Resultats de la cerca
Es mostren 3316 resultats
Pont de Peramola (Peramola)
Art romànic
Situació Detall de l’arrencada de l’arc, únic vestigi del que fou el pont romànic ECSA – V Roca Les restes de l’antic pont romànic de Peramola o d’Oliana es troben al costat del Segre, al Grau d’Oliana, davant la presa de l’embassament d’Oliana, i formen part del pont nou bastit entre les dues ribes després de la guerra civil Mapa 34–12291 Situació 31TCG589613 Pont L’antic pont d’Oliana o de Peramola, construït segurament cap al segle XII, servia per a travessar el riu Segre, al Grau d’Oliana Era una via de comunicació molt important per a enllaçar els Pirineus i el bisbat d’Urgell amb la…
Sant Miquel de la Torre

Sant Miquel de la Torre
Fototeca.cat
Església
Antiga parròquia del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), al vessant esquerre de la vall del Bac, al S del puig Sou, sota l’església parroquial de Sant Andreu de Porreres, de la qual és sufragània.
Havia estat possessió del monestir de Sant Pere de Besalú i abans havia estat coneguda per Vellanacorba o Sacorba L’església és d’origen romànic, amb campanar d’espadanya prop seu hi ha una antiga casa forta que fou possessió dels Desbac, senyors de Rocacorba, i dels Descatllar
Sant Joan de Gil

L’església de Sant Joan de Gil (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), dins l’antic terme de Gil, al costat de la Noguera Pallaresa.
Hom l’ha considerat erròniament com a antic monestir templer El 839 depenia de Santa Maria d’Àneu, i al segle X estava supeditat al monestir de Sant Pere del Burgal Manquen notícies de la seva comunitat, que hauria estat benedictina És un edifici romànic, de tres absis
Santa Margarida de Bianya
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), de caràcter disseminat, al vessant dret de la vall de Bianya, a la dreta de la petita vall de Santa Margarida, afluent seva, al peu de la serra de Sant Miquel del Mont.
És centrat per l’església parroquial de Santa Margarida, d’origen romànic conserva l’absis i la torre del campanar Esmentada ja el 858, quan Guifré de Besalú la cedí al monestir de Ridaura Al s XIII en tenia la jurisdicció el prior de Sant Joan les Fonts
Carrión de los Condes
Municipi
Municipi de la província de Palència, Castella i Lleó, drenat pel riu Carrión.
Economia agrícola cereals, farratge, hortalisses i ramadera oví La ciutat de Carrión de los Condes conserva, a més de restes de les muralles medievals, les boniques esglésies romàniques de Santiago i Santa María i el monestir de San Zoilo, d’origen romànic i amb un bell claustre renaixentista
Sant Julià de Cabrera

Vista exterior de l’església romànica de Sant Julià de Cabrera
© C.I.C. - Moià
Església
Església parroquial que centra i dona nom al disseminat de Sant Julià de Cabrera, dins el municipi de l’Esquirol (Osona).
Situada en el Prat de Sant Julià, fou construïda vers el 1079 És un edifici romànic d’una nau amb transsepte i tres absis, que fou molt damnificat pel terratrèmol del 1427, que en feu caure la volta i un absidiol L’edificació fou modificada i restaurada el 1567
Sant Pere de Vilademont (Tossa de Mar)
Art romànic
Es tracta d’una capella situada prop de la població de Tossa, de la qual s’ha dit que en resten elements d’un absis romànic No n’hem trobat cap notícia històrica, i per això només deixem constància del fet i del dubte sobre la seva filiació
Favà
Masia
Masia del municipi de Cabó (Alt Urgell), a l’esquerra del riu de Cabó, aigua amunt del poble, als vessants meridionals de la serra de Prada.
El mas té una església dedicada a santa Margarida, i prop seu, al mig del bosc, hi ha l’església de Sant Bartomeu de Favà, d’origen romànic, d’una sola nau A tocar del riu hi ha el Molí de Favà i el dolmen del Molí de Favà
Porreres
Antic poble
Antic poble i parròquia (Sant Andreu de Porreres) del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), situada a 818 m alt., als vessants esquerres de la Vall del Bac, sota el puig Sou.
En depenien les esglésies de Llongarriu, de Sant Feliu del Bac, de Sant Miquel de la Torre i de Santa Magdalena del Coll L’edifici és d’origen romànic es conserva l’absis És esmentada ja el 977, que el comte Miró la donà al monestir de Sant Pere de Besalú
sala capitular

Interior de la sala capitular del monestir de Vallbona de les Monges
© Fototeca.cat
Història
Lloc de reunió de la comunitat de religiosos als monestirs o dels canonges a les catedrals.
En l’art romànic era generalment de planta quadrada o rectangular, coberta amb volta, i s’obria a la galeria oriental del claustre en l’art gòtic sobresurt el tipus de sala capitular que hi ha sovint a Anglaterra, aïllada i de planta central, poligonal Lincoln, Wells o rodona Worcester
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina