Resultats de la cerca

El nom prové del Capitoli, emplaçament del palau dels senadors, a Roma, reconstruït segons plans de Miquel Àngel Tot i que aquesta denominació fou emprada també a Europa —capitoli de Tolosa de Llenguadoc 1750-53, de Guillaume Cammas—, fou adoptada preferentment al continent americà el de Richmond Virgínia, acabat el 1795, és obra de Jefferson, que es basà en els temples jònics clàssics el de Washington 1792-1869 imposà el model amb gran cúpula, molt habitual tant als EUA com a l’Amèrica Llatina Buenos Aires, l’Havana

Esdevingué secretari de Pèire de Marca després que aquest fou nomenat bisbe de Tolosa el 1652 Abans de morir 1662, Marca li encarregà de publicar els seus manuscrits, entre els quals hi havia la Marca hispanica , obra a la qual Baluze afegí un prefaci i completà el llibre IV, i que edità el 1688 Fou bibliotecari de JB Colbert Publicà un estudi sobre el bisbat d’Ègara 1663, una biografia de Pèire de Marca 1663 i els estudis d’Antoni Agustí sobre l’edició del Decret de Gracià 1674, entre altres obres

S’inicià als equips infantils del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria, i completà la seva formació al Club Esportiu Laietà 1934-42, amb el qual debutà en la màxima categoria el 1940 i guanyà la Copa d’Espanya 1942 Jugà dues temporades al RCD Espanyol de Barcelona 1942-44 i retornà al CE Laietà, on romangué fins la seva retirada el 1952 Fou internacional absolut amb la selecció espanyola en el primer partit que aquesta disputà després de la Guerra Civil, que tingué lloc a Tolosa contra França

Filla tercera del comte Ramon Berenguer V aquest la nomenà hereva del comtat quan ja les seves dues germanes grans s’havien casat amb els reis de França i Anglaterra, i la prometé en matrimoni, d’acord amb Jaume I de Catalunya-Aragó, al comte Ramon VII de Tolosa 1241, però no s’aconseguí la dispensa pontifícia Llavors el pare de Sança nomenà hereva del comtat la filla petita, Beatriu, i casà 1242 Sança amb Ricard d’Anglaterra, comte de Cornualla i de Poitiers, rei de Romans i de Germània, fill del rei Joan I

Estudià a Bolonya Fou paborde de la catedral de Tortosa 1639 Publicà Milicia angélica de santo Tomás de Aquino 1643, Fruits espirituals del Via-Crucis 1646 i Noves rimes en llaor de la Mare de Déu 1649 Es mostrà contrari a Felip IV de Castella durant l’ocupació francesa de Tortosa 1648-50 i hagué de fugir a Barcelona en caure la ciutat El 1651 anà a Tolosa Llenguadoc en el seguici de Pèire de Marca El 1668 passà a Marsella, però naufragà davant Toló i hi morí poc després

Fill de Gastó I i de Joana d’Artois, besnéta de Lluís IX de França Sostingué Jaume III, el darrer sobirà de Mallorca i del Rosselló, contra Pere III el Cerimoniós Després d’haver auxiliat el rei de França, Felip VI, en la guerra de Flandes 1337-40 i d’haver combatut els anglesos a Gascunya, participà en la campanya d’Alfons XI de Castella contra els benimerins Prengué part en el setge d’Algesires El 1335, per iniciativa seva, el comtat de Foix fou agregat a la senescalia de Tolosa

Fou majordom del rei Pere I, el qual assistí a la batalla de Las Navas de Tolosa 1212 A la mort del rei 1213, fou un dels ambaixadors a Roma per demanar al papa Innocenci III l’alliberament de l’infant Jaume per part de Simó de Montfort, i formà part, des del 1216, del consell de regència constituït per designació papal Implicat en les lluites nobiliàries aragoneses, es lligà al bàndol, favorable al rei, de Pero Ahonés , lligam refermat pel casament d’aquest amb una neboda seva

Fou professor a les universitats de Poitiers, Tolosa i París i director d’estudis a l’École Pratique des Hautes-Études Escriví Les origines de la poésie lyrique en France au Moyen Âge 1889, unes bibliografies de cançoners provençals 1916 i francesos 1918, diverses edicions de texts lírics i dramàtics medievals Guillem IX, Gavaldà, Hug de Sant Circ, el català Berenguer de Palol, les Joies del Gai Saber, etc, La poésie lyrique des Troubadours 1934, etc Des del 1945 fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans

Havia acompanyat el seu pare als setges d’Almeria i de Tortosa En 1135-55 fou presoner de Ramon V de Tortosa Es casà 1157 amb Matilde, filla d’Hug II de Borgonya En 1159-60 lluità contra Tolosa, al costat dels catalans i els anglesos, i prengué Caors Acollí el papa Alexandre III de Montpeller el 1162 i el 1165 i fou defensat per aquest contra les pretensions dels genovesos, que aspiraven al monopoli de la navegació d’altura a la Mediterrània occidental Això conduí Montpeller a l’aliança amb Pisa

Era casada, des del 824, amb Bernat de Septimània, comte de Barcelona i de Tolosa i Carcassona 826-32 i 835-44, de Narbona 828 i de Besiers, Magalona, Nimes i Rosselló i probablement d’Usès, el qual la confinà a Usès En foren fills Guillem abans del 829 i Bernat 841 S’ha fet cèlebre per una obra titulada Manuale , dedicada a l’educació del seu fill Guillem, escrita en 841-43 És un seguit de màximes bíbliques, de lamentacions poètiques mesclades amb detalls autobiogràfics i exhortacions al seu fill