i Josep Suria 1959, 1963 L’any 1970 vencé Joan Aguilar