Resultats de la cerca
Es mostren 5861 resultats
Gavamar
Un aspecte del barri de Gavamar, antic barri marítim de Gavà (Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Barri
Antic barri marítim de Gavà (Baix Llobregat).
Amb motiu de l’expansió de l’estiueig i del turisme s’hi ha desenvolupat notablement des dels anys seixanta la construcció de xalets i d’apartaments El projecte de Ciutat de Repòs i de Vacances incloïa, també, el sector costaner de Gavà
Casa Batlló
Aspecte interior d'una de les sales de la Casa Batlló
© Zina Seletskaya / Fotolia.com
Edifici modernista de Barcelona, construït per Gaudí i Cornet, Antoni entre el 1904 i el 1906 per encàrrec de l'industrial tèxtil Josep Batlló.
Situada al passeig de Gràcia de Barcelona, és el resultat de la reforma integral d'un edifici construït el 1877 per l'arquitecte Emili Sala i Cortés, en el transcurs de la qual se n'aprofità l'estructura, es dissenyaren les noves façanes, es reformà l'interior dels pisos i s'amplià en dues plantes, entre altres obres A la façana, on la mitologia i la natura són la principal font d'inspiració, destaca el trencadís de colors que omple tota la superfície La teulada, que representa la silueta d'un drac amb les escates fetes de ceràmica vidrada i traspassat per una espasa acabada en una creu de…
Pià
Aspecte parcial de Pià amb la plaça de la República, a primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la plana, al límit amb la Salanca, estès entre l’aglomeració perpinyanesa i l’Aglí; és drenat per la Llavanera, afluent, per la dreta, d’aquest riu.
L’agricultura és la base econòmica del municipi Es conreen 690 ha, més de la meitat de les quals són de vinya 457 dedicades a la producció de vins amb denominació d’origen controlat Hi ha 174 ha d’hortalisses al regadiu 51 d’escaroles, 28 d’espàrrecs, 24 d’enciams, 16 de tomàquets, 12 de julivert, 7 de carxofes, 6 de pastanagues, 2 de coliflors Hi ha dues cooperatives vinícoles, amb una capacitat de 600 000 hl Hi funciona una incipient indústria metallúrgica i d’embalatges La població gairebé doblà al s XIX, disminuí durant la primera meitat del s XX i creix ràpidament per l’…
palau de Nymphenburg
Aspecte exterior del palau de Nymphenburg
ho visto nina volare (CC BY-SA 2.0)
Palau
Antiga residència d’estiu dels prínceps electors i reis de Baviera, a Munic, construïda en diverses etapes des del 1664.
Començat per A Barelli 1664-75 fou ampliat en temps de Maximilià II Manuel 1679-1726 per J Effner amb diversos pavellons Pasodenburg 1716-19, Badenburg 1718-21 i Magdalenenklause 1725-28 Finalment s’hi afegí l’Amalienburg 1734-39, obra de F de Cuvilliés, peça mestra de l’art rococó El parc que envolta el palau, originàriament d’estil italià, fou transformat en estil francès per Carbonet i més tard en parc anglès per FL von Sckell, a començ del segle XIX La manufactura de porcellana del castell de Neudeck fou traslladada a l’ala nord del palau el 1761 A Nymphenburg fou signada, el 28 de maig…
Meià
Un aspecte del casal del castell de Meià o del Puig de Meià
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble i castell dins el terme de Vilanova de Meià
(Noguera), de la qual vila és l’origen.
Les ruïnes són a l’extrem est del puig de Meià 909 m alt, contrafort sud-oriental del Montsec, on hi ha el santuari del Puig de Meià, que domina la vila de Vilanova, on sembla que es traslladà la població després d’haver estat destruïda, probablement durant alguns fets bèllics El castell fou centre de la conca de Meià, funció que després exercí el priorat de Santa Maria de Meià
riu Segarra
Aspecte del riu Segarra al seu pas per les Coves de Vinromà
© CIC-Moià
Riu
Curs d’aigua intermitent al límit de la Plana Alta i el Maestrat, que al vessant meridional dels ports de Morella, vora Catí (Alt Maestrat) i després de deixar aquest terme, esdevé, amb el nom de rambla de la Morellana
, termenal entre els municipis de Tírig i d’Albocàsser.
Penetra a la foia de les Coves Plana Alta, a la roca del Lledoner, passa per les Coves de Vinromà, entra al Baix Maestrat terme d’Alcalà de Xivert per l’estret del Riu, vora l’església de Sant Miquel de Castellnou, i desguassa a mar a Capicorb, vora el límit amb el terme de Torreblanca Plana Alta
bentos marí
Aspecte del bentos marí, amb una esponja, un dels animals més abundants
© Fototeca.cat-Corel
Ecologia
Bentos que ocupa tot el fons marí, des de la costa fins a les grans profunditats oceàniques.
La diversitat dels organismes que en formen part és molt gran Hom hi troba vegetals arrelats al substrat Zostera, Posidonia , etc, organismes vegetals i animals fixats al substrat, però sense penetrar-hi algues, cnidaris, poliquets tubícoles, ascidiacis, etc, animals que neden o s’arrosseguen arran del fons molluscs, crustacis, peixos, sedentaris o vàgils, i microorganismes o petits animals excavadors que habiten en els sediments del fons Aquests tipus d’organismes es distribueixen molt diferentment, segons els substrats fons de roca, de sorra, de fang i les condicions de l’aigua salinitat,…
plumbaginàcia
Roseta de fulles i aspecte de la inflorescència d’una plumbaginàcia (Limonium catalaunicum
© Fototeca.cat
Mare de Déu de la Quar
Aspecte de l'ermita de la Mare de Déu de la Quar
© CIC-Moià
Ermita
Ermita del municipi de la Quar (Berguedà).
El santuari de la Quar es troba encinglerat a 1069 m, al sector nord-oriental del terme, dalt d’una mola rocosa, en un pla envoltat per un cingle vertical que ateny més de 100 m L’edifici primitiu fou reedificat en època baixromànica resta només algun vestigi d’aquesta construcció i ampliat amb un campanar al segle XVI hom capgirà també l’entrada, de sol ponent a sol ixent Al segle XVIII fou ampliat de nou amb capelles i molt transformat encara el 1840, en què hom construí un cambril nou, tres capelles laterals i repintà tot l’interior Al costat de l’església hi ha la casa…