Resultats de la cerca

Es fundà el 1902 seguint el model de l’Orfeó Català de Barcelona Fou presidit per Antoni Agelet i Romeu, i dirigit per Francesc Xavier Gelambí i Dalmau El 1915 es fusionà amb la societat coral La Violeta, i passà a denominar-se Orfeó Lleidatà La Violeta Les circumstàncies històriques no afavoriren l’activitat de molts orfeons i l’Orfeó Lleidatà passà moments molt difícils durant la Dictadura militar de Primo de Rivera, durant la República i amb la Guerra Civil, fins a la seva pràctica desaparició el 1938 amb la mort del seu director Antoni Virgili i Piñol L’entitat es reorganitzà a partir del…

L’any 1944 l’Ajuntament de Barcelona impulsà la creació de la primera orquestra estable de Catalunya, l’Orquestra Municipal de Barcelona, promoguda pel compositor i director català Eduard Toldrà Complint l’objectiu per al qual fou creada -la difusió de la música culta, especialment la dels músics catalans, entre el gran públic-, l’Orquestra Municipal de Barcelona de seguida es feu un lloc en la vida musical de la Barcelona de l’època, i inicià un cicle regular de concerts simfònics en què collaboraren els principals intèrprets del món El 1962 Albert Ferrer agafà la direcció de l’orquestra en…

Encara que la ciutat apareix esmentada en uns documents de l’any 943, les notícies que es refereixen a activitats musicals són més recents Joan Baptista Bruguera fou mestre de capella de la ciutat al final del segle XVIII, i se sap que guanyà un concurs del Catch Club de Londres amb un cànon de composició pròpia Un altre músic important nascut a la ciutat fou Domènec Rodil i Viuda, primer violí de la capella reial de Madrid, ciutat on morí el 1805 Les activitats musicals no es veieren àmpliament potenciades fins al segle XX A començament del segle funcionaven el Teatre Municipal -inaugurat el…

Notació mensural © Fototecacat/ Jesús Alises Aquest sistema està basat en la mateixa matriu de sis punts en relleu -dues columnes de tres punts- que s’utilitza per a representar les lletres del sistema Braille Diverses combinacions dels quatre punts superiors s’utilitzen per a simbolitzar les notes i les dels dos inferiors per als valors rítmics Altres combinacions serveixen per a les indicacions de compàs, alteracions, índex d’octava, etc Bibliografia Apel, W The Notation of Polyphonic Music 900-1600 , The Mediaeval Academy of America, Cambridge, Massachusetts 1953 Bent, I, Hiley, D, Bent, M…

És per això que ha esdevingut sinònim de música d’avantguarda, de Nova Música o, fins i tot, de música del Segle XX Aquest sentit ha creat un ús inapropiat del terme, ja que la producció de la Segona Escola de Viena, del serialisme integral o d’alguns corrents més actuals ha estat considerada música contemporània Això ha comportat un seguit de malentesos en bona part del públic i de la crítica, com també un cert sentit pejoratiu, perquè s’equipara contemporani amb dissonant, experimental, elitista i inextricable D’altra banda, alguns compositors actuals que han cercat un estil més lligat a…

També s’aplica a la disposició relativa entre el cordam i els martinets d’alguns instruments cordòfons amb teclat Els objectius de l’harmonització són diversos i de gran compromís, perquè la qualitat sonora de l’instrument en dependrà molt directament El procés afecta l’equilibri sonor dels tubs de l’orgue dins del seu propi joc, i de cada joc respecte als altres, així com l’adaptació acústica de l’instrument al lloc on restarà installat En els instruments de corda, les variables que intervenen en l’harmonització són el punt de percussió o pinçament de la corda i la proporció entre el pes de…

Per extensió, el text mateix d’aquestes obres Des de la primera de les òperes florentines fins al final del segle XIX, el llibret es publicava abans de les representacions, en format de butxaca d’aquí prové el diminutiu i enquadernació rústica, perquè l’espectador el pogués llegir abans d’anar al teatre i durant la funció L’edició informava de tots els detalls que modernament dona el programa de mà noms del compositor i del poeta, del director musical, dels cantants, de l’empresari, del coreògraf i dels ballarins, de l’escenògraf, del tramoista, dates de representació, nom del teatre,…

El 1915 en fou publicat el primer volum que abraça la relació de les impressions incunables i algunes altres, posteriors, de literats del s XV el segon 1929 correspon a edicions i a autors del s XVI i el tercer 1943 inclou la producció dels s XVII i XVIII És un repertori força extens, fet amb un criteri no gaire científic, però molt útil per la quantitat de notícies i pels fragments de texts antics o introbables que publica El 1978 fou publicat el quart volum sobre el s XIX i el 1984 el cinquè volum sobre el s XX

Fons documental Té més d’un milió de volums, més de 3 000 manuscrits, 640 incunables, i riques seccions especials de música amb més de 12 000 partitures, cervantina una de les més completes del món, impresos dels segles XVI-XVIII, sèries documentals, gravats, goigs i altres texts de literatura popular, mapes i revistes És estructurada en quatre unitats unitat bibliogràfica manuscrits, llibres antics i moderns, música impresa i arxius hemeroteca publicacions periòdiques unitat gràfica fons de gravats, cartogràfic i material menor i fonoteca o collecció d’enregistraments visuals i sonors Acull…

Vida Iniciat en la música pel seu pare, els anys setanta es traslladà a Madrid per estudiar-hi enginyeria de camins i allí prosseguí la seva formació musical, aquesta vegada de manera autodidàctica Al final d’aquella dècada tornà a Mallorca, on actuà com a pianista en diverses vetllades concertístiques L’any 1886 introduí per primer cop la música de R Wagner a l’illa interpretant en concert la Gran Marxa Imperial El 1888 començà la seva activitat periodística, que es convertí en un eix central de la seva vida i que li permeté d’expressar les seves idees reformistes i la seva visió crítica…