Resultats de la cerca

Diverses vegades membre del comitè central del partit comunista i diputat del soviet suprem de l’URSS Participà en la guerra civil de l’Extrem Orient, i aquella experiència es reflectí en les seves novelles Razgrom ‘La desfeta’, 1927 i Poslednij iz Udege ‘El darrer Udeg’, 1941 Situat en el corrent del realisme socialista, publicà el relat Protiv tečenija ‘Contra corrent’, 1925 i la novella Razliv ‘La riuada’, 1923, sobre la revolució a Sibèria La seva novella Molodaja gvardija ‘La jove guàrdia’, 1945 narra la resistència d’un grup de joves contra tropes alemanyes Se suïcidà

De filiació marxista i influït també per Wilhelm Ostwald i Ernst Mach, desenvolupà un sistema propi anomenat empiriomonisme Substituí la teoria dialèctica marxista per una transformació creadora de la realitat, i la idea de la revolució per la d’una constant elevació de la cultura proletària Obres Empirjomonizm 1904-06 i Tektologija 1913-15

Treballà en la resistència polonesa contra l’ocupació alemanya Acabada l’ocupació de la Polònia de l’Est, fou nomenat president del Comitè d’Alliberament de Lublin Fou president de la república 1947-52 i el 1954 passà a primer secretari del comitè central del partit obrer unificat polonès

Estudià a París i a Göttingen Fou professor i director de l’Institut de Ciències Matemàtiques de Khàrkov 1917 i professor a la Universitat de Leningrad i membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS A més dels seus treballs en teoria de funcions i equacions diferencials, fou un dels matemàtics, juntament amb Kolmogorov, que donà una axiomatització del càlcul de probabilitats, creant una construcció de tipus logicoformal independent del contingut semàntic de la probabilitat

El tema central de la seva creació és el treball com a contingut de l’existència de l’home Zizn’ Berežkova ‘La vida de Berežkov’, 1956

Començà escrivint poesies d’agitació política en publicacions clandestines bolxevics Zvezda , Pravda , etc Destacà en la sàtira, servint-se dels recursos del folklore i del llenguatge popular Našput ‘El nostre camí’, 1913, Prikazano, da pravdy ne skazano ‘És manat, però no és dita la veritat’, 1917

De família minera, milità al PCUS, i fou diputat del soviet suprem Redactor del diari Krest'janskaja Gazet ‘Diari camperol’, 1923-29, destacà com a autor de contes i novelles inspirats en llegendes de l’Ural Malakhitovaja škatulka ‘L’estoig de malaquita’, 1939, Kamennyj evetok ‘La flor de pedra’, 1946

Es féu conèixer amb un recull de poemes, Les pleureuses 1895, i algunes novelles, com L’enfer 1908, però la seva consagració tingué lloc després de la Primera Guerra Mundial, amb Le Feu 1916, novella antimilitarista que provocà una polèmica sorollosa i que guanyà el premi Goncourt de l’any 1917 Partidari del leninisme, anà a viure a Rússia, on féu assaig, com Paroles d’un combattant 1921, Le couteau entre les dents 1922, etc, novella, com Clarté 1919, i narració, com Quelques coins du coeur 1922, Les Judas de Jésus 1927, biografies de Lenin 1934 i de Stalin 1935, etc

Afiliat al partit socialdemòcrata 1898, més tard passà als bolxevics 1903 Representant del primer govern soviètic a la Gran Bretanya 1917 Comissari d’afers estrangers 1930-39, aconseguí el reconeixement de l’URSS a la Societat de Nacions 1935

Professor a la Universitat de Kharkiv des del 1957 Publicà Camins per a millorar la rendibilitat de les empreses socialistes 1956 i Principals problemes de la mecanització i automatització de la producció 1961 cal destacar-ne també, especialment, l’article Pla, benefici i bonificacions 1962, que obrí la polèmica sobre la concessió d’incentius a les empreses segons llur productivitat, així com la flexibilitat de la planificació central respecte a la gestió empresarial Molt discutida a Occident, la seva idea fou recollida per Nemčinov i assajada en algunes empreses soviètiques