Resultats de la cerca
Es mostren 11540 resultats
amplificació
Electrònica i informàtica
En els amplificadors, augment d’una tensió o d’un corrent a fi de poder comandar aquells òrgans que exigeixen una certa energia més o menys elevada, com, per exemple, mescladors, moduladors, detectors, tubs de raigs catòdics, altaveus, relés, dispositius d’alarma, etc.
Quan el senyal a amplificar és de tipus periòdic sinusoidal o no, l’amplificació ha de reproduir exactament a la sortida un senyal d’amplitud major, però sense deformar el senyal primitiu En aquest cas hom diu que es tracta d’una amplificació lineal la distorsió ha d’ésser reduïda al mínim possible a fi de reproduir fidelment el senyal d’entrada Aquest cas és molt corrent en electroacústica L’amplificació pot ésser feta mitjançant tubs electrònics principalment tríodes i pèntodes, transistors i en alguns casos hom empra també dispositius magnètics Segons les…
La pluralitat religiosa
Aquest mapa vol mostrar la pluralitat religiosa en els diversos estats del món Necessàriament, aquesta presentació és esquemàtica, per això no s’hi pot veure ni la presència de religions relativament minoritàries, ni els matisos que en alguns casos caldria recollir quan intentem palesar la convivència de diferents religions o confessions I, amb tot, la distribució que presenta ens ajuda a entendre les grans àrees d’implantació religiosa arreu del món vegeu els mapes 32 i 33 Aquesta situació, que aquí es proposa com si fos una fotografia actual, és el resultat de segles d’història en què…
instruments de règim autoexcitat
Música
Instruments musicals en els quals la producció d’un so exigeix una actuació continuada per part de l’instrumentista.
S’hi inclouen en aquest grup els instruments de corda fregada violí, violoncel, contrabaix i els de vent clarinet, oboè, flauta, trompeta En termes físics, l’acció de l’instrumentista es descriu com una aportació constant d’energia Ara bé, aquest flux energètic constant no és capaç de donar lloc a un moviment oscillatori de la corda en el cas dels cordòfons o la columna d’aire en el cas dels aeròfons Cal un fenomen físic que el transformi en flux pulsant o oscillant perquè pugui actuar adequadament sobre l’element vibratori Aquests requeriments es poden entendre fàcilment a través del…
horta
Agronomia
Terra de regadiu regular amb aigües derivades de riu dedicada al conreu d’hortalisses (en el qual cas, si l’horta és petita, es pot anomenar hort), als arbres fruiters (en el qual cas hom l’anomena verger), a les plantes industrials (en general tèxtils) o a farratge.
lent gravitacional

Creu d’Einstein
© Corel
Física
Imatge predita per Einstein, per la qual la llum que procedeix d’una galàxia situada darrere un cúmul queda distorsionada per l’atracció gravitatòria d’aquest.
Un cas particular és l’anell d'Einstein La primera lent gravitacional descoberta fou un quàsar, el QSO 0957+561, el 1979 En aquest cas la imatge era doble, però s’han trobat lents que produeixen quatre i fins i tot sis imatges idèntiques La més coneguda és la creu d’Einstein, que mostra la imatge del quàsar Q 2237+0305 multiplicada per quatre
glucagonoma
Patologia humana
Tumor derivat de les cèl·lules α dels illots de Langerhans, secretores del glucagó.
El pacient esdevé diabètic altres manifestacions poden ser dermatitis, glossitis, anèmia i trombosi venosa Al voltant del 70 % són malignes L’extirpació quirúrgica és curativa en el cas dels benignes, i dels malignes sense metàstasi L’hormona somatostatina inhibeix l’acció del glucagó i pot ser útil, sobretot, en cas d’existència de metàstasi, en què la cirurgia només aporta un tractament palliatiu
radiodiagnosi
Utilització, per a fins diagnòstics, de les radiacions.
En el cas dels raigs X hom els empra per llur propietat de travessar els cossos opacs a la llum els raigs són absorbits en major o menor grau segons el gruix i el pes atòmic dels cossos que travessen, i en el cas dels òrgans buits la visualització és feta per mitjà de l’ús de substàncies radioopaques o d’aire radiologia
obertura
Física
Magnitud que mesura la dimensió dels feixos de llum que, procedents de l’objecte, penetren en un instrument òptic.
En el cas de telescopis i de cambres fotogràfiques, té molt d’interès l’anomenada obertura relativa , que és definida com el quoficient d / f entre el diàmetre d de la pupilla d’entrada i la distància focal f En el cas dels microscopis i, en general, quan l’objecte és situat a distància finita, hom utilitza l’anomenada obertura numèrica microscopi
en quadratura
Astronomia
Dit de la situació relativa de dos astres del sistema solar, les longituds astronòmiques dels quals difereixen en 90°.
Quan un planeta o bé la Lluna és en quadratura amb el Sol, passa pel meridià local a les sis del matí o de la tarda En el primer cas hom diu que el planeta és en quadratura occidental , i en el segon cas que és en quadratura oriental Únicament els planetes superiors poden presentar-se en quadratura amb el Sol
comunitat de llengua
Lingüística i sociolingüística
Grup social els membres del qual tenen consciència d’usar el mateix sistema lingüístic.
En ésser-hi reflectida l’actitud dels parlants envers llur llengua aquesta noció recorre, doncs, a criteris extralingüístics Així, hi ha comunitat de llengua en el cas del xinès malgrat les diferències estructurals entre els diferents parlars i no n'hi ha en el cas de l’escandinau malgrat la gran afinitat existent entre les llengües escandinaves danès, noruec, suec
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina