Resultats de la cerca

Reunits a Addis Abeba Etiòpia, els caps d’estats de la Unió Africana UA aproven per una majoria de dos terços readmetre el Marroc a la Unió Africana El rei Hassan II va abandonar el 1984 l’OUA llavors Organització de la Unitat Africana en protesta pel reconeixement de la República Àrab Sahrauí Democràtica RASD, que n’és membre de ple dret Tanmateix, el rei Muhàmmad VI adverteix que no renuncia a annexar el Sàhara Occidental al Marroc i a expulsar el Govern de la RASD de la UA

Josep Antoni Duran i Lleida posa fi a la seva trajectòria política en dimitir de la presidència d’Unió Democràtica de Catalunya, que ocupava des del 1987 Diputat al Congrés i al Parlament de Catalunya, va ser secretari general de Convergència i Unió del 2001 al 2014, federació que el 2015 es va trencar com a resultat de les tensions entre independentistes i federalistes, sector que ell encapçalava, i que va provocar també una fuga de militants d’UDC i la pèrdua de representació al Parlament i al Congrés

Josep Calbetó, alcalde de Viella i dirigent d’Unió Democràtica Aranesa UDA, que fins ara era la filial d’UDC a la Vall d’Aran, tanca un pacte polític amb el PP per presentar-se plegats a les eleccions municipals del mes de juny sota el nom d’Unió Popular Aranesa L’acord provoca una escissió a l’UDA, mentre UDC anuncia la ruptura del pacte signat amb els democratacristians aranesos fa dotze anys i la voluntat de constituir una nova agrupació a la Vall d’Aran, democratacristiana, nacionalista i desvinculada del PP

El president del PNB, Xabier Arzalluz, anuncia que els diputats d’aquest partit al Parlament Europeu deixaran de formar part del grup del Partit Popular Europeu i s’integraran al grup Els Verds-Aliança Lliure Europea El PNB pren la decisió després de constatar un gir a la dreta del PPE i per l’actitud del president d’aquesta formació, Wilfried Maertens, que en les darreres eleccions basques va prendre partit en favor del PP i, per tant, contra el PNB Unió Democràtica de Catalunya no segueix el PNB i continua formant part del PPE

En arribar a la majoria d’edat 1893, tornà a la constitució del 1869 i anullà la més democràtica del 1888 El 1901 promulgà una nova constitució, dirigida a enfortir l’absolutisme, però hagué de retirar-la dos anys més tard a causa de l’oposició popular El 1903 fou assassinat, juntament amb la seva muller, Draga Mašin, per un grup d’oficials dirigits per Dmitrijević, dit Apis Alexandre I fou el darrer representant de la dinastia Obrenović El succeí Pere I de Sèrbia , de la dinastia Karadjordjević

Llicenciat en dret, treballà com a lletrat de les Corts i com a advocat Fou membre fundador de la Federación Popular Democrática 1975-77, juntament amb el seu pare José María Gil-Robles , integrada en la Federació de la Democràcia Cristiana 1977-78 Més tard s’incorporà al Partido Demócrata Popular , i posteriorment passà a militar a  Alianza Popular i al Partido Popular Fou eurodiputat pel Partido Popular 1987-2004 i, entre el gener del 1997 i el juny del 1999, president del Parlament Europeu Presidí la Fundació Jean Monnet per Europa 2009-14

Celebrada al convent dels caputxins de Sarrià, a Barcelona, del 9 a l’11 de març de 1966, hi assistiren 450 representants d’estudiants, professors i intellectuals El setge i posterior assalt policial al convent suscità un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana, que fou el germen de la Taula Rodona Democràtica de l’oposició catalana, i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista d’importants sectors eclesiàstics manifestació de capellans pels carrers de Barcelona, l’11 de maig i professionals fundació del Grup Democràtic de periodistes, a l’abril del mateix…

De filiació democratacristiana, defensava la doctrina social de l’Església i estava estretament connectada amb el partit Unió Democràtica de Catalunya , mantenint també relacions amb l’obrerisme catòlic europeu Encapçalada per JFarré i Escamilla, TPorta, MSurribas i Zanuy i d’altres, desenvolupà una considerable activitat, i el 1935 tenia tres mil afiliats, especialment en el sector agrícola i de dependents i empleats de comerç Creà l’Editorial Obrera Lleó XIII i publicà el setmanari bilingüe Defensa Obrera 22 de desembre de 1934 — 18 de juliol de 1936, dirigit per Arcadi de…

Monàrquic des del 1947, fou membre del secretariat polític de Joan de Borbó per a Catalunya Fundador 1976 i president de la branca catalana del Partido Popular, el 1977 rebutjà integrar-lo a UCD i es vinculà a José María de Areilza El 1979 fou l’únic diputat per Catalunya de Coalición Democrática, i el 1982 encapçalà, sense èxit, les candidatura catalana del CDS d’Adolfo Suárez El 1985 el govern socialista el nomenà director general de relacions culturals del ministeri espanyol d’afers estrangers, càrrec del qual dimití el 1987

Catòlic i conservador, fou detingut durant la guerra civil de 1936-39 Des del 1955 hom el designà successivament regidor i tinent d’alcalde de Barcelona, comissari del Pla de Desenvolupament 1962, sotssecretari d’obres públiques 1965-70, procurador en corts i delegat del govern al Consorci de la Zona Franca barcelonina a més, presidí el Cercle Català de Madrid El 1976 encapçalà la Unió Catalana, grup polític lligat a la Unión Democrática Española, de Silva Muñoz, i el 1977 intentà, sense èxit, d’obtenir un escó per Alianza Popular