Resultats de la cerca
Es mostren 1755 resultats
José de San Martín

José de San Martín
© Fototeca.cat
Història
Militar i polític sud-americà.
Fill d’un oficial espanyol, estudià a Buenos Aires i a Espanya Combaté al nord d’Àfrica 1791, a Portugal 1802 i contra les tropes napoleòniques 1808-11 Tinent coronel, fou influït a Cadis per les idees liberals i independentistes americanes Havent tornat a Buenos Aires 1812, el 1813 substituí Manuel Belgrano en el comandament de l’exèrcit al N del país Governador de Cuyo 1814, acollí els patriotes xilens vençuts a Rancagua i pressionà el Congrés de Tucumán a fi que declarés la independència Juan Martín de Pueyrredón, dictador suprem de Buenos Aires, li féu costat i el 1817 rebé ordre d’…
Música: barroca, clàssica, romàntica. 1719-1827
La installació a Barcelona, entre el 1705 i el 1711, de la cort del rei Carles III d’Àustria va significar una primera i breu introducció de l’òpera a les terres catalanes Així, per uns moments, hi hagué quelcom més que la música sacra que es feia a les escoles catedralícies, i que la produïda al monestir de Montserrat Després de l’any 1714, ja sense cort reial, l’òpera no va poder continuar El 1750 es va reprendre, però ho va fer amb tantes dificultats, que molts dels futurs grans compositors de l’àrea catalana hagueren d’emigrar Sovint, ho feren ben lluny fins a Sant Petersburg o Santiago…
illa de Pasqua
Illa
Illa del Pacífic, la més oriental de la Polinèsia.
És una dependència de l’estat de Xile des del 1888, agregada a la regió de Valparaíso Ocupada, probablement segles X i XIII pel llegendari Hatu-Matua, fou descoberta, el 1686, pel pirata anglès Edward Davis, i batejada per l’holandès Roggeveen el dia de Pasqua del 1722 amb aquest nom La població autòctona pertany, sembla, per raça, per llengua i per cultura al grup polinèsic, però a causa de l’isolament geogràfic han desenvolupat una forma particular de civilització Posseïa una escriptura jeroglífica Hom hi trobà més de 300 escultures antropomòrfiques d’enormes proporcions moai…
Veredicte pels acusats per l’"operació Còndor"
El tribunal constituït a Buenos Aires dicta la primera de les sentències dels acusats de l’anomenada "operació Còndor", un pla conjunt dels governs dictatorials de l’Argentina, l’Uruguai, el Brasil, Xile, el Paraguai i Bolívia per eliminar opositors d’esquerres en 1975-80, amb el resultat de més d’un centenar d’assassinats, segrestos i desaparicions Catorze excaps militars són declarats culpables i la primera condemna és per a Reynaldo Bignone, el darrer cap de govern de la dictadura argentina, que és condemnat a cadena perpètua El judici es va iniciar el 2013, i durant aquests…
Río Negro
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la Patagònia.
La capital és Viedma 24 346 h 1980 Limita al N amb la província de La Pampa, a l’E amb la de Buenos Aires, al S amb la de Chubut, a l’W amb Xile i al NW amb la província de Neuquén Forma part de la zona septentrional de la Patagònia, amb totes les seves característiques geològiques i climàtiques Els rius principals són el Negro i el Colorado els de la zona sud són endorreics La costa és alta i rocallosa l’únic port natural és el de San Antonio al golf de San Matías L’escassa població es dedica principalment a la ramaderia i conrea la vinya, oliveres i arbres fruiters
cuprita
Mineralogia i petrografia
Òxid de coure, Cu2O.
Mineral de coure que cristallitza en el sistema regular formant cristalls normalment octaèdrics i, no tan sovint, dodecaèdrics o cúbics A vegades també es presenta en forma fibrosa, terrosa o granular La duresa oscilla entre 3,5-4 de l’escala de Mohs, i la densitat és de 6,1 g/cm 3 El color és vermell i a vegades quasi negre Els cristalls s’alteren amb facilitat i passen a d’altres pseudomòrfics de malaquita Hom la troba en la zona d’oxidació dels jaciments de coure i normalment associada amb coure, malaquita, atzurita, calcosina, òxids de ferro i argiles És centrada principalment a Ely…
salnitre
Mineralogia i petrografia
Nitrat de potassi, KNO3
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic a la natura es presenta únicament en forma d’agregats aciculars, eflorescències i crostes Té una duresa de 2 i una densitat d’1,9 a 2,1 És de color blanc i fàcilment soluble en aigua Es forma a partir de residus d’animals i de microorganismes N'hi ha a moltes coves calcàries formant eflorescències Aquest mineral, anomenat també nitre , és utilitzat per a l’obtenció del nitrat potàssic, àcid nítric i àcid sulfúric Té una gran importància com a adob mineral A Catalunya n'hi ha a les anomenades coves del Salnitre de Montserrat Els jaciments més…
Sigfrid Blasco-Ibáñez i Blasco
Història
Política
Polític.
Fill de Vicent Blasco i Ibáñez El 1931 reorganitzà, al País Valencià, el partit republicà que havien dirigit el seu pare i Feliu Azzati blasquisme , però amb un caràcter socialment conservador i una estreta aliança amb el lerrouxisme, les quals coses, a més del seu processament per l’escàndol de l’estraperlo 1935, foren la causa de la seva derrota en les eleccions del febrer del 1936, i de la desaparició del partit Fou diputat a corts el 1931 i el 1933 Exiliat al començament de la Guerra Civil de 1936-39, residí a França i, entre el 1956 i el 1972, a Xile a partir del 1977…
Josep M. Coll i Soler
Literatura catalana
Historiador i assagista.
Estudià humanitats, filosofia i teologia Exercí de professor i ocupà diversos càrrecs en l’orde dominicà Visqué a Xile al Convent de Concepción 1927-33 Fou membre corresponent de la RABLB S’interessà per la història de l’orde dels dominicans a Catalunya i publicàestudis de tema literari medieval També collabo-rà, entre d’altres, a les revistes “La Paraula Cristiana”, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, “Ilerda”, “Ausa” i “Analecta Sacra Tarraconensia” En aquesta darrera en destaquen els treballs “Quién es el autor del Saltiri catalán en prosa” 1947, “Algunas…
Domènec Guansé i Salesas
Lingüística i sociolingüística
Periodisme
Literatura catalana
Teatre
Novel·lista, dramaturg, crític literari, assagista i traductor.
De formació autodidàctica, collaborà assíduament al Diario de Tarragona El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres crític de llibres a Revista de Catalunya , a D’Ací i d’Allà i a Mirador i redactor i crític de teatre a La Publicitat i La Nau Com a narrador ha publicat novelles on fa una anàlisi psicològica del món femení La clínica de Psiquis 1926 La Venus de la careta 1927 Com vaig assassinar Georgina 1930, d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica Les cadenes d’Eva 1932 i Una nit 1935 aquestes dues darreres tracten episodis sentimentals frustrats per l’…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina