Resultats de la cerca
Es mostren 6893 resultats
Clarà
Veïnat
Veïnat del municipi d’Argentona (Maresme), al voltant de l’antic monestir de Clarà, a la vall de la riera de Clarà, afluent, per la dreta, de la riera d’Argentona.
Prop del monestir hi ha una font d’aigües medicinals aigua de Clarà , carbòniques, bicarbonatades i ferruginoses
Manuel Cusachs i Xivillé
La visitació. Bronze, 320 cm, obra corresponent al conjunt Rosari monumental (1983), escultures de signe religiós situades al llarg del camí que condueix del monestir de Montserrat a la Santa Cova
© Xevi Varela
Escultura
Escultor.
Estudià dibuix i pintura i rebé la influència del dibuixant mataroní Manuel Cuyàs i Duran i de Ricard Opisso Havent-se iniciat en l’escultura pel seu compte, amplià estudis a Perusa Itàlia i més tard a Valldemossa Mallorca, amb l’escultor Joan Rebull Decantat definitivament per l’escultura, el 1962 feu la primera exposició individual Impulsà el cicle d’exposicions Volta a Catalunya d’un escultor 1976-83 Destaquen els nombrosos retrats i monuments dedicats a personatges illustres, entre els quals hi ha la sèrie 33 catalans Josep Pla 1976, Josep Vallverdú 1977, Salvador Espriu 1979, Josep M…
castell Marro
Castell
Antic castell del municipi de Marganell (Bages), desaparegut, que era sota el monestir de Santa Cecília de Montserrat, al carenar que puja des del bosc de la Calcina vers Sant Jeroni.
Esmentat el 942, fou donat pel comte Sunyer, a instàncies de la seva muller Riquilda, al monestir de Santa Cecília, del qual havia esdevingut un mas el 1330
Museu de Montserrat
Una de les sales del Museu de Montserrat
© Museu de Montserrat
Museu
Museu, situat al monestir de Montserrat, que tingué el seu origen en el Museu Bíblic fundat el 1913 per a mostrar objectes diversos procedents del Pròxim Orient relacionats amb els textos bíblics.
El 1963 fou ampliat i hom hi integrà les colleccions de pintura antiga que decoraven els murs del monestir pintura italiana —Caravaggio, autor del Sant Jeroni penitent , l'obra més destacada del Museu—, espanyola —Berruguete, Morales, Greco—, flamenca i francesa Més recentment hom hi ha incorporat la collecció Sala, que representa un conjunt importantíssim d’art català dels segles XIX i XX Completen el museu colleccions d’orfebreria i d’objectes litúrgics dels segle XV al XX El mes d’octubre del 1996 el Museu de Montserrat inaugurà la renovació de les seves dependències, que…
Servàs
Monestir
Antic monestir dedicat a Sant Esteve, originat per un pacte, de tradició visigòtica, entre el propietari del lloc, el prevere Salmó, tres preveres i nou monjos vers el 833.
Hom l’ha situat entre Gerri de la Sal i Sant Esteve de Perabella, on el 846 actuava part de la comunitat, amb un altre petit monestir donat a Gerri el 849 Les lluites entre els comtes Galuidó i Frèdol provocaren la ruïna d’aquests monestirs, que el 966 eren una simple possessió de Gerri
Sant Antoni de Galamús
El monestir de Sant Antoni de Galamús (Sant Pau de Fenollet)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Sant Pau de Fenollet (Fenolleda), al N de la vila.
Construït en una de les coves de tradició eremítica, habitades des del segle V fins al 1850, obertes a la paret de l’esquerra de les gorges de Galamús , damunt l’Aglí Del 1480 a la fi del segle XVI hi hagué una comunitat de franciscans observants Són tradicionals els aplecs del dilluns de Pasqua i de Pentecosta
lavabo
Lavabo del monestir de Poblet
Xavi Llunell (CC BY-NC-ND 2.0)
Arquitectura
Templet amb una font al centre situat als claustres dels monestirs perquè els monjos es rentessin les mans després de menjar.
Teodor
Sant Teodor en el fresc d’un monestir del mont Athos
© Fototeca.cat
Cristianisme
Soldat romà, d’origen oriental, que morí màrtir durant la persecució de Dioclecià.
El seu culte ha estat sempre molt popular a Grècia i en tot el món bizantí i a Itàlia, i la seva festa se celebra el 17 de febrer o el 9 de novembre, segons els llocs
art romànic
Portalada del monestir de Ripoll, una de les principals obres escultòriques de l’art romànic català
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a l’Occident europeu després de la sedimentació de les nacionalitats despreses de la descomposició de l’imperi Carolingi durant el llarg procés que configurà les seves característiques amb el revifament de les tradicions culturals arrelades a l’antiga projecció de l’imperi Romà.
Precedit per un extens període de recerca de formes i estructures inspirades a través dels monuments que en restaven i de la persistència de manifestacions locals d’abans de l’any mil, apareix a partir dels influxos derivats del nord d’Itàlia que havien penetrat les maneres constructives dels períodes carolingi i otònida Influxos als quals s’havien incorporat modalitats orientals assimilades pels mestres llombards, que les difongueren, des del començament del segle XI, amb penetracions a través dels Alps cap a les regions del Rin i amb extensió als diversos sectors de la cultura mediterrània…