Resultats de la cerca

Fou sanitari en l’exèrcit canadenc durant la Primera Guerra Mundial Posteriorment treballà en el Royal Victoria Hospital de Mont-real, on inventà diversos instruments quirúrgics El 1935 visità l’URSS i ingressà al Partit Comunista Voluntari a la Guerra Civil Espanyola pel bàndol republicà, anà a la Xina el 1938 i hi organitzà els serveis hospitalaris del front i inventà el banc de sang mòbil Morí en la guerra contra el Japó És considerat un heroi nacional a la Xina

Afiliat al partit socialdemòcrata 1912, fou un dels fundadors del partit comunista alemany 1919, del qual fou diputat 1928 S'exilià a l’URSS durant el nazisme En acabar la Segona Guerra Mundial aconseguí la fusió de la socialdemocràcia i el comunisme en el Sozialistische Einheitspartei Deutschlands 1946 del qual fou primer secretari 1950-71 Fou el gestor de la República Democràtica Alemanya 1949 i n'ocupà la presidència del Consell d’Estat 1960-73, seguint la línia dura de l’ortodòxia soviètica

Poeta, narrador i periodista, considerat un dels grans renovadors de la novella negra Esdevingué militant comunista després d’una joventut de compromís cristià vinculat al moviment Pax Christi, coincidint amb els anys de revolta de la dècada dels seixanta Com a poeta publicà Poemes à haute voix 1970, Terre de Feu 1972, Braises, brasiers, brûlures 1975 i Loin de tous rivages 1997 Com a novellista, és autor de Total Khéops 1994, Chourmo 1996, Soléa 1998 i Le Soleil des Mourants 1999

Un diari de Seül, Corea del Sud, informa que el viceprimer ministre i ministre d’Educació de Corea del Nord, Kim Yong-jin, va ser executat pel règim de Kim Jong-un al juliol, juntament amb un altre alt funcionari del Govern Ambdós van ser acusats de contrarevolucionaris Els darrers mesos, el Govern comunista de Pyongyang ha dut a terme purgues en l’Administració i el Govern Al maig del 2015 el ministre de Defensa va ser exe-cutat per haver-se adormit en un acte públic

Doctor en dret i ciències socials i dirigent del moviment sindical socialista a Biscaia des del 1917, fou secretari del Partit Comunista d’Espanya fins l’any 1932 Marginat des d’aleshores, el 1936 reingressà al PSOE, on continuà militant en el seu exili mexicà des del 1939 Publicà Europa entre dos guerras 1945, Movimientos y doctrinas sociales 1958, Problemas fundamentales de España 1966 i els llibres de memòries España en la Segunda República 1967 i La Comintern en España Recuerdos de mi vida 1972

Tipògraf i posteriorment periodista, fou un dels primers membres a l’Estat espanyol de la Primera Internacional Com a director de “La Emancipación” el 1872 publicà per primera vegada a l’Estat espanyol el Manifest del Partit Comunista Abandonà el bakuninisme i, amb Pablo Iglesias i els germans Mora, fundà la Nueva Federación Madrileña Exiliat a Londres 1874, es relacionà amb Engels i Marx, del qual traduí al castellà 1891 Das Elend der Philosophie ‘Misèria de la filosofia’, 1847 Fou amic de Lafargue i de Jules Guesde

Dirigent del Partit Laborista Noruec, fou ministre d’afers estrangers del govern noruec a l’exili, a Londres, durant l’ocupació nazi El 1946 fou elegit primer secretari general de les Nacions Unides i tingué un paper destacat en el conflicte de Palestina i en l’admissió de la Xina comunista com a membre de l’organització El seu mandat, però, fou molt contestat per la Unió Soviètica arran de la intervenció de l’ONU en la guerra de Corea, que comportà la seva dimissió el 1952

Militant socialdemòcrata, collaborà amb Lenin des del 1908, participà en la revolució del 1917 i afavorí la política de collaboració amb els altres partits socialistes Membre del Comitè Central del Partit Comunista, gestionà l’acord de Brest-Litovsk 1918 Fou membre de la troica que governà el país entre el 1922 i el 1924 i s’alià amb Stalin contra Trockij, però més tard s’uní a Trockij i Zinov'ev contra la dictadura staliniana Destituït 1927 i expulsat del partit 1932, fou empresonat 1934 i executat

Membre del partit comunista des del 1921, fou elegit membre del comitè central 1927 i del Poliburó 1942 El 1949 fou designat vicepresident de la República Popular de la Xina, i el 1959, president D’àmplia formació humanística, fou el principal teòric del partit, ensems amb Mao Zedong , del qual fou el principal rival Les seves crítiques a les comunes populars li costaren, a conseqüència de la Revolució Cultural , la despossessió de tots els càrrecs 1968, sota l’acusació de revisionisme Morí en captivitat

Es caracteritza pel fet d’ésser l’instrument de la revolució proletària i com a dominació del proletariat sobre la burgesia Hi subsisteix la divisió de la societat en classes, i encara s’hi dóna una classe dominant, el proletariat, amb una monopolització per aquesta classe de tots els mitjans de producció, i un poder d’estat, el poder del proletariat, que sotmet els seus enemics de classe Hom en troba la primera formulació a la Crítica del programa de Gotha de Karl Marx, però és en les obres de Lenin on fou teoritzada i més extensament definida, sobretot en L’estat i la revolució 1917 La…