Resultats de la cerca
Es mostren 2939 resultats
platja de son Xoriguer
Platja
Platja allargada de sorra fina, a la costa meridional de Menorca, dins el terme de Ciutadella, a llevant del cap d’Artrutx.
A prop hi havia la llacuna de son o çon Xoriguer , actualment dessecada A més dels llocs de son o çon Xoriguer Vell i de son o çon Xoriguer Nou , hi ha una urbanització
Guillem Borrell
Història del dret
Jurista.
Documentat des del 1050, exercí de jutge a Vic des del 1079 al 1111 Hom li atribueix d’haver pres part en la promulgació dels primers usatges en temps de Ramon Berenguer el Vell
vescomtat d’Auloron
Geografia històrica
Territori feudal del ducat de Gascunya, creat al segle X, que englobava les valls de Baretús, Josbaig, Ossau i Aspe.
Fou portat el títol per primera vegada per Llop I, possiblement net del duc Sanç III de Gascunya Passà als vescomtes de Bearn pel matrimoni de la vescomtessa Àngela amb el vescomte Cèntul el Vell
es Carritxó
Llogaret
Llogaret, del municipi de Felanitx (Mallorca), al sud de la ciutat, entre Cas Concos i Calonge.
Era una antiga possessió actualment anomenada es Carritxó Vell Prop del casat, sorgit al llarg del s XVIII, fou bastida el 1765 l’església de Sant Antoni, que fou feta vicaria in capite el 1935
Rocafonda
Barri
Barri residencial de Mataró (Maresme) situat a l’extrem nord-est del centre urbà, al lloc anomenat, també, de Palau durant el s XIX.
És format per blocs d’habitatges i cases unifamiliars urbanitzades segons el model de la ciutat jardí seguint un vell projecte del 1924 Fou promogut els anys quaranta per la Caixa d’Estalvis Laietana de Mataró
silè
Religions de Grècia i Roma
A la Grècia antiga, ésser mitològic imaginat en forma humana, però amb orelles, cua i, a vegades, cascs de cavall.
Per als mateixos antics, no era gaire clara la distinció entre un silè i un sàtir A la iconografia hellenística prengué difusió un tipus de silè vell, gras i embriac, sostingut fatigosament pels altres silens o sàtirs
Sant Gil
Aspecte exterior de l’ermita de Sant Gil (Queralbs)
© C.I.C. - Moià
Santuari
Santuari de la vall de Núria, del municipi de Queralbs (Ripollès), a l’indret on segons una tradició habità com a penitent l’abat Gil i deixà a la cova on residia una imatge de la Mare de Déu (la de santuari de Núria
), una campana i una olla.
La primera capella fou bastida el 1615 Restaurada el 1715, fou ampliada el 1925 amb elements del vell santuari de Núria, que aleshores s’ampliava És famosa la font de Sant Gil , que brolla prop de la capella
la Porta Ferrada
la Porta Ferrada del monestir de Sant Feliu de Guíxols
© Fototeca.cat
Nom amb què és conegut el porxo de triple arcada, amb una galeria sobreposada, a manera de trifori, que precedeix la gran nau del temple romànic del monestir de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
És una obra preromànica, segurament de vers el 970, que degué precedir el temple preromànic del monestir segurament de planta basilical anterior a l’actual Fou restaurada el 1931 sota la direcció dels Amics de l’Art Vell
Granyanella
Vista de l'església de Sant Salvador de Granyanella
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble que dóna nom al municipi de Granyanella (Segarra), situat en un turó a 501 m.
Format a redós del vell castell de Granyanella, del qual només queden restes, a les afores del nucli hi ha l'església parroquial dedicada a sant Salvador, construïda al segle XVII sobre les restes de l'església romànica
rec del Molí
Canal de reg del marge dret del Ter, que capta les aigües prop de la resclosa de Canet, al municipi de Verges (Baix Empordà).
Passa pel terme de Gualta i desemboca al Daró Vell, dins el terme de Fontanilles, també del Baix Empordà Posteriorment constitueix un entramat de canals que conflueixen al rec del Molí de Pals , dins el municipi de Pals