Resultats de la cerca

Fou cap de secretaria de Palestra i de les emissions de Ràdio Associació de Catalunya 1930-38 Professor de català, es dedicà al cinema en català i collaborà a Claris , La Publicitat , Catalunya Ràdio , etc En la postguerra es dedicà també a l’estudi del màrqueting i a la prospectiva, relacionat amb el Club de Roma, la Unesco, etc Fou soci fundador i conseller del Centre Català de Prospectiva Publicà Txecoslovàquia 1932 i Càmping 1934

Diplomàtic de carrera i diputat des del 1914, fou conseller de Clemenceau per als afers de política exterior Ministre amb Poincaré 1926-29, fou president del Consell 1929-30, 1932, des d’on propugnà una política econòmica d’expansió per intentar de superar la crisi del 1929 Tornà a ésser ministre en altres ocasions Collaborà a Le Temps i fou cofundador de L’Écho National 1922 Abandonà la política l’any 1935

Bisbe de Ciudad Rodrigo 1514-23, d’Osma 1522-24, de Santiago de Compostella 1524-34 i de Toledo 1534-45 cardenal des del 1531 i inquisidor general 1539, després d’haver estat conseller de la inquisició 1539 President del consell de Castella 1524-39 i de la chancillería de Valladolid, presidí les Corts de Madrid 1528 en les quals fou jurat Felip II, i algunes vegades fou governador general en absència de Carles V

Ciutadà de Barcelona, el 1354 fou mostassaf de Barcelona, i l’any següent conseller quart Capità en les armades oficials, en la guerra de cors contra Gènova, Pere III el nomenà vicealmirall de Catalunya 1364-81 participà en la guerra contra Castella, al capdavant de les galeres del Principat, i en nombroses missions de vigilància i de defensa de les costes de Sardenya i de Sicília Del 1381 al 1384 fou veguer de Barcelona

Fill legitimat de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Teresa Gil de Vidaure casat amb Aldonça de Cervera Les donacions de Jaume I li constituïren un considerable patrimoni El 1285 contribuí a la defensa de la comarca d’Eixea enfront dels navarresos l’any següent, per mitjà seu, hom concertà treva Destacà des dels inicis entre els promotors de la Unió, que el designà conseller del seu nebot, Alfons II de Catalunya-Aragó

Estudià a Lió, on fou degà de l’internat i cap de clínica de la facultat De retorn a Perpinyà, fou cap de servei de l’hospital de Sant Joan Publicà una gran quantitat de treballs professionals Mecenes, escriví nombrosos articles sobre artistes Fou conseller de cultura de l’ajuntament de Perpinyà i un dels organitzadors dels festivals Casals a Prada, sobre els quals publicà Histoire des festivals et d’une amitié

Voluntari a l’exèrcit tsarista, passà a l’exèrcit roig 1919, i durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 fou conseller militar a la brigada Lister A la Segona Guerra Mundial fou comandant del front del sud-oest 1943-44, dirigí la campanya contra el Japó 1945 i ocupà Manxúria Comandant en cap de l’exèrcit de terra i membre del comitè central 1956, fou ministre de defensa 1957 És autor d’unes Memòries

Conseller i secretari de Belisari , el seguí en les seves expedicions Escriví la Història de les guerres , narració dels esdeveniments ocorreguts durant el regnat de Justinià fins el 554, notable pel seu estil —que imita el de Tucídides— i la seva imparcialitat També compongué el tractat Sobre els edificis 560 i, actualment, es creu que fou ell, en efecte, l’autor de la Història secreta , mosaic de la vida privada de la cort imperial

Esclau, secretari, conseller literari i amic fidel de Ciceró, n'obtingué la llibertat i en publicà nombrosos discursos i cartes És autor d’una Vita Ciceronis i del tractat gramatical De usu atque ratione linguae latinae El seu nom és associat a les notes tironianes , a causa de l’ús que en féu en la transcripció dels discursos de Ciceró, bé que d’altres com Enni el precediren en l’ús taquigràfic

Interrompé els estudis de dret per prendre part a la tercera guerra Carlina 1872-76 El 1900 redactà, amb Ramon Jordana, un estatut regional de Catalunya que presentaren a Carles VII a Venècia Fou conseller de l’Ajuntament de Barcelona 1918-22 i 1929-30, i és autor de La Guerra civil en Cataluña 1872-1876 1928 i El Carlismo en Cataluña 1930, on exposà els fets d’una manera força imparcial