Resultats de la cerca
Es mostren 1956 resultats
Tintín
Pàgina d’una edició catalana de Tintín
© Fototeca.cat
Personatge que dona nom a una sèrie d’historietes il·lustrades creada pel dibuixant belga Hergé (pseudònim de Georges Rémi).
El reporter Tintín aparegué el 1929 acompanyat del seu gos Milú dins del setmanari juvenil Le Petit Vingtième i ben aviat assolí un èxit esclatant, que ha convertit el personatge en un dels més famosos i prototípics del gènere Fins el 1976, en què es publicà la darrera aventura, se li anaren unint una bona colla de personatges el capità Haddock, el professor Tornassol, els agents de policia Dupond i Dupont, Bianca Castafiore, etc, igualment característics i aviat esdevinguts també molt populars, que conformen un univers molt particular Les aventures són recollides en un total de…
Mercat del Ram

Mercat del Ram
© Fototeca.cat
Economia
Important mercat que hom celebra anualment a la ciutat de Vic (Osona).
El mercat de Vic, que consta ja en el precepte del rei Odó el 888, s’ha celebrat sempre en dissabte, i al llarg del temps en prengueren especial importància alguns, com el que precedia la Quaresma, la Cinquagesma, Sant Joan o Nadal El Mercat del Ram es convertí en el més típic i principal Vers el 1930 hom li donà el caràcter modern de fira de maquinària agrícola, exposició selecta de bestiar i altres productes decaigué en 1936-45 i reprengué després amb el caràcter de fira de mostres Amb el temps, s’hi han incorporat noves manifestacions i activitats econòmiques populars, folklòriques i…
Partit Radical
Història
Partit francès fundat l’any 1901 amb el nom del Parti Républicain-Radical et Radicalsocialiste.
Tenia per objectiu el desenrotllament dels principis heretats de la Revolució Francesa i es constituí al voltant de grups polítics dominats per personalitats de gran relleu Gambetta, Clemenceau, Pelletan, i l’aglutinant per a la seva constitució 1901 fou l’agitació promoguda per l' affaire Dreyfus Des d’aquest moment es convertí en el principal partit de govern i fou ell qui proporcionà els gabinets ministerials fins l’any 1914 Convertit en partit de centre, quan el partit socialista li arrabassà la clientela obrera, tingué també un paper important els anys trenta Constituí l’ala…
Teatre Novetats

Míting Catalanista el juliol de 1886 en el teatre Novetats de Barcelona, segons un dibuix de Pellicer Montseny publicat en la Il·lustració Catalana
© Fototeca.cat
Teatre
Nom de dos locals d’espectacles de Barcelona.
El primer, al xamfrà del passeig de Gràcia amb la ronda de Sant Pere, era un teatre de fusta, capaç per a 1 200 persones, inaugurat el 1869 inicialment amb el nom de Saló de Novetats, on hom representà obres teatrals, sarsueles i òperes italianes Fou enderrocat el 1884 El segon local fou construït l’any següent pel nou propietari dels terrenys, Alexandre MPons, i era situat a l’altura del carrer de Casp, amb una sala de grans dimensions i un cafè annex Hi foren estrenades obres importants del teatre modernista d’Ibsen, de Guimerà, etc i hi actuaren Eleonora Duse 1900 i Loïe Fuller 1901 Hom hi…
Josep Tarín i Iglésias
Literatura catalana
Periodisme
Periodista i escriptor.
Es formà a la preguerra en la premsa radical de Pich i Pon Després, convertit al catolicisme, es dedicà a la premsa i a la ràdio, bo i exaltant els valors tradicionals Des del 1957 fou secretari particular de JM de Porcioles Fou director del Diario de Barcelona 1969-72 i del Noticiero Universal 1977-82 i publicà, entre d’altres, Milà i Fontanals, periodista i poeta 1950, L’abat Marcet 1955, Unamuno y sus amigos catalanes i les memòries Vivir para contar Medio siglo entre la anécdota y el recuerdo Fou guardonat amb la Medalla d’Or al Mèrit del Treball i el premi Sant Jordi de…
,
Festival de Salzburg
Música
Festival operístic la primera edició del qual es remunta a l’any 1920 i que s’ha convertit en un dels esdeveniments més importants del món de l’òpera.
