Resultats de la cerca
Es mostren 1388 resultats
àrid fi
Construcció i obres públiques
Àrid format per grava o pedra matxucada que, sec, passa per un garbell de malles de 6 mm de diàmetre.
família
Disseny i arts gràfiques
Cadascun dels quatre grups (romà antic, romà modern, egipci i pal sec) en què hom reuneix totes les famílies tipogràfiques.
República dels Calmucs
República federal de la Federació Russa.
La capital és Elista Compresa dins la depressió caspiana, al SW del Volga, la major part del territori és sota el nivell de la mar El clima és continental sec 150-350 mm de pluja anuals, i la vegetació, d’estepa El drenatge és insuficient, amb fondalades sense desguàs ocupades per llacs salats Els calmucs i els russos són majoritaris, i hi ha minories de kazakhs, txetxens i daguestànics prop del 20% La densitat és escassa, i predomina clarament el poblament rural La base de l’economia és la ramaderia ovelles, vaques, porcs, cavalls i alguns camells L’agricultura cereals, farratge…
el Congost
El Congost al seu pas per Granollers
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Sistema Mediterrani Català, el principal dels rius que formen el Besòs.
Sempre en direcció nord-sud, talla la Serralada Prelitoral per Aiguafreda, el Figueró i la Garriga, i la depressió del Vallès per Granollers A Montmeló s’uneix a la riera de Mogent i tots dos originen el Besòs Té 41 km de llarg i 223 km 2 de conca No té afluents importants Installat en la gran fractura que separa els cingles de Bertí del Montseny, l’erosió ha excavat el muntanyam, i ha format també una capçalera dins la Depressió Central Catalana, d’on rep les primeres aigües, recollides al peu de Sant Cugat de Gavadons 1045 m, als gresos i a les margues…
Josep Lluís Roig i Sala
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filologia, és professor de català a l’ensenyament secundari En prosa ha participat en el volum collectiu Històries circulars i altres relats 2003 i és autor de les novelles El primer paradís 2007, Resurrecció i mort de G T 2015, premi Ciutat de Vila-real de narrativa i Promeses que no podrem complir 2019 i, en el gènere juvenil, de les obres Insuficient s’escriu amb sang 2011, premi Esport i Ciutadania de la Fundació FC Barcelona i Òmnium Cultural i München 2013 Ha publicat també les obres teatrals Presoners de l’aigua 2003, premi Ciutat de Vila-real de teatre 2002, A joc de…
,
deshidratació

Deshidratació d’una cèl·lula per plasmòlisi: 1, cèl·lula dins l’aigua; 2, cèl·lula en una solució 1/2 molar de KNO3 amb un començament de plasmòlisi; 3, cèl·lula en una solució 1/2 molar de KNO3 amb plasmòlisi completa per llarga actuació de la solució; a, membrana cel·lular; b, nucli; c, citoplasma; d, vacuola
© fototeca.cat
Patologia humana
Disminució de la quantitat d’aigua de l’organisme com a resultat d’un desequilibri entre l’aportació i les pèrdues d’aigua o d’aigua i de sals conjuntament.
Segons l’etiopatogènesi, la topografia i la simptomatologia, hom distingeix la deshidratació extracellular i la deshidratació intracellular La deshidratació extracellular pot ésser produïda per la pèrdua d’aigua sense depleció de sals deshidratació hipertònica o per la pèrdua de sals i aigua deshidratació isotònica Les causes de la deshidratació hipertònica són aquelles que condicionen una disminució d’aigua solament, com poden ésser la disminució de l’aportació trastorns de la deglució, alteració del sentit de la set, o manca d’aigua en els nàufrags o bé pèrdues excessives pels…
Alfred Sisquella i Oriol
Figura d' Alfred Sisquella
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Alumne de Llotja i de Francesc Labarta, que influí molt en la seva formació artística El 1917 li causà forta impressió la gran Exposició d’Art Francès celebrada a Barcelona, i formà amb uns companys el grup Els Evolucionistes , amb els quals exposà Seguí en principi un realisme sec El nàufrag , 1918, propi de l’estètica típica del grup, però molt aviat derivà, a partir de la influència de Cézanne i orientat per Josep Dalmau, cap al cubisme Freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc, i el 1923 s’establí a Sitges, atret per la personalitat de Joaquim Sunyer allà tingué molt…
El que cal saber del preservatiu o condom
El preservatiu o condom és una mena de funda de plàstic que es colloca sobre el penis erecte adaptant-s’hi perfectament, de manera que en produir-se l’ejaculació l’esperma alliberat queda retingut al seu interior Per tal que no es deteriorin, els preservatius s’han de guardar en un lloc fresc i sec, ja que la calor i la humitat els poden alterar, i no s’han de dur gaire temps a la butxaca No s’han d’utilitzar preservatius fabricats més de dos anys abans, o que depassin la data de caducitat indicada en la capsa El preservatiu s’ha de collocar quan el penis està erecte, sense…
Borriana
Vista aèria de la ciutat de Borriana
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Plana Baixa, situat en un petit sector de la plana costanera quaternària que s’estén paral·lela al litoral mediterrani, al llarg de 10 km, des de la desembocadura del Millars fins al camí de la Ratlla.
La costa és baixa, rectilínia i sorrenca hi desemboquen el riu Millars, límit septentrional del terme, i el riu Sec de Betxí, que travessa el nucli urbà la zona costanera meridional rep els noms de Serratella, Serradal i Serrulla L’agricultura és un recurs econòmic important el 1991 s’hi dedicava el 13% de la població activa i ocupava quasi la totalitat de la superfície S'obtenen excellents produccions gràcies a la fertilitat dels sòls, formats per dipòsits alluvials que assoleixen els 25 m de potència, i a la possibilitat de regatges amb aigües del Millars mitjançant una complexa xarxa de…
al·lòfon

Al·lòfons en el sistema fonemàtic català oriental, segons l’Institut d’Estudis Catalans
©
Fonètica i fonologia
Variant o modalidat fonèticament regular en què es manifesta un fonema específic, a causa de la distribució relativa dels seus trets constitutius, el conjunt particular dels quals marca el camp de dispersió fonològica i, per tant, la capacitat distintiva de cada fonema dintre el seu sistema.
Com que és normal que cada fonema es manifesti mitjançant més d’un allòfon, les seves realitzacions fonètiques solen fluctuar entre una distinció màxima, anomenada allòfon fonamental , i d’altres de secundàries, que són anomenades allòfons accessoris i que poden determinar fins i tot una distinció nulla o neutralització amb un altre fonema del sistema Per exemple, el fonema |g| del català presenta un allòfon fonamental oclusiu, velar, sonor g en angle , un allòfon accessori fricatiu, velar, sonor g en pegar i un altre de neutralitzat oclusiu, velar, sord k, i, per tant, comú a l’allòfon…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina