Resultats de la cerca
Es mostren 2877 resultats
Émile Verhaeren
Literatura francesa
Poeta belga d’expressió francesa.
Cofundador del grup La Jeune Belgique, la seva poesia palesa una evolució des d’un realisme cap a un simbolisme, i reflecteix en certs moments un esperit turmentat i delirant, fruit d’una greu crisi de la seva salut De la seva producció cal destacar Les débâcles 1888, Les villages illusoires 1895, Les rythmes souverains 1910, Les heures claires 1896, d’un to més intimista, i Toute la Flandre 1910, exaltació dels homes i les terres del seu país Ha conreat també el teatre, la narració i la crítica literària i d’art
dualitat ona-corpuscle
Física
Concepte que denomina el fet que totes les formes de matèria i d’energia es poden representar bé com a formades per partícules, bé com a ones, essent les dues representacions igualment vàlides.
La tria entre una d’aquestes formes per a l’estudi d’un determinat problema és una qüestió de conveniència, ja que usualment el tractament de certs fenòmens és més simple en l’una que en l’altra Aquest concepte es basa en els treballs d’Albert Einstein que identificà les partícules amb què es poden representar les ones electromagnètiques els fotons i de Lde Broglie que associà una longitud d’ona amb les partícules materials, com ara els àtoms Fins avui s’ha observat comportament ondulatori d’electrons, àtoms i àdhuc molècules constituïdes per desenes d’àtoms
vènet
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de dialectes d’Itàlia que, juntament amb els gal·loitàlics i l’istrià, formen els dialectes italians septentrionals.
El vocalisme té una estructura per exemple, manca de ü, ö i una estabilitat de timbre que el separen dels dialectes galloitàlics i l’acosten al toscà, a l’inrevés del consonantisme, que coneix la simplificació de geminades fato ‘fet’, la sonorització i la caiguda d’oclusives sordes i l’assibilació de c, e , i g e , i , amb pas eventual a interdental sielo , gielo ‘cel’ En morfologia, destaca l’ús dels pronoms tònics com a subjecte mi digo ‘jo dic’, i en lèxic, l’ús de certs mots peculiars, com santolo ‘padrí’, scarcela ‘butxaca’, parolaro ‘calderer’
universalisme
Religió
Moviment i doctrina oposats al particularisme, en virtut del qual hom considera una religió com a radicalment oberta a tots els homes, pobles i races.
Típicament representat pel cristianisme, en contraposició al que fóra la tendència de certs corrents veterotestamentaris, aquest universalisme ha estat mantingut àdhuc amb independència de la fe oficial i eclesial per alguns dels més grans pensadors i filòsofs moderns, els quals cercaren sovint la configuració d’una religió racional, vàlida, consegüentment, per a qualsevol home Això pot ésser indici que l’universalisme cristià no sempre ha estat lliure de sectarismes i particularismes, no independents d’una actitud radicalment proselitista, contrària, doncs, a la idea d’…
panjabi
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua del subgrup nord-occidental de les llengües indoàries parlada al territori del Panjab, dividit actualment entre el Pakistan i l’Índia.
A mitjan dècada dels noranta era parlada per uns 95 milions d’individus, el 70% dels quals eren al Pakistan, i la resta, gairebé tots a l’Índia És escrita en caràcters perses i indis i s’acosta molt al hindi, excepte en la pronunciació de les vocals i en certs detalls arcaïtzants Dins la literatura panjabi es destaca l’obra del guru Nānak 1469-1539 i d’alguns dels seus seguidors, i també algunes obres sufís importants Entre els autors moderns sobresurten Mohan Singh mort el 1905 i el novellista Nānak Singh mort el 1897
obres públiques
Dret administratiu
Obres d’ús i d’aprofitament general i construccions destinades a serveis que vagin a càrrec d’organismes de l’administració.
Llur realització es pot produir directament, per part de l’administració, i també per un tercer, mitjançant el corresponent contracte administratiu En aquest darrer cas és una empresa privada la que es fa càrrec de l’obra per un preu preestablert, i un cop acabada en fa lliurament a l’administració En certs moments de crisi econòmica les obres públiques s’empren com a mitjà per absorbir l’atur En molts països existeix un ministeri que adopta el nom d’obres públiques A l’Estat espanyol fou creat el 1931, durant la Segona República, segregant-lo del ministeri de foment
acceptació
Dret
Manifestació de la voluntat per la qual hom assumeix certes obligacions.
Normalment, l’acceptació ha d’ésser manifestada mitjançant un acte que exterioritzi el consentiment, però de vegades la llei presumeix l’acceptació si durant un cert termini no és feta manifestació en contra, o bé si es realitzen certs actes que impliquen l’acceptació així s’esdevé en l’acceptació del càrrec de marmessor, en l’acceptació de l’herència, i en d’altres Encara que generalment l’acceptació d’obligacions és voluntària, en determinats casos només és admissible la no acceptació per causes legalment previstes, com l’acceptació del càrrec de tutor, segons el Codi Civil…
declaració
Electrònica i informàtica
Definició de cadascun dels elements, i dels seus atributs, que s’utilitzaran en l’execució d’un programa.
La funció de les declaracions és múltiple d’una banda documenten el programa i n'augmenten la llegibilitat de l’altra, donen informació al compilador o al muntador de com o on ha de cercar les dades A més, les declaracions permeten que en temps d’execució es puguin comprovar certs errors semàntics, que sovint reflecteixen errors de plantejament de la programació, els anomenats errors lògics Tot i això, alguns llenguatges de programació, no tipats o feblement tipats, permeten l’ús d’elements no definits Basic, C, mentre que els llenguatges fortament tipats exigeixen declaracions…
encens
Farmàcia
Religió
Goma resina que hom extreu de distintes espècies d’arbres del gènere boswèl·lia mitjançant incisions fetes al tronc.
Es presenta en forma de llàgrimes de color groc o vermellós De fractura llustrosa, té un gust agre i produeix una olor aromàtica en cremar És emprat per a fixar perfums i com a fumigatori El costum, practicat en moltes religions, de cremar encens i altres substàncies aromàtiques fou introduït en les cerimònies funeràries per contrarestar, sembla, les pudors Hom n'explica també l’ús en diversos cultes pels efectes allucinatoris de certs fums En el judaisme i en el cristianisme siríac tenia un sentit sacrificial i purificatori i n'era feta ofrena en la litúrgia del matí i del vespre
dominància

Relació de dominància completa en la transmissió genètica del color de la flor; l’agent V és dominant sobre l’al·lel v
© Fototeca.cat
Biologia
Relació existent entre dos al·lels d’un heterozigot que presenta el fenotip molt més semblant al d’un dels progenitors que al de l’altre.
La dominància és completa quan l’homozigot de l’allel dominant i l’heterozigot no es distingeixen fenotípicament, i rep també el nom de superdominància o heterodominància La dominància és intermèdia quan l’heterozigot presenta caràcters intermedis entre els dos homozigots Entre aquestes dues classes de dominàncies es poden donar tots els graus La dominància és alternativa quan canvia en el transcurs del desenvolupament, i és condicionada quan és afectada per la presència de certs gens, que reben el nom de modificadors , o per variacions d’edat, sexe o ambient Pot presentar-se…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina