Resultats de la cerca

Inicià l’activitat esportiva el 2004 a la Societat Esportiva de Pesca Marítima i Càsting de Castelldefels i, des del 2007, competí amb el Club de Pesca Esportiva La Lanzada de Viladecans El 2005 assolí la categoria d’esportista d’alta competició Guanyà una medalla de bronze 2005 i una de plata 2006 al Campionat d’Espanya

Competí representant la Unió Gimnàstica Esportiva de Badalona Assolí la cinquena posició als Campionats del Món júnior de lluita grecoromana en la categoria de 62 kg 1991 Es proclamà tres vegades campió estatal de lluita grecoromana 1995, 1996, 1997 i un cop campió d’Espanya de lluita lliure olímpica en la categoria de 62 kg 1994

Després de la seva primera novella Szczury ‘Les rates’, 1932, assolí la plenitud artística els anys cinquanta amb el testimoniatge de la tragèdia del poble jueu a Polònia sota l’ocupació nazi Els relats sobre aquest tema, breus i densos, titulats Żywe i martwe morze ‘Mar viva i morta’, 1956, s’expressen en una prosa penetrant, exacta i lírica

Debutà a València 1865, i més tard actuà a Madrid i a Barcelona 1888-90, on assolí molt de renom El 1902 publicà Mis memorias Cuarenta años de cómico El seu net Antonio Vico Santiago de Xile 1903 — Madrid 1972, també actor, formà companyia 1932 amb Carme Carbonell i Nonell, amb la qual es casà el 1933

Es formà a l’Escola de Belles Arts i a l’Escola Massana, de Barcelona Exposà a Barcelona i a Mallorca Residí i exposà a París 1950-51 S'establí a Veneçuela 1955, on assolí un cert prestigi Tot i que al principi conreà l’abstracció esporàdicament, el seu estil s’inclou dins un realisme convencional

Estudià a l’Escola de Belles Arts d’Olot i començà a pintar regularment vers el 1969 D’un bon començament experimentà diversos procediments alhora que evolucionava vers l’abstracció L’assolí plenament el 1974, bé que en les seves pintures hi ha sempre referències a figures humanes Ha conreat també el gravat i la pintura mural

S'especialitzà en torpedes i electricitat aplicada a la marina de guerra Fou ajudant del general Serrano a la batalla d’Alcolea 1868 Fou diputat a corts per Menorca en diverses legislatures Assolí el grau d’almirall Fou parent seu Victorí Hédiger i Olivar Maó 1814 — Palma, Mallorca 1880, que fou governador militar de Menorca i de Mallorca

Assolí de Napoleó alguns territoris germànics 1802, però els perdé en aliar-se amb Prússia 1806 Reconegut com a rei dels Països Baixos pel Congrés de Viena, hi regnà d’una manera absoluta Amb la revolució del 1830 perdé Bèlgica i hagué d’acceptar un règim parlamentari Impopular, abdicà en el seu fill, Guillem II 1840

Estudià medicina a Saragossa el 1459 obtingué la llicència d’exercir S’establí a Lleida, on s’especialitzà en cirurgia ocular El 1468 operà de cataractes Joan II de Catalunya-Aragó, amb èxit El seu germà Dolç Abnarrabí obtingué el 1456 la llicència d’exercir es fixà a l’aljama de Saragossa, on assolí una gran fortuna

Davantera formada al Club Natació Igualada, equip amb el qual jugà sempre i en què guanyà set títols de la Lliga Catalana i set Campionats d’Espanya 1993-98, 2000 Debutà amb la selecció espanyola el 1992 en el Mundial, competició que assolí dues vegades 1994, 1996 També conquerí l’Europeu 1995, en el qual fou la màxima golejadora