Tingué un precedent al segle XIX, quan el 1871 la Mozart-Stiftung Fundació Mozart organitzà un primer festival que se celebrà intermitentment i que en l’edició de 1891, per exemple, commemorà el primer centenari de la mort de Mozart El modern Festival de Salzburg se celebra anualment, els darrers dies de juliol i tot l’agost, en aquesta ciutat austríaca El primer consell artístic, integrat per M Reinhardt, F Schalk i R Strauss, es constituí el 1918, i dos anys després el festival s’inaugurà amb la representació de Jedermann d’H von Hofmannsthal sota la direcció escènica de M Reinhardt Des del…
lògica d’emissor acoblat
Electrònica i informàtica
Família de circuits integrats que s’han convertit en els més ràpids dels constituïts per transistors bipolars, en competència amb les sèries ràpides de la família de circuits TTL.
Des de la seva introducció hom hi ha anat fent millores i variacions, que han donat lloc a les famílies ECL I, ECL II, ECL III i les sèries 10 K i 100 K Llur funcionament es basa en un amplificador diferencial amb un parell de transistors acoblats per l’emissor quan la tensió en una entrada és superior o inferior a una determinada tensió de referència, el corrent és commutat d’un transistor a l’altre, la qual cosa dóna lloc a un estat alt 1 o baix 0, respectivament Presenten temps de propagació més petits que 1 ns i la freqüència de rellotge sol ésser de 50 MHz fins al GHz Són utilitzats com…
Salem
Salem
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al S de la comarca, al límit amb el Comtat, a la foia de Salem
, que forma la vall alta del riu Micena, afluent del riu d’Albaida.
El relleu s’alça bruscament al S a causa dels vessants septentrionals de la serra de Benicadell 840 m alt i 751 m alt, sector ocupat en gran part per boscs de pins La meitat septentrional del terme, més planera, és destinada a l’agricultura el regadiu ocupa només 23 ha aigua de fonts, destinades a hortalisses i arbres fruiters el secà té 250 ha, en gran part abancalades, d’oliveres 170 ha, vinya 32 ha i cereals La indústria és integrada per una fàbrica de calçat L’estancament demogràfic s’ha convertit en descens des del 1965 El poble 472 h agl 2006, salemers 366 m alt és al sector més pla…
Vallparadís
La cartoixa de Vallparadís
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell de la ciutat de Terrassa (Vallès Occidental), situat prop de les esglésies de Sant Pere de Terrassa, al costat del torrent de Vallparadís
.
Fou bastit el 1110 per Berenguer Salla, i els seus successors es cognomenaren Terrassa estenia el seu domini sobre la quadra de Vallparadís , que s’estenia a llevant del torrent, i comprenia al s XIV els masos de Palet, la Castlania, Figueres i el Trull Prop del castell hi havia l’església de Sant Jaume de Vallparadís El 1344 Blanca de Centelles filla de Bernat i de Saurina de Terrassa hi fundà la cartoixa de Vallparadís amb monjos procedents d’Escaladei i de Sant Pol de Mar El primer prior fou Berenguer de Plana Hom construí un claustre al pati del castell i una església iniciada el 1345…
Vallhonesta
Poble
Poble de cases escampades, a llevant del municipi de Sant Vicenç de Castellet (Bages), en una estreta vall afaiçonada per la riera de Vallhonesta, afluent de l’esquerra del Llobregat.
Fou en altre temps territori independent i senyoria segles XIV-XIX de les famílies nobiliàries dels Planella, Aimeric i Rajadell Com a parròquia, el lloc és esmentat entre les que constituïen la diòcesi de Vic al segle XII Després fou sufragània de Castellbell i ara ho és de Sant Vicenç L’estreta vall on se situa és afaiçonada per la riera del seu nom, coneguda també amb el de torrent del Rubió, que desguassa a l’esquerra del Llobregat A la part solella, que s’escau a la dreta de la riera, uns quants masos amb els seus petits conreus s’han convertit en torres d’estiueig o segona…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina