Resultats de la cerca

Fou un dels prohoms de la revolució del 1810 a Buenos Aires i membre del triumvirat del 1812 Collaborà amb el general San Martín i combaté la secessió artiguista de l’Uruguai Les seves tendències centralistes i monàrquiques, evidents en la constitució del 1819, el feren dimitir

Visità Mallorca i Menorca el 1833 i publicà, a Torí, Saggio sopra alcune monete fenice delle isole Baleari 1834 i Observations géologiques sur les deux îles Baléares 1835, primera visió de conjunt, molt simple, sobre la constitució geològica de les Illes També descriví els monuments talaiòtics

Existí a l’època del general Guzmán Blanco La constitució promulgada el 1881 sota el seu règim, modificà l’organització territorial Reduí els vint estats, fent-ne grups en grans entitats per zones, entre les quals, l’entitat d’Oriente era integrada pels estats de Barcelona, Cumaná i Maturín

La capital en fou Dakar La constitució francesa del 1946 definí l’AOF com un territori d’ultramar de la Unió Francesa Posteriorment, els territoris de l’AOF seguiren les etapes progressives que els portaren, el 1958, a la interdepèndencia, i el 1960 Guinea, el 1958 a la independència

Fou diputat 1854-56, i ministre de foment 1855-56 Presidí la comissió encarregada de l’elaboració de la Constitució del 1876, que havia de regir la vida política de la Restauració, i fou posteriorment ministre de justícia com a tal intervingué en la redacció del codi civil 1888

De sinuosa història política, oportunista i hàbil, fou ministre de la governació amb O'Donnell, i les seves maniobres electorals li valgueren el sobrenom del Gran Elector Expert en qüestions administratives, formà part de la comissió redactora de la Constitució del 1869 i també de la del 1876

President del consell de regència 1868-72 i gestor de la constitució del 1869 Primer ministre i ministre d’afers estrangers 1872-73 i 1876-80, en el congrés de Berlín obtingué la independència de Sèrbia 1878 Fou regent, novament, en la minoritat d’Alexandre I de Sèrbia

En la seva concepció materialista, l’ànima és el resultat de l’harmoniosa organització del cos, tal com la política ho és de la síntesi harmònica de democràcia, aristocràcia i monarquia Són obres seves Βίοέ ‘Ε ‘Vida de Grècia’, Γhέ περίοδοέ ‘Itineraris’ i Π ολιτεία Σπαρτιάτϖν ‘Constitució dels espartans’

Fou oficialment una norma interna per al Principat, que desenvolupava i aplicava l' Estatut de Catalunya del 1932 , considerat pels polítics catalans com a “exterior” Però en realitat aquesta contraposició coincidia amb l’existent entre l’Estatut de Núria i l’atorgat per les corts i expressava la tensió política i conceptual entre una consciència nacional, que exigia una Constitució o llei fonamental de Catalunya, i l’obligació legal de sotmetre's a les normes de l’ordenament jurídic espanyol La part dogmàtica d’aquest Estatut Interior és molt semblant a la de la …

Fundat el 25 de juny a Dar es Salaam Tanzània, dirigí les activitats nacionalistes i el 1964 proclamà la insurrecció armada el seu poder augmentà el 1967 controlava la cinquena part del país, malgrat la dura repressió de Portugal, amb l’ajut de Rhodèsia i la República de Sud-àfrica A la mort del seu dirigent Eduardo Mondlane 1969 es produïren dissensions internes que menaren a escissions, però la lluita de guerrilles continuà Des del cop d’estat portuguès d’abril del 1974 el FRELIMO entrà en una fase de negociacions amb el govern portuguès, i pel setembre del 1974 formà part d’un govern…