Resultats de la cerca
Es mostren 1636 resultats
Magallanes
Estret marí
Estret de l’Amèrica del Sud que separa el continent sud-americà de la Terra del Foc i que comunica l’oceà Atlàntic amb el Pacífic.
Té 600 km de llarg i una amplada mitjana de 30 km hi ha llocs en què és inferior a 4 km Les costes presenten unes grans diferències entre l’E i l’W les orientals són baixes, i el clima és sec i les occidentals són elevades i cobertes de bosc, i el clima és molt humit La navegació és difícil, a causa dels corrents i la forta intensitat dels vents de l’W L’únic port és Punta Arenas Xile Fou descobert per Magalhães el 1520
peix volador

Peix volador (Exocoetus volitans)
Brbol (cc-by-nc-sa)
Ictiologia
Nom amb què hom coneix diversos gèneres i espècies de peixos teleostis de la família dels exocètids.
Es caracteritzen per l’extrema hipertròfia de les aletes pectorals i, a vegades, també de les ventrals, la qual cosa els permet de planar El peix aixeca el vol utilitzant el lòbul inferior de la cua a manera d’hèlix, i això li permet una sèrie de vols successius A les costes dels Països Catalans n'hi ha dues espècies Exocoetus volitans , que pot arribar als 20 cm de llargada total, amb dues “ales” solament té hipertrofiades les pectorals, i Cypselurus heterurus , que té desenvolupades les pectorals i les ventrals
Philip Barker Webb
Botànica
Botànic anglès.
Residí molts anys a les illes Canàries sobre les quals publicà, conjuntament amb Sabin Berthelot, una Histoire Naturelle des îles Canaries en nou volums 1836-50 L’any 1826 féu un viatge per les costes mediterrànies d’Andalusia, Múrcia i els Països Catalans, fruit del qual foren els fullets Iter hispaniense 1836 i Otia hispanica 1853 Especialment en el primer d’aquests treballs descriu per primera vegada nombroses espècies catalanes i ibèriques i en dóna les localitzacions Herboritzà també pels voltants de Barcelona acompanyat de Marià de la Pau Graells
pennatulacis
Zoologia
Ordre d’animals metazous diploblàstics de l’embrancament dels cnidaris, classe dels antozous, subclasse dels alcionaris.
Es caracteritzen pel fet de formar colònies que no són fixes sinó que endinsen en el fang o en la sorra una part basal, en forma de peduncle contràctil, que els permet eventualment una certa mobilitat Les diverses espècies habiten als fons fangosos de la mar Mediterrània i a les costes tropicals americanes Les tres espècies comunes a la Mediterrània, pertanyents als gèneres Veretillum, Pteroides i Pennatula ploma de mar, veretil, tenen forma de ploma, de color vermell i luminescent de color gris i de colònies massisses i espinoses
elefant marí

Elefant marí
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels pinnípedes, de la família dels fòcids, d’una gran llargada (6,5 m), amb un apèndix en forma de trompa erèctil (40 cm) present només en els mascles.
L’espècie Mangustirostris té el cos molt gros i pot pesar fins a 3000 kg El tronc és fusiforme, i la pell, bruna grisosa, canvia de color segons l’edat, el sexe i l’estació Viu en petites colònies a les costes de Califòrnia i Mèxic L’espècie Mleonina arriba a pesar 3500 kg i viu en les mars australs Són espècies en procés d’extinció a causa de l’abusiva caça que hom n'ha fet, puix que de la seva gran quantitat de greix hom pot extreure molt d’oli
tortuga carei

Tortuga carei
Johnmartindavies (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Rèptil queloni marí, que ateny quasi un metre de llargada; el dorsal, que no és completament ossificat, té forma de cor i és recobert de làmines còrnies imbricades de color groc, jaspiat de color negre verdós; les plaques del cap i de les extremitats són de color terrós fosc.
Les extremitats anteriors són grosses i transformades en veritables aletes proveïdes de dues ungles S'alimenten de tota classe d’animals marins molluscs, peixos, etc Aquestes tortugues són molt apreciades per la bellesa de les làmines còrnies del dorsal, que constitueixen la matèria coneguda comercialment amb el nom de carei , utilitzada per a fabricar pintes, botons, barnilles de ventalls, etc Les tortugues careis viuen a les mars de les zones tropicals i intertropicals, especialment a les costes de l’Amèrica Central, de l’Àsia meridional i d’Austràlia
bavosa

Bavosa de cresta (Blennius cristatus)
Phil's 1stPix (cc-by-nc-sa)
Ictiologia
Gènere de peixos perciformes de la família dels blènnids, d’uns 10 a 25 cm de llargada, amb el cos recobert d’una secreció mucosa abundant.
Tenen les aletes dorsal i anal molt llargues, i les ventrals en posició jugular Algunes espècies tenen tentacles superciliars, anomenats banyes Els mascles fan parades nupcials i tenen cura de les postes Les bavoses habiten els fons rocallosos costaners Poden romandre a la zona de marea baixa, puix que llur respiració és branquial i cutània i la secreció del cos les preserva de la dessecació Són pròpies de l’Atlàntic, la Mediterrània i la mar Negra Hi ha força espècies que són freqüents a les costes i a les aigües interiors catalanes
esclop
Malacologia
Mol·lusc gastròpode de l’ordre dels monotocardis, de la família dels caliptrèids, de 3 a 4 cm de llargada.
La conquilla és senzilla, en forma de sac i amb un lleu enrotllament És micròfag i filtrador Viu sobre pedres i sobre conquilles de musclos i ostres i quan arriba a adult no abandona el lloc on es fixa És hermafrodita proteràndric els joves mascles s’installen sobre les conquilles de les femelles, que són més velles, i quan a llur torn es transformen en femelles reben al damunt nous mascles Arriben a formar cadenes de sis a deu individus superposats És freqüent a les costes dels Països Catalans
Jorge Bäbler Bebié
Automobilisme
Pilot automobilístic.
Germà de Hans S’inicià en el món dels rallis guanyant el III Ralli Tres Costes 1968 Amb l’escuderia Montjuïc, fou campió d’Espanya de velocitat per a turismes 1970 i guanyà les 3 Hores de Hockenheim Com a pilot oficial de Seat s’adjudicà el Campionat d’Espanya de rallis 1973 El 1973 abandonà el món de la competició i passà a gestionar la carrera del seu germà El 1986 tornà a competir enquadrat en l’equip Nissan de Raids, amb el qual quedà segon en el V Ralli dels Faraons
Francisco de Orellana
Història
Conqueridor extremeny.
Marxà a Amèrica el 1528, i el 1538 s’uní a l’expedició de Francisco Pizarro al Perú Aquest l’envià a colonitzar l’Equador, on fundà Guayaquil El 1541 s’uní a l’expedició de Gonzalo Pizarro a l’Amazones Pizarro tornà a Quito, però Orellana construí un petit vaixell i amb uns quants companys recorregué gairebé tot el curs de l’Amazones i les costes de Veneçuela en una de les més grans expedicions continentals i tornà a Espanya El 1545 intentà una nova expedició a la Nueva Andalucía, però morí pel camí
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina