Resultats de la cerca
Es mostren 1624 resultats
Emiliana de Zubeldia
Música
Compositora i pianista navarresa.
Estudià piano amb J Maya a l’Acadèmia Municipal de Música de Pamplona, i després ho feu al Conservatori Reial de Madrid El 1909 esdevingué professora de piano a Pamplona L’any 1922 viatjà a París, on fou alumna de Blanca Selva i Vincent d’Indy a la Schola Cantorum A partir de llavors inicià una sèrie de gires que el 1931 la dugueren fins al Town Hall de Nova York Posteriorment es traslladà a Ciutat de Mèxic, on oferí el seu primer recital al Teatro Hidalgo l’any 1933, i continuà les gires per l’Amèrica Central El 1942 adoptà la ciutadania mexicana i el 1947 la Universitat d’Hermosillo la…
Giuseppe Sinopoli
Música
Director d’orquestra i compositor italià.
Inicià la seva formació musical al Conservatori de Mesina i la continuà al Conservatori B Marcello de Venècia, ciutat on tingué F Donatoni com a mestre Després d’ampliar els seus coneixements de composició als Cursos de Darmstadt amb G Ligeti i K Stockhausen, es formà com a director amb B Maderna, a Siena, i amb H Swarowsky, a Viena El 1975 fundà el Bruno Maderna Ensemble, mentre actuava cada cop més sovint al capdavant de diverses orquestres simfòniques L’any 1978 debutà com a director operístic a La Fenice de Venècia, el 1983 fou nomenat titular de la New Philharmonia Orchestra de Londres i…
el Mas de Colom
Propietat rural del municipi de Tàrrega (Urgell), al vessant N de Sant Eloi.
Fou un dels masos del castell de Mor Sembla que el lloc fou habitat en època ibèrica, per la terrissa que s’hi ha trobat Al segle XIV era de domini reial El 1395 fou adquirit per Joan d’Aquilomis que el cedí a la vila de Tàrrega Sembla que fou adquirit després pel duc de Sessa, senyor de Bellpuig L’any 1699, el mateix duc va establir àmplies facultats a favor de Francesc Colom Després de molts plets, sembla que prevalgueren els drets de la família Colom Quan aquesta s’extingí, testamentàriament passà a la comunitat dels franciscans de Bellpuig A conseqüència del primer intent…
moneda comtal
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada principalment per un comte sobirà o, excepcionalment, per un altre senyor feudal.
A Catalunya l’afebliment dels lligams amb l’imperi Carolingi féu que els comtes s’atribuïssin el dret de moneda inherent al rei D’aquesta manera, al segle X el comte de Barcelona cedí el terç del benefici de la moneda de Vic 912 i de Girona 934 als bisbes de les seus respectives, tot actuant com a sobirà Al mateix segle encunyaren moneda els comtats de Barcelona, Besalú, Girona i Vic, els dos darrers amb administració episcopal moneda episcopal Durant el segle següent, en bateren els comtes d’Empúries i de Rosselló i els vescomtes de Cardona La progressiva annexió dels comtats al de…
Bonaventura Pollés i Vivó
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a Madrid 1872-76 i a Barcelona 1876-79 i es titulà el 1880 Arquitecte municipal de Vilanova i la Geltrú —d’on procedia la seva família—, n’amplià el cementiri, restaurà l’església de Sant Antoni i bastí el casal de Santa Teresa, i també diverses cases a Riba-roja A Barcelona, restaurà el palau del marquès de Castellbell —al carrer de la Canuda— per a installar-hi el Foment del Treball Nacional Fou ajudant de Domènech i Montaner a l’Hotel Internacional de l’Exposició del 1888 Feu cases a Barcelona a Rambla de Catalunya-València 1891, Rambla de Catalunya-Mallorca 1889, Muntaner-Gran Via…
Triple Aliança
Història
Tractat d’amistat signat a Hannover el 10 d’octubre de 1716 entre la Gran Betanya i França, al qual poc temps després (4 de gener de 1717) s’afegiren les Províncies Unides.
La seva finalitat fou d’assegurar el manteniment dels tractats d’Utrecht 1713 i de Rastatt 1714 Uns anys després, davant la política de Felip V d’Espanya a la Mediterrània conquesta de Sardenya, agost de 1717, i de Sicília, juliol de 1718, Àustria s’uní al grup, i es formà la Quàdruple Aliança 28 d’agost de 1718 Les clàusules dels acords preveien el renunciament de Carles VI als regnes hispànics el pas de Sicília a Àustria i de Sardenya a Savoia el reconeixement de l’infant Carles com a successor dels ducats de Parma i de Plasència i del gran ducat de Toscana i fins i tot el retorn de…
baronia de Montclús
Història
Nom que rebé la baronia de Montseny en ésser abandonats els castells de les Agudes i de Miravalls i en ésser construït el nou castell de Montclús
, al N del poble de Sant Esteve de Palautordera, a l’inici del s XIII, a l’indret dit Montclús, turó que s’aixeca a la riba esquerra de la Tordera.
La seva jurisdicció s’estenia a les parròquies de Montseny, la Costa, Fogars, Mosqueroles, Vilalba Sasserra, Sant Martí de Pertegàs, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Vallgorguina i Olzinelles, amb les quadres de Campins i de Vilardell La vila de Sant Celoni —pertanyent a una jurisdicció distinta— restava enclavada dins el territori de la baronia de Montclús També hi eren situades les cases aloeres de Palau dita després de Torrelles, i finalment de Fluvià, d’Horta dita des del s XV de Villena i de Vilalba Des de l’origen pertanyia en alou al llinatge dels Montseny ,…
Sant Feliu de Gerri de la Sal
Art romànic
L’església parroquial de Sant Feliu de Gerri estigué, de sempre, estretament vinculada al monestir, raó per la qual apareix escassament en la documentació En el document conegut com a fals VII de Gerri , datat l’any 940, però en realitat escrit al final del segle XI, el comte Isarn feia donació al monestir de Gerri de la vila de Gerri amb la seva església de Sant Feliu, amb les dècimes, primícies i oblacions Tanmateix, el seu primer esment segur és de l’any 966, en la butlla de Joan XIII a favor del monestir, on li confirmà l’església de Sancti Felicis cum villa sua quam Gerr villeta amb els…
Jaume Camino Vega de la Iglesia

Jaume Camino Vega de la Iglesia
Acadèmia del Cinema Català
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Llicenciat en dret, el 1963 produí i dirigí Los felices 60 i el 1966 realitzà Mañana será otro día , visió crítica del món del cinema i la publicitat Gran part de la seva filmografia tracta de la guerra civil i les seves seqüeles Entre d’altres, dirigí España otra vez 1968, Un invierno en Mallorca 1969, Las largas vacaciones del 36 1976, premi FIPRESCI del Festival de Berlín, el documental La vieja memoria 1977, premi Sant Jordi, El balcón abierto 1984, Dragón Rapide 1986, El llarg hivern 1991, premi nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya 1992 i el reportatge Els nens de…
palau de Pedralbes
El palau de Pedralbes
© Fototeca.cat
Arquitectura civil
Finca situada al barri de Pedralbes, a Barcelona.
Era coneguda amb el nom de Can Feliu fins que la comprà Joan Güell i Ferrer , que passà a dir-se torre Güell El seu fill, Eusebi Güell i Bacigalupi , encarregà a Antoni Gaudí i Cornet la construcció de la reixa i la porteria Jacint Verdaguer i Santaló li donà el nom de Satalia Els germans Güell i López donaren part del terreny i la torre, la qual, ampliada pels arquitectes Francesc de Paula Nebot i Torrens i Eusebi Bona i Puig 1920-25, esdevingué palau reial, ofert a Alfons XIII per a la seva residència barcelonina Aquest el cedí a Barcelona, i durant la Segona República fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina